En la sentència també se’ls imposa una pena de 4 anys 6 mesos i 1 dia d’inhabilitació per càrrec públic. Pel que fa a l’alcaldessa de Montcada i Reixac, Maria Elena Pérez García, se la condemna per un delicte de prevaricació a una pena de 7 anys d’inhabilitació per càrrec públic.
La sentencia fa referència a la peça número 5 del cas Mercuri en què s'investigaven uns fets que van passar entre abril i maig de 2010 i que es van descobrir perquè Manuel Bustos tenia el seu telèfon punxat. Concretament, l’exalcalde, el seu germà Paco Bustos, expresident de la Federació del PSC al Vallès Occidental Sud, i l'exsecretari d'Organització del PSC, Daniel Fernández, haurien pressionat l'alcaldessa de Montcada i Reixac, Maria Elena Pérez, perquè modifiqués la qualificació d'un informe de l'empresa de recursos humans assessora del Tribunal Tècnic (TTE) que havia de decidir la persona més idònia per assumir la direcció de Política Territorial de Montcada i Reixac.
L'objectiu de les pressions era que la proposta final de l'empresa incorporés el nom de Carmina Llumà, candidata recomanada pels acusats, exsecretària general de Política Territorial i Obres Públiques durant l’època del Tripartit, i esposa del director jurídic de l’Ajuntament de Sabadell.
Els jutges responsables del cas consideren que Manuel Bustos, Paco Bustos i Daniel Fernández van valer-se de la "posició d'influència" que tenien sobre l'alcaldessa de Montcada i Reixac per "abordar-la, assetjar-la i convèncer-la". En aquest sentit apunten que no va produir-se un únic acte concloent d'influència, sinó que poden advertir-se l'existència de diversos. "Quan els acusats van considerar necessari demanar al llavors secretari d'Organització del partit (PSC), es va produir un salt qualitatiu d'intensitat, que va tenir gairebé un efecte immediat sobre l'actitud de l'alcaldessa".
El text també recorda que el procés de selecció s'havia de dur a terme davant un tribunal tècnic (TTE) integrat per tres alts funcionaris municipals sense adscripció política, que tenia com a objecte comprovar les competències directives dels candidats que haguessin superat les proves anteriors, valorades per una empresa de recursos humans, de manera que s'afavorís la recerca de la professionalitat per sobre de la confiança. “La facultat de l'alcaldessa es reduïa a designar la persona o les persones que estiguessin inclosos en la proposta final que fos elevada pel TTE -sense perjudici de donar compte al Ple municipal-, sense facultat, per tant, per intervenir en les fases precedents ni per interferir en les decisions del TTE”, apunta.
Així mateix adverteix que degut a aquestes pressions es va veure obligada a forçar el canvi de qualificació de l'informe de l'empresa assessora del TTE per fer possible que la proposta final d'aquest incorporés el nom de la candidata recomanada pels acusats.
El text també assenyala que l'actitud i la formació política dels tres acusats pel delicte de tràfic d'influències permet afirmar que tots eren “plenament conscients que amb el seu comportament estaven infringint les regles del procés públic de selecció i abocaven a l'alcaldessa a dictar una resolució manifestament injusta i contrària als principis que han de guiar l'actuació de qualsevol administració pròpia d'un Estat de dret”.
Delicte de prevaricació per a Pérez
Així, la sentencia considera que Pérez no va actuar correctament perquè amb la seva decisió es va infringir l'acord del Ple Municipal del 28 de març de l'any 2012 i de la Junta de Govern Local “de respectar els principis de publicitat i igualtat en el procés de selecció, així com els de mèrit, idoneïtat i capacitat en la designació”, que està obligada a complir com a màxima responsable de l'Ajuntament de Montcada i Reixac.
El text indica que l'alcaldessa va cometre un delicte de prevaricació perquè va dictar la resolució de nomenament de Llumà “sabent-ne la injustícia i sense que puguin servir d'excusa a la naturalesa dolosa de la seva acció la seva creença d'haver actuat d'acord amb la llei”.
Tanmateix, afegeix que "donada la clamorosa arbitrarietat de la resolució i el seu apartament de tota justificació acceptable de la interpretació de la Llei, tal coneixement de la il·legalitat ha de ser declarat, amb independència que la persona concernida al·legui estar actuant correctament".
Demanen l’absolució per a Fernández
El vot particular del magistrat Miguel Ángel Gimeno demana, però, l’absolució per al secretari d’organització del PSC, Daniel Fernández, en considerar que no s’ha provat que exercís cap pressió sobre l’alcaldessa de Montcada. En aquest sentit es defensa que en cap cas es té en possessió la trucada a què es fa referència i que inculparia Fernández com a participant dels fets, de la mateixa manera que tan Fernández com Pérez neguen que existís.
“El fet imputat al Sr. Fernández se cenyeix al fet que en la reunió celebrada entre aquest i l'alcaldessa acusada a la seu del seu partit el dia 18 maig 2012 va influir perquè l'alcaldessa, al seu torn, obligués als professionals de la selecció de personal a canviar i qualificació de les candidates. Per contra la sentència introdueix un fet nou, que és una crida i conversa persuasiva prèvia i causal, amb el contingut de la reunió posterior, que fa néixer a la alcaldessa la decisió de convocar els professionals de la selecció de persones i instar-los a canviar la seva valoració”, assenyala el text del magistrat.
En aquest sentit afegeix que “aquesta nova introducció de fet provat aliè a les narracions acusatòries, determina el sentit condemnatori de la sentència pel que fa a l'acusat Daniel Fernández González, raó per la qual no és accessori, no va ser al·ludit per les acusacions en judici oral i de cap manera està abastat per seus relats acusatoris definitius”. Per contra, assegura que “resulta determinant per a la condemna de l'acusat Fernández i per això lesiu per als drets fonamentals al·ludits abans”.
Sentència Sala Civil i Penal TSJCat. CAS DANI FERNÁNDEZ (peça separada cas Mercuri) / TSJC
Paco Bustos deixarà de ser regidor i María Elena Pérez no serà candidata a Montcada