Especial turisme

«Hem estat dos anys tancats, la gent ha estalviat i ara tothom vol viatjar»

Sis integrants de l'entitat Sabadell Viatgera, que aplega una vintena d'agències de viatges de la ciutat, analitzen la situació del turisme després de la Covid

per Albert Hernàndez, Sabadell, Catalunya | 23 de juny de 2022 a les 18:00 |
Els membres de l'entitat estudiant els destins turístics | Albert Hernàndez
Després de dos estius amb limitacions, s'espera que el turisme torni a ser com el de 2019, tant el que arribi com el que marxi. Pel mig hi ha hagut l'esclat d'una pandèmia que ha aturat el sector. A Sabadell, una vintena d'agències de viatges, sota el nom de Sabadell Viatgera, van unir-se per ser una única veu i reivindicar-se en un àmbit que va més enllà del guiri, els hotels i les companyies aèries.

Tot i estar un any i mig sense cap mena d'ajuda, i "desprotegits", l'entitat no ha patit baixes d'agències, de fet, n'ha sumat dues. Ara, se'ls obre un nou escenari i amb la figura de l'agent de viatges reforçada, asseguren. Rafa Martín, Mercè Cabrerizo, Sergi Jorba, Sílvia Clotet, Marta Mundet i Sílvia Massagué, sis dels membres de Sabadell Viatgera, repassen els últims dos anys i reflexionen cap a on ha d'anar el turisme:


- Igual que van tancar fronteres d'un dia per l'altre, ara tothom s'han llançat a fer turisme: carreteres plenes, aeroports i ocupacions de llits com abans de la Covid.

- S. M.: Tot ha estat  molt sobtat, ha estat un renaixement. La veritat que estem molt col·lapsats de feina.


- R. M.: Crec que tot tornarà a estabilitzar-se, ara hi ha un repunt de vendes i la gent està fent el viatge de la seva vida, perquè sent que ha perdut dos anys i ara és el moment perquè d'aquí a mig any no sabem què passarà. Conec casos de pagar bitllets d'avió de 2.000 euros que mesos enrere valien menys. Per dir-te una xifra, 500.

- S. J.: Això ha passat a tots els sectors, hi ha hagut un repunt i després, més o menys, s'estabilitza. Tornarà a nivells de 2019. I cal afegir que hi ha menys avions, les companyies el que fan és recuperar allò que han perdut. Ha pujat la demanda i no ho ha fet l'oferta: mateixos avions i més cars.

- La gent està llançant la casa per la finestra?

- M. C.: Hem estat dos anys pràcticament tancats i les famílies han estalviat, unes més que d'altres. I ara tothom vol viatjar, perquè com tot és tan incert i no sabem què passarà, si el Putin tornarà a fer de les seves.


- S. M.: I a tot això cal afegir aquelles persones que es troben bé, de 70 o més anys, que ara veuen l'oportunitat perquè si, m'ho invento, ve una altra pandèmia o passa qualsevol altra cosa i et diuen: “Si no ho fem, no sortirem mai més”. I si val 2.000 euros, doncs, ho paguen o el que costi.

- I a on van?

- S. M.: A tot arreu, potser Àsia està més restringit, a més també coincideix amb època de monsons, però l'explosió és arreu. I a Europa, pràcticament no pots anar enlloc.

- M. C.: Sobretot la gent fa llargs viatges, perquè l'any passat es van moure per aquí. Hi ha ganes de fer grans viatges. I això vol dir més distància i més dies.

- M. M.: De fet, de vegades, és més senzill, tant per al viatger com per a nosaltres, anar a l'altra punta del món que, per dir-te un país proper, França. T'ho posen més fàcil.

"Hi ha ganes de tornar a viure amb llibertat i fer-ho sense imposicions. Vam estar tancats, després ens van dir quan podíem sortir i fins a on"

- S'esperaven aquesta "explosió" com diuen?

- S. J.: Alguna cosa s'intuïa, amb el nostre equip ho havíem comentat, però aquest escenari que se'ns ha presentat és més bo de l'esperat. No prevèiem aquesta allau.

- R. M.: És una bogeria i, en algun cas, et diria que no és ni normal. Hi ha gent que no sap ni on va perquè la parella compra el viatge en una agència i realment, no coneix el destí. El desig, més enllà de viatjar, és viure: els restaurants estan plens; l’AP-7 s'omple de cotxes els caps de setmana; el turisme rural... hi ha molta vida...

- S. J.: ... En definitiva, sortir de casa, tornar a viure amb llibertat i fer-ho sense imposicions. Recordeu que vam estar tancats, després ens van dir quan podíem sortir i fins a on, perquè no podíem abandonar el municipi. Posteriorment, t'havies de limitar a la comarca.


- I els usuaris els han dit que tenen por de viatjar per contagiar-se del coronavirus?

- S. M.: No en parlen a la televisió i s'ha acabat la por. La gent es pensa que ja no hi ha pandèmia. Hi ha persones que marxen de creuers i tornen infectades, com que viatges amb el certificat Covid. Això no vol dir que un pugui ser asimptomàtic i es puguin repartir els virus. Però, vaja! No passa res, ja és com una grip.

- S. J.: Conec de casos que viatgen amb Covid. Evidentment, no es pot, però és com tot, on està la responsabilitat individual i col·lectiva?

"El que vagi a veure el client cara a cara s'emportarà el gat a l'aigua [...] Les relacions humanes s'imposen"

- També s'han reprès fires i reunions de negocis. Han notat una major demanda i que, per tant, vagi en detriment del teletreball?

- M. C.: Semblava que el teletreball havia vingut per quedar-se i que tindria un major impacte. La gent es torna a moure, viatja per tancar contractes. Per exemple, companyies que abans enviava a fires sis o set persones, ara n'han destinat 10 o 12. Es nota que l'empresa ha tornat i amb això no vull dir que no hi hagi feina a distància, però hi ha més viatge empresarial.

- S. J.: Es veia a venir. Ho vaig dir al meu equip: “El primer que voli serà el que s'endugui el contracte”. És a dir, el que vagi a veure el client cara a cara s'emportarà el gat a l'aigua. I quan ho faci un, després el seguiran la resta. I això és el que ha passat. La relacions humanes s'imposen.

- Creuen que amb la pandèmia la figura de l'agent de viatges s'ha posat en valor?

- R. M.: Sí, 100%! Perquè hem fet una feina que s'està notant, donem seguretat als viatgers. A més, darrere tenim el suport de companyies d'assegurances, per si passa alguna cosa. El coneixement que tenim dels destins, i de les companyies aèries. A més, el fet de ser una associació ens ha servit, per donar-nos suport, però més important, per compartir informació. I això és clau. No som una agència, en som 26 que estem connectades per qualsevol cosa.

- M. M.: Les experiències i preocupacions que cadascú teníem o els contratemps, doncs, avisaves. O si se't presentava algun dubte, temes de paperassa. Hi ha hagut més ajuda mútua, potser abans contactaves amb un majorista quan tenies algun forat i ara penses en agències de l'entitat.

- Han notat un increment de la clientela per això que diuen de sortir enfortits.

- R. M.: N'hem guanyat, però diria que, més aviat, hem fidelitzat molt. Evidentment que les agències de viatges hem de tenir un benefici, perquè d'això vivim, i és necessari per fer aquesta feina. Però, la tranquil·litat quant val? Perquè fas una trucada i ja està. Clar! Estem parlant de viatges en els quals t'estàs gastant, dic una xifra, 3.000 euros, que no són 200 per anar, m'ho invento, a Mallorca.

- S. M.: Potser el client que feia el viatge pel seu compte, ve i compra l'estructura més important. No s'agafa tot el paquet. Per exemple: l'assegurança i els vols i la resta s'ho munta el client.

- I la recuperació de la Rambla del Turisme els ha ajudat a guanyar clients?

- S. J.: No va ser tan meravellosa com ens podíem imaginar, per un tema de burocràcia, sí que és cert que pel fet d'organitzar aquest esdeveniment, així com participar al Saló Sakura Matsuri, va donar-nos visibilitat. La gent de Sabadell ens ha conegut. Perquè el primer dia que vam trucar a la porta de l'Ajuntament érem un actor totalment oblidat. Ara, ja ens coneixen, saben que fem soroll i tenim coses a dir i a fer. No et sabria quantificar un nombre, ni exacte ni aproximat, però ens ha aportat clients i ens ha posicionat.


- El turisme és un gran focus de contaminació. Com casa la sostenibilitat en aquest sector?

- M. M.: Està incorporat, des de l'àmbit del proveïdor i del que planifica el viatge. I, de fet, eren coses que ja es feien, però potser no es coneixien sota l'etiqueta de sostenibilitat. Però és un tema que és d'obligat compliment i ha de ser així.

- R. M.: I no només en Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), també té a veure en dignificar el sector. M'explico. Les empreses amb les quals treballes tinguin condicions laborals dignes i això s'ha d'explicar. Per exemple, que el trekking del Kilimanjaro val X diners perquè el guia té les condicions que es mereix.

- S. C.: Com bé dieu, fa temps que es treballa. Recordo temes de xofers per fer trasllats, imagina't que passa alguna cosa, un accident, una topada amb un altre vehicle i no hi ha assegurança. Què et passa? I aquí està la diferència entre muntar-t'ho pel teu compte, amb agents freelance. És on es paga aquesta diferència.

"No s'ha ajudat a tothom igual. Les administracions no sabien el que era una agència emissora"

- Després de dos anys, han trobat el suport de les administracions?

- S. J.: Oblidats. Les administracions no sabien el que fèiem, però no només l'Ajuntament, tampoc la Generalitat ni l’Estat. Ningú. Érem un sector oblidat. Quan parlaven del sector del turisme, era sobre els hotels i les companyies aèries, perquè són les que més volum mouen. Un any i mig després van arribar les ajudes, però durant més d'un any no vam tenir res, potser entitats més sectorials sí van tenir subvencions. Si no ets, més o menys, solvent, com aguantes un any i mig sense facturar? Vam estar ben bé un any sense vendre.

- R. M.: I afegiria a la demanda de les ajudes econòmiques, la legislació, perquè segons la normativa, un viatge en combinat en 14 dies s'han de tornar els diners als clients. Havies de pagar, però a tu no et donaven diners. Vam estar desprotegits. Aquest va ser el primer cavall de batalla, perquè si no cobrava no podia pagar i això va ser una roda. Sortosament, es van poder fer els bons. Després van arribar les subvencions. Tard. Però abans, i remarco que no va en contra d'aquests sectors, perquè també van patir, van anar la restauració, gimnasos... Com que fem, segons diuen, coses de luxe, però no és això.

- M. C.: No s'ha ajudat a tothom igual. Crec que no sabien el que era una agència emissora. El seu concepte del turisme és la persona que ve i gasta aquí, però hi ha gent de casa que també gasta aquí per marxar fora.

 

Participació