entrevista

Gabriel Fernàndez: «Ara es comet el mateix error que en el nostre mandat: confondre majoria social amb majoria de 14 vots al ple»

És l'alcaldable d'ERC Sabadell a les eleccions municipals, el primer nom que es coneix per aquesta cita

El líder dels republicans de Sabadell, Gabriel Fernàndez | Albert Hernàndez
per Albert Hernàndez, Sabadell, Catalunya | 13 de desembre de 2021 a les 08:00 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 13 de desembre de 2021 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
La carrera electoral per a les municipals de 2023 ha arrencat a Sabadell. A l'octubre, comuns i Podem, després de consumar-se l'expulsió del partit morat de la tinent d'alcaldessa, Marta Morell, anunciaven un projecte conjunt i, fa uns dies, ERC va escollir el seu alcaldable: Gabriel Fernàndez, (Montevideo, 1972), el líder dels republicans a la ciutat i la segona força política. El primer que es postula de cara als comicis. 

Té entre cella i cella, i el convenciment, governar. Tornar una altra vegada al despatx de plaça Sant Roc i apel·la a la feina del que es va batejar com a Govern de Transformació (2015-2019), perquè, com diu, molts dels projectes actuals són herència d'aquest mandat. Fernàndez, que va arribar fa 18 anys a Sabadell de la mà de Muriel Casals, es posa a comandar una formació que en les tres últimes cites amb les urnes ha tingut a la mateixa persona al capdavant, Juli Fernàndez.


- És bo o dolent que es postuli a l'alcaldia quan encara queden 18 mesos?

- No queda tant, sobretot quan vols guanyar, com és el nostre cas. Ara bé, depèn de cada partit, en el cas d’ERC, en l’àmbit nacional, va aprovar un reglament sobre la gestió de les seccions locals de cara a les eleccions municipals i a Sabadell, en concret, es venia d’un període amb els tres últims mandats que havia liderat Juli Fernàndez. I ara el que vull és escoltar la gent i això requereix temps.


- Marca molt a l'hora d'establir unes noves bases el lideratge de Juli Fernàndez o s'ha de passar pàgina?

- El relleu ha estat molt natural. Evidentment, cadascú hi posa la seva forma de ser i fer, els dos som diferents, però el projecte a la ciutat és molt compartit i està clar quin és, som molt clars en aquest sentit. Es tracta d’un punt i seguit. Una bona mostra han estat les primàries, en les quals no es va presentar ningú més i això ho veig com un reconeixement als anys que porto a la formació, inclosa l’etapa al govern municipal. A més, he comptat amb el suport de companys històrics i d’altres que porten molts anys a ERC: un 94% de suports és molt bèstia i, a la vegada, em genera respecte.
 

Gabriel Fernàndez, com a regidor, acompanyat del que era alcalde, Juli Fernàndez Foto: Albert Segura

 

- Diu que anirà a escoltar la ciutadania i, a partir d'aquí, elaborarà el programa electoral o ja el té en ment?

- Tinc una visió de la ciutat que voldria, però el programa no és això. M’imagino una Sabadell verda, segura, generadora de riquesa i oportunitats, amb ocupació de qualitat, una administració que sigui exemplar, amb gent honesta... valors importants i que la ciutadania se senti orgullosa, el sabadellenquisme, i ser capital. La cinquena ciutat del país no es pot inhibir dels grans temes, perquè això et permet ser o no capital.

Però això també vol dir que hi hagi una millor mobilitat, més espai per passejar... va ser una de les primeres coses que vaig pensar quan vaig arribar aquí: “On està el verd? I el campito per jugar?”. En aquest sentit, Sabadell té carències i la pandèmia les ha evidenciat. Insisteixo hem de ser capitalitat, capitalitat de la prosperitat que el codi postal no marqui el teu futur.

"Els problemes actuals de Sabadell venen, en bona part, pels mandats socialistes de l'últim quart de segle"

- Què entén per una “Sabadell verda”?

- Realment, treballem per fer front al canvi climàtic? O només signem manifests i ens fem fotografies. No es tracta només de pintar l’asfalt sinó d’un canvi urbanístic de debò, i per això cal valentia i assumir compromissos i, sobretot, coneixement. I per això, subratllo, cal escoltar més que mai la gent i que formi part de la transformació que volem. Ho vaig dir quan vaig ser escollit alcaldable, gairebé en l’últim quart de segle han governat els mateixos. Els problemes que tenim, en bona part, venen per aquests mandats i en aquest temps, quatre va haver-hi el Govern de Transformació. Totes aquestes coses que estan passant ara són fruit d’aquesta herència i alguns s’obliden. També t'haig de dir que si soc alcalde i em toca inaugurar alguna cosa important que deixi el PSC, ho reconeixeré.

- L’alcaldessa, Marta Farrés, i alguns dels seus regidors, en sessions plenàries i en compareixences públiques, han explicat que donen continuïtat a projectes heretats.

- Mai he escoltat aquest reconeixement explícit i me n’alegro que tú sí. Al ple hi ha dos arguments recorrents: “L’herència nefasta del Govern de Transformació i Gene caca”. Ara, silenci absolut en qüestions de l’Estat que tenen repercussió en la vida dels sabadellencs com ara, el tancament del SEPE amb la Covid. Has escoltat algú, dels sospitosos habituals, que hagi mencionat alguna cosa? Vam anar a parlar amb la vicepresidenta del govern espanyol. L’oposició. I el Passeig de la Plaça Major? La solució també va venir del nostre mandat i vam trobar el sistema per plantar arbres, i fins i tot quina espècie. L’únic nou que he vist és un render amb més arbres i llums al terra, per dir que la cosa ha canviat, però no he escoltat cap reconeixement.

I el mateix amb l’Artèxtil, sobre el qual s’han llançat dubtes; les dues plantes del Frontal Gran Via del Taulí, que el PSC va votar en contra, ens acusaven de “prestamistes” del Govern perquè l’únic que fèiem era posar patrimoni en un equipament que és nostre, de l’Ajuntament de Sabadell. I gràcies això, el CAP Can Llong, que aviat obrirà. No en tenien en aquest barri i també es construiran escoles. Això no ho podien fer els mateixos que hauran governat 20 anys i que l’alcaldessa n'ha format part durant 16, 12 dels quals amb l’exalcalde Manuel Bustos? Ara bé, la màgia no existeix i els procediments administratius són molt lents.

"Si soc alcalde construiré la residència del sud"

- Ha exposat feina feta en l'anterior mandat, però en el programa electoral d'ERC de 2019 hi ha, entre d'altres, la construcció d'una residència al sud, una llarga reivindicació veïnal

- Construiré la residència del sud.

- Rotund.

- Sí, així. Actualment, el govern municipal ho té paralitzat. Però aquest és un tema de sentit comú: juguen administracions que tenen a veure amb la dependència. La Llei de Dependència, el pressupost i competència, és d’àmbit estatal, i el que fa el govern espanyol és transferir les competències però no els diners. Qui incompleix la destinació de recursos? L’Estat, perquè no aporta el que li pertoca. Dona igual qui hagi, PSOE o PP. Els diners que té la Generalitat els posa en places, que és el que li interessa la gent, i les concerta en residència privades per reduir les llistes d’espera.

- Ho ha dit, la competència és de la Generalitat.

- Si no li paguen... El que vam acordar amb el Govern va ser que pagàvem la construcció, avançàvem una partida i en el moment que l’Estat pagués, aniríem a reclamar aquesta inversió a la Generalitat perquè ens ho torni. Com et dic això, també que el culpable de la situació és el govern espanyol, i això no ho escoltaràs de l’alcaldessa, perquè té al seu cap allà. I és la veritat, perquè és una trampa, una trampa del nacionalisme espanyol, posar a l’executiu català al mig, perquè no rep els diners. Mentrestant, la gent que espera una plaça s’està morint i tant me fa de qui sigui la competència, però la ciutat tindrà una residència.



- Dos temes més del programa, que són d'actualitat, la biblioteca al barri de Gràcia i el porta a porta en comerços i veïns. Per què no es va fer?

- En relació amb la biblioteca quan vam comprar Sallarès i Deu, a finals de 2018 amb els romanents de 2017, la idea era instal·lar-la allà, perquè la cultura i l’educació són molt importants. Com diu Pepe Mujica: “Primer, educació; segon, educació i tercer, educació, perquè un poble educat és més difícil que l’enganyin”. Si guanyem, la farem, perquè és una estratègia de ciutat, una prioritat. I el porta a porta ve condicionat per l’urbanisme i la idea era engegar-ho pels comerços i fer proves pilots en algunes zones de la ciutat. També aprendre d’altres localitats europees similars a Sabadell.

- Davant un escenari sense majories absolutes, ha temptejat d'altres forces polítiques?

- Estem convençuts que serem el partit que liderarà el proper govern i així ho indiquen els números i les tendències, tot i que encara falta molt. Som l’alternativa al PSC, però està clar que no ho farem sols i necessitem una àmplia majoria i aquí estan exclosos l’extrema dreta, la dreta extrema i els hereus de la corrupció, que continuen governant a base del clientelisme.

"El PSC ha tornat massa ràpid al poder"

- Sona paradoxal, àmplia majoria però deixa fora un partit que té gairebé el 40% de regidors al ple.

- Han tornat massa ràpid al poder. Actualment, s'està cometent el mateix error que va passar durant el nostre mandat: confondre majoria social amb una majoria de 14 vots al ple. No té res a veure. Sabadell no tindrà un projecte de ciutat si no està acompanyat per una àmplia majoria social i si l'alcaldessa es pensa que pot tenir-lo sense cap punt en comú amb la segona força, està equivocada. L'únic canvi possible passa per una àmplia majoria.

- I Junts per Sabadell es troba dins d'aquestes línies vermelles?

- No són ni extrema dreta ni dreta extrema i evidentment, Junts per Sabadell no té cap element que el lligui amb la corrupció. Subratllo, Junts per Sabadell. I el que han de fer és posar-se al lloc correcte de la història i sumar amb qui han de sumar. El que no li pot passar al votant de Junts una altra vegada és que cada vot hagi servit per donar suport a Farrés. El mateix que ha passat al Consell Comarcal del Vallès Occidental i a la Diputació de Barcelona, amb la presidenta, Núria Marín, imputada pel tema del Consell Esportiu de l'Hospitalet de Llobregat, que han deixat fora de les presidències ERC, amb els pactes PSC i Junts.
 

Fernàndez durant el Ball de la Bola de la Festa Major Foto: Juanma Peláez


- Mencionava que es governa "a base del clientelisme"...

- ... Farrés, 12 anys de tinenta d’alcalde de Bustos, i els regidors Eloi Cortés, Manuel Robles i Pol Gibert figuraven a les llistes. La xarxa de clientelisme de Bustos continua i la manera de fer ha tornat. L’alcaldessa no ha demostrat que vulgui trencar amb el passat perquè quan tenia l’oportunitat va trobar la manera tècnica amb la petició de presó de Bustos en la peça de Mercuri. No tinc res personal contra ell, però sí contra qualsevol que roba de l’administració pública.

- Va formar part del projecte polític Ciutadans pel Canvi, que, entre d'altres, volia una reforma de la Constitució en clau federal, una renda bàsica i un nova llei electoral. Què en va aprendre d'aquella etapa i s'ha endut a ERC?

- Moltíssim! Primer haver coincidit amb un referent com Pasqual Maragall, l’Ernest i el Toni Comín. Des del punt de vista ideològic, no deixava de ser una expressió socialdemòcrata, radical, com diu Joan Tardà, des de la visió de l’arrel i no de forma despectiva. Vaig aprendre molt de política catalana. Vaig portar la ILP de llei electoral i la via federal, va ser el punt d’inflexió per deixar de ser federalista per transformar-me en independentista, perquè em vaig adonar que a l’altra banda no hi havia ningú, ni tan sols els que diuen ser federalistes, que són els socialistes, que també són republicans asimptomàtics. Al cap i a la fi, són partits de règim i no volen canviar res, es necessita PP i PSOE i això no es tindrà mai.

- Aleshores, la situació serà un bucle.

- Per això hem de marxar.

- Toparà de front amb PP i PSOE.

- Insisteixo: hem de marxar. Nosaltres no tenim res a veure, som un altre país. I te n’adones quan vens de fora, Catalunya sociològicament és una altra realitat i es veu amb el debat de monarquia o república. No cal ser independentista per ser republicà. També s’aprecia amb la religió, la distribució dels funcionaris públics.

 

Participació