reportatge

«Que viva el 'teteo', el desacato»: així es torna a viure la nit al Vallès

NacióDigital surt de festa i parla amb usuaris i empresaris del món de l'oci nocturn per saber com van les primeres setmanes de reobertura

per Yael Carrasco /Carlos Paños, Vallès Occidental | 14 de novembre de 2021 a les 11:00 |
Les nits de discoteca després de la reobertura, no són gaire diferents a abans de la pandèmia. | ACN
És dissabte a la nit i el jovent ho sap. L'entorn de la discoteca és buit fins a les 23.30 h, moment en què comença a fer-se una cua de cotxes als carrers més propers. Finestres abaixades i música en alt; així arriben els joves a fer el parquineo ordinari. Aparquen a llocs estratègics -propers a on està la gentada-, obren el maleter i treuen la bossa blanca característica amb alcohol, barreja i gels. Durant unes hores es mantindran allà, fent cubates, saludant gent que coneixen i escoltant cançons de Farruko com El incomprendido. Un dels temes del moment on l'artista parla de "teteo" i desacato: un concepte originari de la República Dominicana que fa referència a una festa, ball o rumba que es desenvolupa sense respectar les normes Covid. "Vívete la vida y disfruta" encomana el cantant porto-riqueny.

La vida d'oci nocturn ha tornat, d'alguna manera, a ser el que era. Després d'un temps llarg d'aturada, NacióDigital conversa amb els responsables d'alguns locals del Vallès Occidental que afirmen haver estat tancats entre 18 i 19 mesos. Va ser el passat 8 d'octubre quan el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va permetre la reobertura. A partir d'aquest moment, discoteques i bars musicals ja podien obrir fins a les sis del matí amb un aforament del 80%. Un pas més cap a la normalitat perquè un dels sectors més castigats per la pandèmia -tant econòmicament com socialment- pogués tornar a exercir la seva activitat. Abans de la Covid, a l'estat espanyol treballaven prop de 250.000 persones de forma directa i indirecta en aquesta indústria, que suposava un 3% del PIB i un 23% del turisme.


El macrobotellot, la festa del jovent per tornar a la normalitat


Fins aleshores, s'ha estat reclamant la necessitat de desfogament per una part de la societat que l'ha portat a una forma diferent de festejar: a gran escala. A falta de discoteques, els altaveus i l'alcohol han protagonitzat un augment de macrobotellots, presents a descampats, parcs, pàrquings i, fins i tot, universitats com l'Autònoma de Barcelona. El Marc de 21 anys ha assistit a alguna de les festes i comenta que "por" no és la paraula per definir l'emoció envers la gran concentració de gent que s'hi aglutina, però si "impressió". Afegeix que "segurament no està bé i s'ha de reflexionar sobre aquestes macrocelebracions, però al final estem vacunats i s'ha de tornar a la normalitat".


Aquest va ser un dels motius de la tornada de discoteques i bars: aconseguir diversificar les macrofestes i mantenir el control del carrer, el qual semblava que s'havia perdut. D'aquesta manera els macrobotellots es convertien merament en botellots -menys gent i més controlats-, atès que després la massa social entraria a un recinte on hauria de complir una sèrie de normes. La presidenta de l'Associació de Restauració i Oci Nocturn de Sant Cugat, Laura Garcia, considera que el civisme i el respecte a l'autoritat s'ha dissolt en aquests macrobotellots. "Hi ha molta gent que ha perdut el seny, persones que s'han sentit ofegades i l'han feta grossa i també estan aquells que s'han aprofitat del moment", recalca Garcia. La presidenta de l'associació creu que amb l'obertura de l'oci nocturn i l'arribada del fred, aquestes pràctiques han minvat i no s'han vist tants problemes, però, tot i això, demana treballar en supervisió. "Els abusos sexuals i els delictes han augmentat i això s'ha de poder controlar. Si tu ets dins d'un local, tens seguretat, es pot trucar a la policia... en definitiva, protecció", argumenta.

Objectiu: evitar el sold-out


El tema de les entrades també ha canviat. Ara són moltes les discoteques que les venen de manera anticipada. La presidenta de l'oci nocturn de Sant Cugat considera que això és degut al fet que "la gent amb entrada anticipada és més fàcil de controlar" i així s'evita "que es facin llargues cues, on moltes vegades es queda gent fora". Per exemple, Waka Sabadell, abans de la pandèmia, venia les entrades a taquilla, a excepció d'alguna festa especial com pot ser Halloween, Cap d'Any o Carnaval. Però ara es compren per internet, generalment un diumenge o un dilluns que és quan surten a la venda, i s'ha de ser ràpid perquè s'acaben molt d'hora. Tothom està pendent d'aquest moment, fins al punt que la pàgina web a vegades es col·lapsa i els posa en espera. El mateix que passava fa uns mesos quan demanaves un centre de vacunació passa ara amb les entrades. L'objectiu, no quedar-se sense sortir de festa.  

Tot i això, es deixen algunes entrades per aquells que decideixen sortir a últim moment i completar el màxim d'aforament permès. Per l'Heila, de 21 anys i assídua a les festes cada dissabte, l'oci nocturn "s'està aprofitant d'aquesta necessitat o ganes desmesurades de festa per apujar el preu de les entrades". A més, creu que "es venen més de les permeses pels límits d'aforament. Jo a les discoteques que he anat estaven plenes".

Mascareta posada, QR preparat i DNI a sobre; el kit per entrar


L'alcohol sempre és la brúixola que guia les nits. Per això quan s'acaba -cap a les dues de la matinada- la joventut en busca més a l'únic lloc on pot trobar a aquelles hores: dintre d'una discoteca. És en aquest moment quan acostuma a arribar la pregunta sanitària de la nit: "Heu portat mascareta?" o "Teniu el QR del Certificat Covid al mòbil?". Tot i ser qüestions ja habituals, sempre hi ha algun despitat que no en té, per la qual cosa abans de poder fer la cua -que òbviament és més llarga perquè es demanen més requisits- ha d'entrar a la pàgina de la Meva Salut per descarregar-lo. Actualment aquesta és la normativa d'accés a les discoteques interiors; a més de portar el DNI s'ha d'ensenyar un certificat que demostri que es té la doble vacuna. Pel que fa a les exteriors, només cal un document d'identitat.
 

Un client d'una discoteca mostra el certificat Covid per accedir-hi. Foto: Cedida


Un cop el grup ha comprovat que porta el necessari per passar la nit a dins -cartera, mòbil i, per alguns, tabac- es dirigeix a l'entrada de la discoteca. A la cua es poden veure les diferents formes de posar-se una mascareta: nas per fora, sota la barbeta, penjada de l'orella o ben posada. De mica en mica la s'avança i s'arriba fins al porter que verifica la documentació i posa el segell característic. La nit segueix dins. 

En creuar la porta, mascaretes fora malgrat que sigui norma bàsica de l'oci nocturn. Primera parada obligatòria al guarda-roba per aquells que no s'han atrevit a deixar l'abric al cotxe i romandre fora en una cua que pot durar des de vint minuts a una hora. Dos euros per peça i sense ficar el jersei dins del bolso perquè el fan treure. Després, gairebé sempre un del grup ha d'anar al lavabo i vol que algú altre l'acompanyi. Allà la música ressona entre les parets; s'escolten hits de Rauw Alejandro, que tornaran a sentir-se dos cops més, mínim. El següent pas és ballar-la davant del discjòquei i pujant a la tarima. El propietari de la discoteca Jangueo Cerdanyola, Kevin González, explica que "els DJ van recordant cada mitja hora sobre l'ús de la mascareta i, a més, està la sala plena de cartells sobre l'obligació de portar-ne". Assistents a la discoteca, però, neguen aquesta afirmació i apunten que no se senten recordatoris a cap moment de la nit.

La Mar té 23 anys i freqüenta aquests locals quan la feina li permet. Descriu la manca de consciència en aquest sector. "La Generalitat va fer bé obrint l'oci nocturn, però no pot ser que hi hagi amuntonades 50 persones a la cua, encara que portin mascareta". Afegeix una falta d'implicació en les revisions dels Certificats Covid i considera que "dins dels locals falta ventilació, a més de l'ús de les mascaretes, que és inexistent". Tot i això, l'absència de mesures no ha estat un obstacle per la Mar que continuarà sortint de festa. "M'agrada ballar i passar-m'ho bé, m'aguantaré", explica. 

Les discoteques també han donat aquesta batalla per perduda. Des de la Sala Born de Terrassa, en Sergi -soci de l'establiment- comenta que "a escala general s'intenta al màxim però és impossible. Qui et digui que ho controla al 100% t'està enganyant". I afegeix que "al final és un tema que encara que ho recordis depèn de la voluntat de la persona, com també passa al transport públic". A més, creu que hi ha mesures que són absurdes com la de beure una copa amb la mascareta posada.

Per l'altra banda, certa part de l'oci nocturn de Sabadell -en la seva majoria bars musicals- admet una elevada facilitat en vigilar que la gent porti mascareta, en comparació amb discoteques que aglutinen molta més gent. Però tot i això no asseguren que la gent la porti quan arriba l'hora de ballar. 

L'alcohol puja al ritme de les entrades


Es fan rotllanes d'amics que, de tant en tant, s'obren quan passa gent pel mig i que s'empetiteixen quan estan les goles seques i és l'hora del cubata. Hi ha qui en comptes del típic rom amb Coca-Cola s'ha acostumat a prendre xupitos de tequila de maduixa, una novetat que té gust de Danonino i comencen a tenir moltes discoteques.
 

Un local d'oci nocturn de Sitges obert durant un assaig clínic Foto: ACN


I és que l'alcohol també és un tema de controvèrsia dins del sector a causa dels preus a l'alça que ha agafat. Discoteques com la Sala Born ens expliquen que abans una ampolla de Jack Daniel's tenia un preu de 16 euros i que ara costa entre 19 i 21. El motiu no consideren que es degui a la pandèmia sinó per l'augment de la llum, gasolina, IVA i, en general, "una mica tot".

Aquest fet provoca que les discoteques es trobin amb un dilema: S'han d'apujar els preus? Hi ha els que creuen que sí com és el cas de Jangueo. "Nosaltres hem augmentat els preus per poder cobrir la part de l'aforament que ens falta i per poder així assumir els costos del lloguer o de la llum, que ha pujat molt", comenta González. També ho han fet alguns dels locals d'oci nocturn de Sabadell que, a part de la crescuda de les tarifes, estan notant les conseqüències de la pandèmia i admeten que el flux de clients és inferior.

Hi ha altres establiments que no els han tocat. El propietari de Moon Sant Cugat, Jordi Grau, apunta que al principi de tot sí que els van incrementar, però ara mantenen el mateix preu que abans del tancament. Considera que "tot i que estem en una situació una mica precària al final la gent no té la culpa del que ens ha passat. Confiem a recuperar les pèrdues amb el temps".

Pendents de la ressaca postpandèmia


Quan el rellotge marca les sis del matí la diversió i, per tant, la música, acaba. És en aquest moment quan els valents -que encara queden ballant a la pista- són sorpresos amb les llums que indiquen el final de la nit. Els joves desfilen cap a la sortida i van a buscar els cotxes, que seran conduïts per aquell membre del grup que no hagi ingerit alcohol.

L'endemà és un altre dia, el de la ressaca de tota una nit. És doncs quan es munta el trencaclosques de la festa anterior recordant anècdotes viscudes. Queda clar que malgrat les espurnes d'una pandèmia mundial que segueix present, els joves tornen a gaudir les nits amb "teteo" i descato.

Però el futur per les discoteques encara és incert. Tot i omplir les sales dijous, divendres i dissabtes i l'obertura d'alguns diumenges, sempre hi ha l'angoixa d'una possible abaixada de persiana; el que, definitivament, significaria la mort del sector. La presidenta de l'oci nocturn de Sant Cugat comenta que els locals només porten oberts des del setembre i això és poc temps per fer balanç. Per aquest motiu adverteix: "veurem al gener què passa. Tenim molta por, pensa que els préstecs es comencen a tornar l'any vinent. Hi ha gent que ha perdut molts diners i que té molt a recuperar".

 

Participació