25
de gener
del
2022
Actualitzat
el
26
de gener
a les
16:09h
Els agents dels cossos de seguretat locals disposen del reglament Llei de les Policies Locals de Catalunya -publicada al DOGC-, de 1991, és la coneguda com a normativa de segona activitat. Consisteix en adaptar el lloc de treball, d'acord amb un informe mèdic o per temes d'edat, entre d'altres casuístiques. A la plantilla de Sabadell hi ha un cas que ha arribat a la justícia -el primer, assegura-, José Luis Muñoz García (Sabadell, 1968), i li ha donat la raó.
El gener de 2017 va patir un accident de trànsit en moto, el juliol de 2018 "em van donar de baixa" com a treballador del consistori i després de presentar, per aquest ordre, una instància i un recurs de reposició als decrets que li negaven optar a un lloc adaptat a la seva situació, els tribunals li han dit que té "dret a treballar". Així ha relatat els últims quatre anys, envoltat de papers, a NacióSabadell:
- La seva lluita arrenca quan pateix un accident de moto, estant fora de servei.
- Sí, en un semàfor en una confluència de carrers. Em dono un mal cop en l'accident contra el cotxe i vaig patir una fractura de tíbia i peroné. Únicament va ser això, la resta del cos estava bé, gràcies a la motxilla que duia em va amortiguar la caiguda al terra, però vaig estar a punt de perdre el peu. Em van traslladar a l'hospital i em van operar d'urgència, i als meus familiars els van dir que potser caldria amputar. Vaig estar gairebé dos mesos ingressat i em van practicar deu operacions. El doctor Carlos Puente, un dels millors, em va salvar el peu.
- En aquest temps es troba de baixa de la Policia Municipal...
- ... Un any i mig després de l'accident, el juliol de 2018, Recursos Humans em dona de baixa de nòmina. Per llei ho poden fer i, a més, al setembre del mateix any, l'Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS) em dona la incapacitat permanent total. Aleshores, entro en pànic, amb 50 anys i sense poder treballar del que m'agrada. I va ser quan vaig trobar l'Associació per a la Integració Laboral de Policies Local amb Discapacitat (AILPOLD), que també m'han ajudat.
- I demana l'aplicació de la normativa de segona activitat.
- Exacte! Al novembre de 2018 vaig presentar la instància perquè es complís. Però Recursos Humans m'ho va denegar i aleshores, vaig presentar un recurs de reposició, perquè havia d'esgotar la via administrativa per poder anar a la justícia. En paral·lel, a principis de 2019, es va signar, per una banda, la denegació del decret de segona activitat i, per l'altra, el de la meva jubilació.
.jpg)
- I quan arriba als tribunals?
- Doncs, el gener de 2021 arriba la sentència que declara nuls aquests dos decrets. Perquè ens entenguem, és com un comiat improcedent que es cancel·la. El dictamen insta el consistori a convocar un tribunal mèdic, integrat per professionals de l'àmbit de la medicina: un que l'aporto jo, un altre l’administració local i un de l’INSS. I aquest òrgan m’ha concedit la segona activitat, encara que no estigui aplicat al cos de Sabadell, i fa quatre mesos que espero. I la resolució judicial no s'ha recorregut, entre d’altres coses, perquè entenc que com que hi ha jurisprudència del Tribunal Suprem en aquest sentit i és prou clara.
- I això traduït en sous, pagues i demès que ha deixat de percebre, sap quants diners són?
- Calculo que en aquests tres anys, i amb interessos de demora, serien uns 100.000 euros, però no et sabria dir. Això ho porta la meva advocada.
- Durant aquests anys ha cobrat una pensió.
- Des del 2 de setembre de 2018 cobro una pensió que és un 55% de la base reguladora del meu sou i hi ha l'opció quan fas 55 anys que pugi fins a un 20% més. Percebo uns 1.000 euros menys. Sortosament, la nostra base és alta, però arran de contactar amb l'entitat AILPOLD, m'he assabentat que aquestes situacions que pateixen agents de diversos cossos provoquen depressions, divorcis i fins i tot suïcidis. I tot per no aplicar la llei de segona activitat.
- No seria el seu cas?
- No, no és el meu cas. A més, la meva dona té feina i estem bé.
- D'acord amb aquest tribunal mèdic pot tornar, però per fer què?
- Segons la llei haig de mantenir el meu rang laboral, és a dir, conservo les condicions, però desenvolupant un altre tipus de tasca. Ara m’ho invento, podria anar destinat a administració. En principi, torno a la Jefatura, però no és segur. Pensa que per l'accident no puc córrer, però sí anar amb bicicleta. Em diuen que em va bé que, amb límits, exerciti el peu, perquè si em quedés a casa, sense fer res, se’m quedaria rígid.
- És el primer agent que apel·la aquesta normativa de segona activitat dins el cos?
- Com a tal, sí. I això que hi ha companys que han patit accidents de trànsit, que han estat malament, d'altres amb malalties... però han pactat amb els superiors una adaptació al lloc de treball, encara que no reglades a la normativa aquesta de les policies locals.
.jpg)
- I algú de l'Ajuntament o de la Policia li ha contactat per dir-li alguna cosa?
- Ningú m'ha contactat i m'han negat el dret al treball, i sent jove, perquè tenia 48 anys quan va passar tot. M'agrada el que faig, és la meva vocació. Porto 14 anys a la comissaria de Sabadell i et diré més, puc anar a l’empresa privada, perquè la llei m’empara, però per què l’Ajuntament de Sabadell, la meva empresa, em fa fora si puc treballar?
- Tem que l'arraconin o li facin fer tasques...
- ... De cap manera! No crec que ho facin i si és així, em tindran al davant.
- Per acabar, amb la polèmica per la investigació del diari Ara, sobre personal del Parlament que cobra sense treballar abans de jubilar-se. No li agrada la idea?
- Sí , ja m'ho han dit: “Per què no et jubiles? Cobrar sense treballar. És com un somni". Ara mateix tinc 53 anys i és el meu dret, vull treballar. Per què m’han de fer fora de la meva empresa? No és just.
El gener de 2017 va patir un accident de trànsit en moto, el juliol de 2018 "em van donar de baixa" com a treballador del consistori i després de presentar, per aquest ordre, una instància i un recurs de reposició als decrets que li negaven optar a un lloc adaptat a la seva situació, els tribunals li han dit que té "dret a treballar". Així ha relatat els últims quatre anys, envoltat de papers, a NacióSabadell:
- La seva lluita arrenca quan pateix un accident de moto, estant fora de servei.
- Sí, en un semàfor en una confluència de carrers. Em dono un mal cop en l'accident contra el cotxe i vaig patir una fractura de tíbia i peroné. Únicament va ser això, la resta del cos estava bé, gràcies a la motxilla que duia em va amortiguar la caiguda al terra, però vaig estar a punt de perdre el peu. Em van traslladar a l'hospital i em van operar d'urgència, i als meus familiars els van dir que potser caldria amputar. Vaig estar gairebé dos mesos ingressat i em van practicar deu operacions. El doctor Carlos Puente, un dels millors, em va salvar el peu.
- En aquest temps es troba de baixa de la Policia Municipal...
- ... Un any i mig després de l'accident, el juliol de 2018, Recursos Humans em dona de baixa de nòmina. Per llei ho poden fer i, a més, al setembre del mateix any, l'Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS) em dona la incapacitat permanent total. Aleshores, entro en pànic, amb 50 anys i sense poder treballar del que m'agrada. I va ser quan vaig trobar l'Associació per a la Integració Laboral de Policies Local amb Discapacitat (AILPOLD), que també m'han ajudat.
- I demana l'aplicació de la normativa de segona activitat.
- Exacte! Al novembre de 2018 vaig presentar la instància perquè es complís. Però Recursos Humans m'ho va denegar i aleshores, vaig presentar un recurs de reposició, perquè havia d'esgotar la via administrativa per poder anar a la justícia. En paral·lel, a principis de 2019, es va signar, per una banda, la denegació del decret de segona activitat i, per l'altra, el de la meva jubilació.
Reclama l'aplicació de la llei de segona activitat Foto: Juanma Peláez
- I quan arriba als tribunals?
- Doncs, el gener de 2021 arriba la sentència que declara nuls aquests dos decrets. Perquè ens entenguem, és com un comiat improcedent que es cancel·la. El dictamen insta el consistori a convocar un tribunal mèdic, integrat per professionals de l'àmbit de la medicina: un que l'aporto jo, un altre l’administració local i un de l’INSS. I aquest òrgan m’ha concedit la segona activitat, encara que no estigui aplicat al cos de Sabadell, i fa quatre mesos que espero. I la resolució judicial no s'ha recorregut, entre d’altres coses, perquè entenc que com que hi ha jurisprudència del Tribunal Suprem en aquest sentit i és prou clara.
"Calculo que en aquests tres anys m'haurien de pagar, amb interessos de demora, uns 100.000 euros"
- I això traduït en sous, pagues i demès que ha deixat de percebre, sap quants diners són?
- Calculo que en aquests tres anys, i amb interessos de demora, serien uns 100.000 euros, però no et sabria dir. Això ho porta la meva advocada.
- Durant aquests anys ha cobrat una pensió.
- Des del 2 de setembre de 2018 cobro una pensió que és un 55% de la base reguladora del meu sou i hi ha l'opció quan fas 55 anys que pugi fins a un 20% més. Percebo uns 1.000 euros menys. Sortosament, la nostra base és alta, però arran de contactar amb l'entitat AILPOLD, m'he assabentat que aquestes situacions que pateixen agents de diversos cossos provoquen depressions, divorcis i fins i tot suïcidis. I tot per no aplicar la llei de segona activitat.
- No seria el seu cas?
- No, no és el meu cas. A més, la meva dona té feina i estem bé.
- D'acord amb aquest tribunal mèdic pot tornar, però per fer què?
- Segons la llei haig de mantenir el meu rang laboral, és a dir, conservo les condicions, però desenvolupant un altre tipus de tasca. Ara m’ho invento, podria anar destinat a administració. En principi, torno a la Jefatura, però no és segur. Pensa que per l'accident no puc córrer, però sí anar amb bicicleta. Em diuen que em va bé que, amb límits, exerciti el peu, perquè si em quedés a casa, sense fer res, se’m quedaria rígid.
"Per què l’Ajuntament de Sabadell, la meva empresa, em fa fora si puc treballar?"
- És el primer agent que apel·la aquesta normativa de segona activitat dins el cos?
- Com a tal, sí. I això que hi ha companys que han patit accidents de trànsit, que han estat malament, d'altres amb malalties... però han pactat amb els superiors una adaptació al lloc de treball, encara que no reglades a la normativa aquesta de les policies locals.
Jose Luis Muñoz García reclama el dret de treballar Foto: Juanma Peláez
- I algú de l'Ajuntament o de la Policia li ha contactat per dir-li alguna cosa?
- Ningú m'ha contactat i m'han negat el dret al treball, i sent jove, perquè tenia 48 anys quan va passar tot. M'agrada el que faig, és la meva vocació. Porto 14 anys a la comissaria de Sabadell i et diré més, puc anar a l’empresa privada, perquè la llei m’empara, però per què l’Ajuntament de Sabadell, la meva empresa, em fa fora si puc treballar?
- Tem que l'arraconin o li facin fer tasques...
- ... De cap manera! No crec que ho facin i si és així, em tindran al davant.
- Per acabar, amb la polèmica per la investigació del diari Ara, sobre personal del Parlament que cobra sense treballar abans de jubilar-se. No li agrada la idea?
- Sí , ja m'ho han dit: “Per què no et jubiles? Cobrar sense treballar. És com un somni". Ara mateix tinc 53 anys i és el meu dret, vull treballar. Per què m’han de fer fora de la meva empresa? No és just.