Cent dies de la guerra a Ucraïna: el testimoni d'una refugiada establerta a Sabadell

La matinada del 24 de febrer, les tropes russes van envair Ucraïna. Un conflicte que arriba als 100 dies i l'Alt Comissionat de l'ONU per als Refugiats (ACNUR), a mitjans d'abril, va estimar que cinc milions de persones havien fugit del país. S'han repartit per tot el món i a Sabadell hi ha establerta Alexandra Znamenska, amb les dues filles, de 12 i 5 anys, i posteriorment va arribar la seva mare.

Un periple fins a la capital vallesana, ja que va aterrar al març a Catalunya, després va estar tres setmanes en un alberg al Prat de Llobregat i, finalment, a Sabadell, on Znamenska explica a l'ACN que la situació és "molt dura", però malgrat tot fa el possible per adaptar-se i arrencar una nova vida lluny de casa. Encara que es planteja "viure al dia" i d'aquí a un any, ja valorarà la situació.

I és que el seu marit presta servei a l'exercit ucraïnès reparant vehicles militars i li agradaria que pogués deixar el país: "Potser ens quedem aquí", admet. Amb els mesos que duu a Sabadell assegura que ja se sent "adaptada" a l'entorn i al clima. Fins i tot comenta que ja pot començar a "parlar una mica" castellà. La família fa cursos de llengua dos cops per setmana i les filles s'han pogut matricular en una escola. Per a ella és un dels grans èxits: "És una pena que només quedi un mes de curs. Ara les nenes comencen a aprendre la llengua i per al nou curs ja estaran més preparades. Estem contentes".

De moment, Znamenska fa el seu dia a dia en una habitació d'hotel de Sabadell amb les seves dues filles i la seva mare, on han hagut d'instal·lar un matalàs inflable per encabir-s'hi les quatre. "Almenys estem totes juntes", es consola. També tenen targeta sanitària i han fet ja les primeres revisions mèdiques al CAP i l'Hospital Taulí.

Futur incert

Aquesta vida lluny de la seva llar és una mica incerta, per ara, ja que desconeix el destí definitiu, un cop el seu cas passi del programa d'acollida de la Creu Roja als Serveis Socials. "No sabem on ens portaran després, si anirem amb una família, a un altre hotel o si acabarem al nord d'Espanya. No podrem escollir", explica.

Znamenska celebra l'ajuda rebuda per la Creu Roja, així com la xarxa de refugiats ucraïnesos que s'ha creat a través de grups a les xarxes socials per donar-se suport mutu: "Esperem que tot segueixi així, que puguem ser independents, aprenent la llengua i que ens vagi bé a tots".

Altres notícies que et poden interessar

​​


​​​