Les forces independentistes i Morell contra «l'atac» a la llengua catalana a les escoles

Una reacció a la sentència del Tribunal Suprem que ordena el 25% de les classes en castellà

imatge d'arxiu d'una sessió plenària
imatge d'arxiu d'una sessió plenària | Albert Hernàndez
03 de desembre del 2021
ERC, Junts per Sabadell (JxS), la Crida per Sabadell i la regidora no adscrita, Marta Morell, presentaran una moció conjunta contra "l'atac" a la llengua catalana a les escoles, en la sessió plenària del mes de desembre, que se celebrarà el dimarts 14 de desembre. Una proposta arran de la sentència del Tribunal Suprem que ha ordenat el 25% de les classes en castellà.

Les tres formacions i Morell han secundat el manifest de Somescola que ha rebutjat la decisió judicial "feta des del deconeixement absolut de la realitat educativa catalana, que imposa percentatges d'hores lectives", un dictamen que han qualificat "d'anacrònic" i que "només busca perpetuar la situació de minorització del català per evitar que en el futur sigui la llengua de trobada de les noves generacions".

Han recalcat que "ningú pot usurpar la capacitat dels centres educatius de prendre les decisions pedagògiques i didàctiques oportunes" i per això, han emplaçat el govern espanyol que "respecti els grans acords avalats per l’Estatut" i "reforçar" el Pacte Nacional per la Llengua.

El portaveu de JxS, Lluís Matas, ha recordat el paper "vital" dels centres educatius i que "la immersió lingüística és un model d'èxit i aquesta victòria és, en bona mesura, gràcies a la feina" que es fa des de les escoles. El líder dels republicans, Gabriel Fernàndez, ha destacat que "és patrimoni de tots, i que no és de ningú en particular, sinó que és la riquesa més gran que té aquest país, que és la seva llengua".

El regidor de la Crida, Lluís Perarnau, ha assegurat que la sentència del Suprem "no és més que un nou episodi d’una ofensiva continuada" i que "ataca alhora els nostres drets lingüístics i la nostra sobirania educativa", ja que, ha continuat, "saben el seu potencial polític com a eix vertebrador d’un projecte emancipador. El nostre model educatiu, del qual el model lingüístic n’és una peça clau, l’hem de decidir nosaltres, no el Tribunal Suprem”.