entrevista

«Si hi ha prejudicis per ser dona futbolista, imagina si, a més, ets marroquina»

La Laila Fetian és jugadora de futbol sala i forma part d’una preselecció de futbolistes marroquines que lluiten per l’empoderament femení africà al Vallès Occidental: l’Estrellas Zohor

per Yael Carrasco, Vallès Occidental | 1 de novembre de 2021 a les 10:00 |
Laila Fetian, futbolista de l'Estrellas Zohor | Yael Carrasco
El cap de setmana passat es va disputar un partit de futbol entre l'Estrellas Zohor i el Terrassa F.C. per la campanya Àfrica en Positiu a TerrassaNascuda a Espanya, igual que un dels seus germans, és filla de marroquins. És per aquest motiu que sent la necessitat de perllongar la cultura africana i representar el que ella considera el seu país (Marroc).

Els seus gairebé 19 anys no han fet aturar una atleta que demostra dia a dia la seva passió pel futbol. Coordinadora del projecte esportiu a l'esplai La Fàbrica de Can Tusell a Terrassa i entrenadora de dos equips de noies, també exerceix com a segona mànager del sènior femení del Terrassa F.C. La terrassenca juga actualment al Futbol Sala Sant Cugat. En una entrevista amb NacióDigital, explica que quan la lliga catalana ho permet, es reuneix amb altres futbolistes del seu mateix origen i juguen amistosos amb l'objectiu de donar a conèixer el projecte (Estrellas Zohor) i "arribar a la gent"


- Per què vas començar a jugar a futbol?

- Des que soc un nadó que tinc una pilota a sobre. Em vaig apuntar perquè anava a aquest esplai (La Fàbrica de Can Tusell) de petita i sempre estava jugant amb els nois. Llavors un dia una monitora va dir de fer un equip i es va acabar formant un conjunt de noies. Això va ser quan tenia onze anys, fins als tretze, quan vaig fitxar per un equip del barri de Les Arenes, ja de lliga federada, i després vaig començar a moure'm per altres clubs. En termes familiars mai he tingut problemes, m'han deixat fer el que volia.​


- Com es crea l'Estrellas Zohor?

- L'Estrellas Zohor l'inicia Charaf, que és l'entrenador. La seva finalitat és la d'ajuntar noies del mateix origen, hagin nascut al Marroc o aquí a Espanya, per tal de no perdre la cultura i les arrels dels nostres pares. En Charaf és una persona molt ficada en el món del futbol i coneix a molta gent, així que comença a contactar amb futbolistes marroquines i a poc a poc forma la preselecció actual. El nombre "Zohor" significa flor en àrab; el va posar la Niki, regidora de Presidència de Tot per Terrassa i amiga nostra. Quan hi ha aturada a la lliga catalana és quan fem els amistosos de l'Estrellas Zohor, perquè cada una juga al seu equip i si no seria pràcticament impossible coincidir. Ens ajuntem, fem unió, compartim cultura, experiències, etc. Ens ve a veure molta gent del Marroc i es viu una mica el que és terra nostra.

- Sou una preselecció del Vallès Occidental. De quines ciutats provenen les esportistes?

- Predominen les noies del Vallès i, a sobre, aquí, a la comarca, és on juguem. Sobretot venim de Terrassa, però també de Sabadell, Mollet, Barcelona i dues o tres que són de fora com una que és valenciana, tot i que venen només en moments puntuals.

- Hi ha alguna diferència cultural respecte als equips catalans on jugueu?

- No. És una selecció de jugadores que simplement representa al seu país; dintre del futbol no ha d'haver-hi diferències, és el mateix que una selecció catalana.

- En quin moment arribes a la preselecció?

- Quan Charaf va iniciar el projecte jo vaig ser una de les primeres a qui va trucar. Tot i que jugo a futbol sala i no 11, que era l'objectiu, va comptar amb mi. Ara, de les que estem des del principi, quedem poques. Recordo que a l'últim partit només érem cinc veteranes. Això és degut a que coincideixen els partits, sobretot amb les que juguen a la categoria nacional i llavors no poden venir.
 

Plantilla de l'Estrellas Zohor Foto: Cedida


- Com va ser la teva arribada dins aquesta preselecció? Et vas entendre ràpidament amb jugadores i entrenador?

- Em vaig adaptar a l'instant perquè a moltes ja les coneixia. Jugava amb avantatge en aquest sentit perquè unes eren amigues, companyes de l'esplai o les havia vist al barri. Gairebé totes som de Terrassa i juguem a futbol i el món del futbol és molt petit. És veritat que jo parlo àrab, però, la meva família porta aquí molts anys i no l'acostuma a parlar. Llavors, anar amb la selecció va fer que m'adaptés i practiqués més l'idioma. També em costava el fet de jugar a futbol 11, ja que jo venia de futbol sala, però em vaig adaptar sense problemes. I així és com pensava: estic tocant una mica els meus orígens, representant el meu país, que, per molt que hagi nascut aquí, soc marroquina. Amb l'entrenador tinc molt bona relació. El projecte sempre ha comptat amb mi. Hem fet reunions amb el cònsol del Marroc i amb regidors d'Esport per promocionar el projecte.

- Què significa per vosaltres formar part de l'Estrellas Zohor? A què aspireu el col·lectiu de futbolistes marroquines amb aquest projecte?

- Quan m'ho va dir em vaig quedar al·lucinada perquè no m'ho esperava. Em va agradar molt el fet de representar al meu país i després poder tenir la continuïtat perquè em cridi la selecció absoluta.

- Treballes per arribar a formar-ne part?

- Seria un somni i, de fet, fa poc vaig fer una entrevista a una ràdio del Marroc perquè pràcticament s'acaba de formar una selecció absoluta de futbol sala. La meva motivació era que em coneguessin i estar més a prop d'aconseguir-ho. Hi ha moltes possibilitats que em cridin a la selecció, tinc esperança.

- Les jugadores de l'equip manteniu contacte fora?

- No fem moltes coses juntes perquè és veritat que cada una té la seva vida, estudis i feines. Però, per exemple, després del partit que vam jugar el cap de setmana per a la campanya Àfrica en Positiu, vam quedar per sopar totes. És a dir, es queda el vincle.

- Arribeu als partits sense haver pogut entrenar. Com ha estat la vostra adaptació dins l'equip?

- És una mica difícil perquè a vegades arribem al partit sense conèixe'ns totes personalment. Això fa que potser no t'entenguis amb la teva companya. Jo sempre, només començar, lis recordo que jugo a futbol sala perquè em dirigeixin i així és com he après. És veritat que intentem entrenar, però és molt difícil coordinar a tantes persones. Espero que en un futur comencem a fer-ho, encara que sigui una vegada a la setmana o un cop al mes. Al final ens basem en l'essència de què cadascuna aporta el millor de si mateixa i tractem de crear el conjunt perfecte. Ens va bé perquè sempre hem guanyat i hem extret coses molt maques.

- Com va anar el partit?

- Vam guanyar el partit 2 a 1 jugant bastant bé. No vaig poder participar com a futbolista perquè estic lesionada per un esquinç dels lligaments, així que estaré un parell de setmanes de recuperació. Però, com també soc entrenadora, en Charaf em va proposar dirigir a les noies. L'equip del sènior del Terrassa FC, de qui soc segona entrenadora, ens va empatar 1-1, però, quan faltava un minut, es va decidir el partit amb un gol de l'Estrellas Zohor.
 

Partit entre l'Estrellas Zohor i el Terrassa FC. Foto: Cedida


- Va acollir la rebuda esperada?

- Jo, que soc d'aquest barri, em va sorprendre veure tanta gent. A més, hi havia molta gent gran veient el partit i em va agradar perquè al final també vols arribar a aquestes persones. Als nens petits hi ha d'altres vies de conscienciació com l'escola, però a la gent gran és més complicat arribar-hi.

- Per què creus que aquesta activitat del partit de futbol pot ser important per complir amb l'objectiu de la campanya d'oferir una imatge positiva del continent?

- Perquè a través de coses com aquesta és com podem arribar a la gent. Per aconseguir-ho ha d'haver continuïtat, no s'ha de quedar en una setmana d'Àfrica en Positiu. Perquè sí, es parla de la dona i el futbol, però no podem oblidar-nos-en la setmana vinent. S'ha de garantir a través de les xarxes socials i sobretot els equips d'alt nivell s'han de moure perquè aquestes petites coses, al final, ajuden molt. És el que intentem fer amb la preselecció. Quan anem a un partit i el club posa atenció a la nostra arribada, la d'una selecció marroquina, aquí ja estem donant nom a les dones del nostre continent.

- Hi ha prejudicis per ser dones marroquines que jugueu a futbol?

- Si hi ha prejudicis per ser dona, imagina els que hi ha per ser dona marroquina. Opino que va bé practicar esport perquè al final t'allunya de moltes coses. Aquesta és una de les branques que treballem a l'Esplai: que les nenes, tant espanyoles com marroquines, estiguin aquí passant-s'ho bé en comptes d'estar al parc o a un altre lloc fent coses que no siguin bones. És veritat que potser et trobes amb famílies que diuen que el futbol és de nois, però jo estic molt agraïda perquè des de que estic aquí les noies arriben en massa. Entreno entre 15 i 20 noies i tinc llista d'espera d'altres que volen entrar a l'equip, gairebé totes marroquines. 
 

La Laila fent tocs amb la pilota a l'esplai on és entrenadora Foto: Yael Carrasco

 

- Has viscut situacions masclistes o racistes dins i fora del camp?

- Jo, per sort, no he viscut comentaris racistes en l'entorn del futbol però sí que tinc companyes que han viscut situacions desagradables. Masclistes sí que n'he escoltat uns quants: he sentit coses com "ves a fregar", "ves a cuinar"... Entreno un equip de futbol a l'esplai i, per exemple, en mig d'un partit, un home va cridar: "Què fas aquí? Hauries d'estar fregant a casa amb la teva mare". I això dit per una persona àrab, en àrab i a una nena de dotze anys. Però no s'ha de donar bola a aquesta gent, simplement s'ha de seguir demostrant, a través de fets, que s'equivoquen i ja està.

- Aquesta setmana és la taula rodona Àfrica té nom de dona. Quins temes es tractaran?

- S'estructura primer en una entrevista una mica personal que, en el meu cas, anirà sobre la connexió entre els meus estudis i treball. També, tractarem el racisme explicant microracismes que hem viscut i es parlarà de com veiem els drets de la dona, tant a Espanya com al Marroc.

 

Participació