Una
refugiada ucraïnesa ha portat la seva sortida del país a les llibreries, i ho ha fet amb un
conte infantil bilingüe d’il·lustracions:
Un cel blau / Блакитне небо (títol original en ucraïnès).
Olesia Kotelevska mostra, des dels ulls d'un infant,
l'abandonament de la llar. Una
història de supervivència d'una família i que el fet que la publicació sigui en català i ucraïnès és per “facilitar la comunicació” entre l'alumnat de les dues cultures.
Un relat gràfic i que és fruit de la casualitat, amb
segell vallesà, ja que el llibre és de l'editorial de Sabadell
elpoblet edicions, amb la col·laboració de l'estudi de disseny i comunicació de Castellar
Little Mamut. Kotelevska i la seva família van aterrar a Catalunya després d'un llarg periple, un cop
van sortir de Zaporíjia el 24 de febrer per l'atac rus. Durant unes setmanes van ser
acollits per una família de Sant Llorenç Savall. Allà va topar amb el responsable de l'empresa castellarenca, Pere Roca, i aquest la va posar en contacte amb
l'editora Berta Rubio.
La voluntat, tal com ha indicat Rubio, és que l'obra
“sigui útil tant als infants catalans com als seus nous companys d'Ucraïna” i especialment, tractant-se “d'una història gens fàcil d'explicar”. A la vegada sigui
una eina pedagògica perquè “s'entengui la
importància de saber acollir amb els braços, i el cor, ben oberts”.
A més, té una
vessant solidària, perquè els diners que es recullin per la venda del llibre es destinaran a
l'Associació Catalana per la Pau. “Un petit gra de sorra enmig de totes les accions que es fan a Catalunya”, ha explicat Rubio.
Esperant des d’un hotel de Valladolid
La història de Kotelevska encara no ha acabat. Actualment, es troba, amb la seva família,
en un hotel de Valladolid, a l'espera de tenir un destí i pugui “construir una llar provisional i pròpia, mentre
esperen poder tornar a casa seva”.
Fa
més de sis mesos de la invasió russa d'Ucraïna i, tot i la tornada de molts davant la sobtada fugida, encara hi ha molts refugiats. Segons l’Alt Comissionat de Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR) hi ha almenys sis milions.