entrevista

«En un període de tres a cinc anys hi haurà taxis voladors»

Aitor Martín, el CEO de l'start-up de Sant Quirze del Vallès Advanced Air Mobility, treballa amb un prototip de dron que traslladi persones

per Albert Hernàndez, Sabadell, Catalunya | 2 de març de 2022 a les 08:00 |
El CEO de l'start-up, Aitor Martín, amb el prototip de taxi volador | Albert Hernàndez
Un impost a les emissions de CO2 dels vehicles, implantació de les Zones de Baixes Emissions (ZBE) a les localitats de més de 50.000 habitants i milions d'euros provinents d'Europa per implantar polítiques que apostin per una mobilitat verda. Mesures i més mesures per treure vehicles de la trama urbana i dels accessos col·lapsats, en hores punta, a les grans ciutats. I si hi haguessin taxis voladors? Una estampa futurista vista a la gran pantalla com ara, Blade Runner.

"Parlem de futur, però és un futur molt present", diu el CEO d'Advanced Air Mobility, Aitor Martín (Madrid, 1978), una start-up de Sant Quirze del Vallès que ha aterrat aquesta idea i projecta fer-la amb drons. Una visió que no està tan lluny i en la qual hi treballen, a més de Martín i el seu soci, cinc enginyers i una llista de col·laboradors. Quan arribarà? Ho explica a NacióSabadell:


- Un dron que transporti persones, un concepte que pot semblar actual, però quan fa que el desenvolupen.

- Amb el meu soci venim del món de l'aviació i vam començar a idear-ho cap a l'any 2012 quan poca gent sabia que era un dron, a diferència de l'actualitat. I inicialment era electrificar l'aviació, la lleugera. Aleshores, vam engegar-ho en l'àmbit acadèmic, ja que fa 15 anys que dono classes a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), al campus de Terrassa. Vam muntar grups de treball, perquè ja hi havia projectes de cotxes i motos elèctriques i per què no d'aviacio? Al final, després de dos anys de donar-hi voltes, vam decidir que no només era electrificar, sinó crear una nau per a passatgers i en un marc, en el urban mobility de taxis aeris.


- Un transport limitat a quatre places?

- El prototip amb el qual treballem és de dues, vindrà un de cinc i potser un de vuit o deu, que sigui tipus shuttle. Al cap i a la fi, és mobilitat personal a les ciutats i treure els cotxes que hi circulen, especialment ara que hi ha més teletreball. La gent podria viure, per dir-te alguna localitat, a Berga i anar amb aquest mitjà de transport fins a Barcelona a una reunió setmanal o cada dues setmanes en lloc de fer-ho amb el vehicle privat.

I és molt senzill: s'entra a l'aplicació, es reserva el taxi, et ve a buscar i et duu, per exemple, a Sants, on hi hauria la infraestructura adaptada per aterrar i allà s'agafa el metro, una bicicleta o el patinet elèctric. I el mateix pel camí de tornada i potser s'arriba a l'hora de dinar a casa.

- Això implica una infraestructura, punts concrets, tant de sortida com de destí.

- Petites parades, sí, que s'anomenen vertiports, que són una espècie d'heliports. És un sistema per implementar-se en una mobilitat de tota una àrea metropolitana, perquè és un transport molt ràpid, estem parlant de velocitats per sobre dels 200 km/h, com un tren d'alta velocitat. La idea és reduir el que suposa una hora de vehicle a 15 minuts: fer el tram llarg del desplaçament per l'aire, d'una manera ràpida, i sense pilot, i que sigui net.

- Molt valents per projectar taxis aeris i sense ningú als comandaments.

- Els transports més segurs del món són l'aviació i el tren d'alta velocitat, i el nostre projecte estarà per sota de l'aviació comercial, però l'exigència de seguretat serà la mateixa o fins i tot superior, perquè també duem persones. I els accidents que es produeixen són per la maniobra humana i si s'automatitza el control de vol no elimines tots els riscos, encara que sí els minimitzes. A més, hem afegit un component que consisteix que, en cas d'accident, la nau es trenqui, però les persones surtin caminant.

- És possible sobreviure a un accident aeri?

- Ara per ara no estan pensats perquè així sigui i estem dissenyant una aeronau que inclogui aquests sistemes, i com a concepte de vol és molt més segur i, en cas que hi hagi un accident, hi hagi una sèrie de mitjans que ajudin a la supervivència.

- A quina alçada volarien aquests taxis?

- A cotes baixes, entre 300 i 1.000 metres, amb els aparells connectats entre si, sense influir en el trànsit aeri de les companyies. La meteorologia, d’altra banda, està molt controlada en l'actualitat i el tema dels ocells, també, i crec que en veure el dron s'apartarien.
 

El dron de dues places Foto: Albert Hernàndez


- Imagini's que s'implanta aquest sistema, com el dibuixaria?

- A Barcelona hi hauria diversos veliports petits i quatre grans situats, per exemple, a la coberta de Sants i a l'estació de França, i algun més. Amb això es donaria cobertura a tota  la ciutat i col·locaria infraestructures a l'àrea metropolitana, a Sant Quirze del Vallès, Sabadell...

- ... I en ubicacions més allunyades, a prop de la muntanya.

- Doncs, també. Estem parlant que per aterrar i enlairar-se es necessiten 50 metres, menys que un camp de futbol. No cal una gran pista com als aeroports o fins i tot com la que té el de Sabadell.

- I la inversió?

- No és molt alta, amb 50.000 euros es pot muntar en una petita localitat. I no es necessita molta infraestructura, amb un jardí una mica gran, i sense elements que impedeixen les maniobres com poden ser arbres, és suficient. Una altra cosa és construir-ho a l'estació de Sants, aquí sí es necessiten més diners.

- I per als usuaris? Seria molt car moure's d'aquesta manera?

- L'objectiu a llarg termini és que sigui equiparable als preus amb el terrestre. Si de Sabadell a l'aeroport de Barcelona et costa entre 60 i 70 euros el trajecte, doncs, el mateix, però amb una quarta part del temps.

- Han fet alguna prova amb persones?

- No, però n'hem fet a escala 1:3 de radiocontrol per la solució aerodinàmica, per tal que pugui aterrar i enlairar-se en poc espai, els 50 metres que et comentava.

- Hi ha empreses interessades en el projecte?

- Sí, ja hi ha inversors compromesos i ara farem una ronda d'inversió a Londres, de crowdfunding, per complementar-ho. Portem tres anys amb l'empresa i volem construir un prototip, a escala real, amb dues places, i que voli a finals d'aquest any o principis del vinent. Parlem de futur, però és un futur molt present. Després ja vindrà tot el procés de certificació, però en un període de tres, quatre o cinc anys estarà funcionant.

- No deuen ser l'únic projecte que planteja taxis aeris, quina és la seva particularitat?

- Hi ha més de 300 projectes al món desenvolupant estris voladors per a la urban mobility, però amb cara i ulls, potser n'hi ha una desena. N’hi ha d’espectaculars, en l’apartat tecnològic, i segurament hem arribat una mica més tard respecte aquests referents en el mercat, però hem apostat per la simplicitat: tenim una solució basada en aerodinàmica per sobre de la potència. No durà tantes bateries.

"Som complementaris al taxi [...]. Substituïm al cotxe, l'AVE i aquella aviació regional que alguns governs volen eliminar"

- Quina autonomia tindrà el dron?

- Actualment molt poca, necessitem una nova generació de bateries. Apostem pel sistema elèctric, però també tenim un generador de propulsió, que és més eficient. I el que et deia, o hi ha un salt en tecnologia de bateries o la nostra aposta serà l'hidrogen, i que s'implanti com un combustible, que et dona una autonomia de dues o tres hores. Oferim un sistema molt més net, i no cal oblidar que una bateria és contaminant, no en operació, però sí en construcció i reciclatge. Cal afrontar aquest debat perquè sortirà. Es traurà la contaminació on hi ha les persones, es millorarà el procés d'emissió i, d'altra banda, caldrà generar aquesta electricitat, amb la voluntat que es faci de forma sostenible.

- Com creu que s'ho prendrà el sector del taxi, tenint en compte l'historial de protestes en els últims anys.

- Som complementaris, el taxi és micromobilitat i forma part del sistema. És el que et comentava, és arribar, aterrar i agafar bicicleta, patinet o un taxi. Substituïm al cotxe, l'AVE i aquella aviació regional que alguns governs volen eliminar. A més, el tren és molt car, amb una infraestructura molt rígida i amb un cost d'implementació altíssim.

 

Participació