entrevista

«Els animals són els grans oblidats en l'erupció del volcà de La Palma»

Quatre membres de l'ADF Sabadell, Jordi Gil, Andrés Navarro, Robert Hernàndez i Alba, fan diverses tasques de voluntariat durant cinc dies a l'illa canària

per Albert Hernàndez, Sabadell, Catalunya | 5 de novembre de 2021 a les 08:00 |
Els quatre voluntaris de l'ADF | Albert Hernàndez
El passat 19 de setembre al migdia va entrar en erupció el volcà de La Palma i en set setmanes la lava gairebé ha cobert un miler d'hectàrees. Un paisatge desolador i de destrucció, tot i que sense pèrdues de vida, fins al moment. Un escenari que ha despertat l'esperit voluntari i d'arreu ha arribat gent per ajudar en qualsevol tasca i això és el que han fet quatre membres de l'Agrupació de Defensa Forestal (ADF) Sabadell: Robert Hernàndez (Sabadell, 1980), Andrés Navarro (Barcelona, 1981), Jordi Gil (Badalona, 1993) i Alba (Castellar del Vallès, 1995).

Durant cinc dies han estat traient cendra volcànica, acompanyant a gent a recollir les seves pertinences i han rescatat animals. Una gran experiència per aquests quatre voluntaris que han fet un forat a les seves agendes i, qui sap, si han trencat la guardiola per anar fins a les Illes Canàries per ajudar la gent afectada. Així ho expliquen tot plegat a NacióSabadell:  


- Què o qui els empeny a anar a La Palma?

- Andrés: Tenia una setmana de vacances a la feina i ja havia fet alguna cosa en matèria d'emergències. Inicialment, la idea era anar-hi sol, però també vaig pensar que ho podria proposar a l'ADF i, després de consultar-ho amb els caps operatius, els va semblar bona idea. Ho vaig preguntar i aquests tres sapastres es van apuntar [somriures].


- Jordi: I algun més! Però per temes econòmics i calendari no van poder venir.

- Tot ha anat a càrrec de la seves butxaques?

- Jordi: Tot. Després, però, hem tingut facilitats com ara que Vueling ens ha pagat els vols de tornada...

- Andrés: ... Canaryfly ens han subvencionat els trasllats interns i estem a l'espera de Ryanair, perquè, en un principi, pagava una part. L'estada, el menjar, lloguer del vehicle i el ferri de tornada sí que ho hem pagat nosaltres.

- Jordi: Ja hi volia anar, perquè era una cosa que m'atreia. Era una oportunitat única quan ens ho va proposar i les meves expectatives d'ajuda eren donar un cop de mà en el que calgués: moure mobles, fer entrepans o el que fos.

- Alba: Quan es tracten de temes de voluntariat, si puc, hi vaig. I, a més, si és per ajudar, sense dubtar-ho! També és cert que no sabíem fins a quin punt podríem ajudar, però un cop al lloc se sabria i es tractava d'això.

- Robert: Fins que no em va confirmar que el que aniríem a fer seria productiu, que realment la nostra ajuda serviria, no vaig dir “sí”.

- I ha estat productiu? Què han fet?

- Andrés: Abans de tot, vaig contactar amb l'Ajuntament d'El Paso, amb els bombers d'allà i els comandaments de la zona per saber què podríem fer i la disponibilitat que teníem. Em van dir que ens rebrien amb els braços oberts i que hi havia per fer de tot: acompanyament de veïns, rescat d'animals i netejar cendra... En definitiva, una cosa més tècnica, entrar en zona calenta, restringida. Però, cal dir, que sense perill. Bàsicament, vam acompanyar veïns a les seves llars perquè no podien anar sols i el que ens diguessin, com desmuntar mobles. Donàvem un cop de mà. Estàvem a la seva disposició.

- Jordi: No seria una feina molt visible i tampoc seríem imprescindibles, però hem estat sang fresca i ha servit perquè d'altres poguessin descansar. I és que hi havia personal de Creu Roja, Protecció Civil i policies, entre d'altres, que duien des del primer dia. El nostre primer servei va ser un acompanyament a una dona, que només entrar a casa es va posar a plorar. Quan vam acabar, els quatre vam sortir bastant tocats.
 

Els membres de l'ADF Sabadell i de la Creu Roja. Foto: Jordi Gil


- Els ha tocat fer de psicòlegs?

- Alba: Són moments molt difícils i és complicat, des de Creu Roja ens van dir que si vèiem alguna cosa els hi ho traslladéssim perquè disposaven d'ajuda emocional.

- Andrés: Intentàvem donar ànims, però tampoc volíem dir res que afectés més, perquè tampoc en sabem.

- Com han estat aquestes situacions que, per una banda, mana el rellotge i, per l'altra, el suport a les persones a l'hora d'entrar als habitatges?

- Alba: Hi havia gent que no volia agafar res i, aleshores, ens ho intentàvem endur tot, però clar, el que a nosaltres ens semblava el més important. D’altra banda, pensaves: “Per què agafes això?” Cadascú té les seves coses. En el meu cas, anava per les fotos.

- Jordi: Entrava a les cases i començava a obrir calaixos, agafar paperassa. De fet, en un pis vam trobar una documentació antiga i va resultar que era important i, a partir d’aquí, sempre remenava calaixos on anava.

- Andrés: I els títols, que són molt importants.

"Et poses en la seva situació i penses: “Què t'enduries de casa?” Sincerament, no ho sé"

- Els ha afectat emocionalment aquest voluntariat?

- Jordi: Em va afectar molt el primer dia amb la dona plorant a casa seva i no sé si per això, o perquè em vaig acostumar, però la resta de dies van ser més planers. El que sí em va sobtar en tornar a casa i veure-ho tot ben posat, em va fer pensar la gent que havia de recollir-ho tot en poc temps o la que no va tenir ni l'oportunitat. I també, ja de camí a la feina, la normalitat absoluta en què em trobava, amb el pas de vehicles, gent amunt i avall i allà, a unes tres hores d'aquí, tot malament i amb terratrèmols.

- Alba: Cada dia em va impactar i recordo la setmana que vam ser-hi. És molt complicat i et poses en la seva situació i penses: “Què t'enduries de casa?” Sincerament, no ho sé.

- Deien que, entre les feines, han rescatat animals?

- Andrés: Un parell de gossos. Els animals són els grans oblidats, perquè n'han mort molts. I hem tingut algun problema amb un veí per les bèsties, perquè la Unitat Militar d'Emergències (UME) va per feina i, si es troba gàbies, les obre i així els animals poden fugir, mentre que la Guàrdia Civil es posa en contacte amb el propietari o possibles propietaris perquè hi vagin.

- Alba: De totes maneres, hi ha la protectora que se n'encarregava i el que fèiem era traslladar-los que a tal lloc o a tal altre hi havia un gos, un gat, el que fos.
 

L'Andrés amb un dels gossos alliberats. Foto: Jordi Gil


- Han sentit perill o sensació d'estar-ho?

- Andrés: No, el més a prop que hem estat d'alguna de les colades ha estat 10 metres. I hem treballat com en un incendi: una o dues persones vigilant fora, per si cal sortir corrents, i la resta ajudant a la persona a casa seva o el que calgués.

- Jordi: I la colada era moviment de roques i anava molt lenta i a partir del tercer o quart dia que vam ser-hi va estar aturada.

- Alba: Teníem uns walkie-talkies per estar atents a les emergències i, de fet, el penúltim dia va haver-hi una, per avís de gasos, i vam haver de sortir corrents i estàvem amb veïns. Vam marxar ràpid i es va evacuar la zona.

- És comparable l'experiència viscuda amb alguna altra per Catalunya?

- Jordi: El més proper seria la riuada de l’Espluga del Francolí de l’octubre de 2019. Ens hi vam abocar totes les ADF de Catalunya i això seria el més semblant a zona catastròfica que es pugui comparar amb el volcà de La Palma, quant a destrucció. De totes maneres, és diferent perquè a les Canàries entraves a casa de la gent i veies coses més personals.

- Segueixen l'evolució de l'erupció del volcà, un cop a casa?

- Robert: Sí! El tenim per esmorzar, dinar i sopar. És inevitable. I pel WhatsApp també arriben missatges.

"Si la base i els vehicles estiguessin al mateix lloc no ens hauríem d'endur el material a casa amb el risc que suposa per a les nostres famílies"

- Abans d'acabar, una curiositat, ens trobem a la base de l'ADF, al costat del santuari de la Salut, i els vehicles?

- Jordi: És una reivindicació històrica: tenir la base i els vehicles al mateix punt. A la Salut gairebé no hi som, només a fer formacions o descansar, i els autos es troben a brigades, on hi ha la Policia Municipal: tres pickup i un camió, carregats per si hem de sortir. I no té sentit.

- Robert: Aquí a la base també venim durant la campanya, de juny a setembre, a menjar, perquè ens el podem escalfar. I el fet que tot estigui en una mateixa ubicació ens permetria que no duguéssim el material a casa, perquè després d'un incendi poden quedar residus que podrien ser tòxics i això suposa una amenaça, més enllà per a nosaltres, per a les nostres famílies.

- Quan fa que es troben en aquesta situació?

- Robert: De sempre! Bé, des que vaig entrar, al voltant de 2008, és a dir, com a mínim, 13 anys.

- Jordi: Els diferents equips de govern ens han dit que s'ho estan mirant i amb l'actual sé que s'ha tractat.

- Robert: Sempre es parla, però mai s'arriba a concrecions.

- Quantes sortides han fet aquest estiu, per exemple?

- Jordi: Una trentena, més o menys, i unes 17 a Sabadell. També cal dir que enguany ha estat inusualment elevat, perquè el 2020 a la ciutat van cremar entre 1.000 i 1.200 metres quadrats i aquest any 3,5 hectàrees.



 

Participació