02
d'octubre
del
2022
Actualitzat
el
26
d'octubre
a les
11:31h
Els jutjats de Sabadell acolliran, en principi, aquest dilluns, 3 d'octubre, el judici del cas Ca n’Alzina, que tindrà tres jornades -els dies 3, 4 i 6-, i que asseurà al banc dels acusats el propietari de la finca, Quirze Elias, pels delictes urbanístics i mediambientals que hauria comès des de l'any 2000. Totes les parts li demanen penes de presó, inhabilitació i l'enderroc de les construccions dutes a terme, tot i que amb diferents graus.
L'acusació popular, exercida per l'Entesa per Sabadell, ha sol·licitat les condemnes més altes: vuit anys de presó pels delictes continuat contra l'ordenació del territori i un altre mediambiental; l'enderroc de totes les construccions i la reposició del terreny al seu estat natural i la inhabilitació i multa de 100 euros diaris durant dos anys per delicte.
L'acusació particular, en mans de l'Ajuntament de Sabadell, ha demanat tres anys de privació de llibertat pel delicte continuat contra l'ordenació del territori, enderroc i inhabilitació i multa de 18 euros diaris durant 20 mesos. Fiscalia, per acabar, ha reclamat dos anys i sis mesos de presó pel delicte continuat, enderroc i la mateixa inhabilitació i sanció requerida pel consistori.
Serà la segona vegada que la causa torna als jutjats en un any, el passat mes d'octubre estava marcada la vista oral, però es va suspendre per manca de documentació i sense cap data concreta. De fet, l'acusació popular esperava que s'hagués celebrat molt abans, ja que el 2019 es va tancar la instrucció.
Una denúncia de 2014, l'origen del cas
El cas té el seu origen en una denúncia presentada per l’Entesa, el març de 2014, en entendre que el Pla Especial de Ca n’Alzina, aprovat inicialment per la Junta de Govern Local el desembre de 2013, tenia la pretensió de legalitzar tot un seguit de construccions en aquest terreny per a l’activitat d’hípica, que s’havien executat des de l’any 2000 sense cap mena de llicència en sòl no urbanitzable qualificat de zona de valor agrari, ambiental i patrimonial pel planejament municipal i pel Pla Territorial Metropolità.
L'acusació popular, exercida per l'Entesa per Sabadell, ha sol·licitat les condemnes més altes: vuit anys de presó pels delictes continuat contra l'ordenació del territori i un altre mediambiental; l'enderroc de totes les construccions i la reposició del terreny al seu estat natural i la inhabilitació i multa de 100 euros diaris durant dos anys per delicte.
L'acusació particular, en mans de l'Ajuntament de Sabadell, ha demanat tres anys de privació de llibertat pel delicte continuat contra l'ordenació del territori, enderroc i inhabilitació i multa de 18 euros diaris durant 20 mesos. Fiscalia, per acabar, ha reclamat dos anys i sis mesos de presó pel delicte continuat, enderroc i la mateixa inhabilitació i sanció requerida pel consistori.
Serà la segona vegada que la causa torna als jutjats en un any, el passat mes d'octubre estava marcada la vista oral, però es va suspendre per manca de documentació i sense cap data concreta. De fet, l'acusació popular esperava que s'hagués celebrat molt abans, ja que el 2019 es va tancar la instrucció.
Una denúncia de 2014, l'origen del cas
El cas té el seu origen en una denúncia presentada per l’Entesa, el març de 2014, en entendre que el Pla Especial de Ca n’Alzina, aprovat inicialment per la Junta de Govern Local el desembre de 2013, tenia la pretensió de legalitzar tot un seguit de construccions en aquest terreny per a l’activitat d’hípica, que s’havien executat des de l’any 2000 sense cap mena de llicència en sòl no urbanitzable qualificat de zona de valor agrari, ambiental i patrimonial pel planejament municipal i pel Pla Territorial Metropolità.