13
d'octubre
del
2021
Actualitzat
a les
12:37h
El ple de Sabadell, que aquest dimecres ha celebrat una sessió extraordinària, ha aprovat, amb els vots a favor de PSC, Podem i Junts per Sabadell (JxS); els contraris d'ERC i Cs i l'abstenció de la Crida per Sabadell, de forma inicial una pujada generalitzada del 3,7% dels impostos de cara a l'any 2022. Un increment que la tercera tinent d'alcaldessa, Montse González, ha justificat bàsicament per fer front a les conseqüències de la Covid-19, que ha xifrat en 8,5 milions d'euros, així com la crescuda del 2% de la massa salaria del personal municipal per a l'any vinent.
González ha puntualitzat que aquesta xifra de les ordenances fiscals es troba "per sota de l'IPC previst a finals d'any". Ha detallat que aquesta elevació no la patiran les taxes de terrasses, els emprenedors amb les llicències d'activitats, les vinculades al cementiri, ni el Mercat Central i el mercat municipal de la Creu Alta ho farà un 2%, entre d'altres. Ha posat números d'afectació a les butxaques dels sabadellencs dels tres impostos que afecten de forma generalitzada: IBI, els residus i el de circulació-no varia-.
Així, tal com ha afirmat, si la mitjana del pagament de l'IBI és de 360 euros anuals "suposa 13 euros a l'any, un euro al mes" i quant als residus, que la factura més comú a la ciutat és de 72 euros a l'any, "seran tres euros" en els 12 mesos. I a les empreses, un 97% veurà una pujada de 125 euros -el 3% restant facturen molt per sobre-.
El regidor de Cs, José Luis Fernández, s'ha queixat que es "consolida" la pujada d'impostos, perquè "l'energia potser baixarà, però les taxes ja no ho faran" i ha carregat perquè es dibuixi un escenari "apocalíptic" en contraposició amb les previsions de creixement del govern espanyol i el Banc d'Espanya. La regidora de la Crida per Sabadell, Anna Lara, ha definit l'increment "d'indiscriminat" i ha suggerit buscar fórmules perquè aquests "euros de més siguin una mica més per aquells que no suposa tant d'esforç i menys per aquells que sí ho significa". La regidora d'ERC, Èlia Soriano, ha dit que "la Covid no és excusa per a tot" i ha avançat que presentaran al·legacions "a la baixa" amb propostes per als serveis d'atenció domiciliària i línies d'ajudes a companyies en la contractació, entre d'altres.
Pressió fiscal per sota de la mitjana
Tant el primer tinent d'alcaldessa, Pol Gibert, com González han reiterat que Sabadell té una pressió fiscal per sota de la mitjana del seu entorn, "són dades. És objectiu", ha asseverat Gibert i ha continuat, "si no compartim aquest anàlisi, és difícil arribar a consens. Podem divergir en quines mesures aplicar". Per això, han garantit que hi ha marge per actuar i evitar "la pèrdua de capacitat d'actuació en molts àmbits".
Tot i així, Soriano ha apuntat que és la quarta ciutat amb l'IBI més elevat i ha recalcat que "el 23% de les llars sabadellenques són unipersonals". Una exposició en contra de l'augment de les ordenances que ha contrastat amb el portaveu republicà, Gabriel Fernàndez, que ha disparat contra la segona tinent d'alcaldessa, Marta Morell, i el líder de junts, Lluís Matas. A la primera per donar suport a la crescuda de gairebé el 6% d'impostos durant el mandat, "i encara queden 19 mesos", ha advertit, i al segon perquè conforme "un govern amb 14 regidors" -els 11 de PSC i Podem i els tres de JxS-.
González ha puntualitzat que aquesta xifra de les ordenances fiscals es troba "per sota de l'IPC previst a finals d'any". Ha detallat que aquesta elevació no la patiran les taxes de terrasses, els emprenedors amb les llicències d'activitats, les vinculades al cementiri, ni el Mercat Central i el mercat municipal de la Creu Alta ho farà un 2%, entre d'altres. Ha posat números d'afectació a les butxaques dels sabadellencs dels tres impostos que afecten de forma generalitzada: IBI, els residus i el de circulació-no varia-.
Així, tal com ha afirmat, si la mitjana del pagament de l'IBI és de 360 euros anuals "suposa 13 euros a l'any, un euro al mes" i quant als residus, que la factura més comú a la ciutat és de 72 euros a l'any, "seran tres euros" en els 12 mesos. I a les empreses, un 97% veurà una pujada de 125 euros -el 3% restant facturen molt per sobre-.
El regidor de Cs, José Luis Fernández, s'ha queixat que es "consolida" la pujada d'impostos, perquè "l'energia potser baixarà, però les taxes ja no ho faran" i ha carregat perquè es dibuixi un escenari "apocalíptic" en contraposició amb les previsions de creixement del govern espanyol i el Banc d'Espanya. La regidora de la Crida per Sabadell, Anna Lara, ha definit l'increment "d'indiscriminat" i ha suggerit buscar fórmules perquè aquests "euros de més siguin una mica més per aquells que no suposa tant d'esforç i menys per aquells que sí ho significa". La regidora d'ERC, Èlia Soriano, ha dit que "la Covid no és excusa per a tot" i ha avançat que presentaran al·legacions "a la baixa" amb propostes per als serveis d'atenció domiciliària i línies d'ajudes a companyies en la contractació, entre d'altres.
Pressió fiscal per sota de la mitjana
Tant el primer tinent d'alcaldessa, Pol Gibert, com González han reiterat que Sabadell té una pressió fiscal per sota de la mitjana del seu entorn, "són dades. És objectiu", ha asseverat Gibert i ha continuat, "si no compartim aquest anàlisi, és difícil arribar a consens. Podem divergir en quines mesures aplicar". Per això, han garantit que hi ha marge per actuar i evitar "la pèrdua de capacitat d'actuació en molts àmbits".
Tot i així, Soriano ha apuntat que és la quarta ciutat amb l'IBI més elevat i ha recalcat que "el 23% de les llars sabadellenques són unipersonals". Una exposició en contra de l'augment de les ordenances que ha contrastat amb el portaveu republicà, Gabriel Fernàndez, que ha disparat contra la segona tinent d'alcaldessa, Marta Morell, i el líder de junts, Lluís Matas. A la primera per donar suport a la crescuda de gairebé el 6% d'impostos durant el mandat, "i encara queden 19 mesos", ha advertit, i al segon perquè conforme "un govern amb 14 regidors" -els 11 de PSC i Podem i els tres de JxS-.