03
d'octubre
del
2021
Actualitzat
el
30
de setembre
del
2022
a les
17:58h
El jutjat penal 2 de Sabadell serà escenari, en principi aquest dimarts, del judici del cas Ca n’Alzina per uns presumptes delictes urbanístics i mediambientals comesos des de l’any 2000. S’asseurà al banc dels acusats el seu propietari, Quirze Elias, a qui totes les parts li demanen penes de presó, inhabilitació i l’enderroc de les construccions dutes a terme, tot i que amb matisos.
Així, l’acusació popular, exercida per l’Entesa per Sabadell, ha sol·licitat les condemnes més altes: vuit anys de presó pels delictes continuat contra l’ordenació del territori i un altre mediambiental; l’enderroc de totes les construccions i la reposició del terreny al seu estat natural i la inhabilitació i multa de 100 euros diaris durant dos anys per delicte.
L’acusació particular, en mans de l’Ajuntament de Sabadell, n'ha demanat tres pel delicte continuat contra l’ordenació del territori, enderroc i inhabilitació i multa de 18 euros diaris durant 20 mesos. Per últim, Fiscalia n'ha sol·licitat dos i sis mesos pel delicte continuat, enderroc i la mateixa inhabilitació requerida pel consistori.
Una vista oral que té el seu origen en una denúncia presentada per l’Entesa, el març de 2014, en entendre que el Pla Especial de Ca n’Alzina, aprovat inicialment per la Junta de Govern Local el desembre de 2013, tenia la pretensió de legalitzar tot un seguit de construccions en aquest terreny per a l’activitat d’hípica, que s’havien executat des de l’any 2000 sense cap mena de llicència en sòl no urbanitzable qualificat de zona de valor agrari, ambiental i patrimonial pel planejament municipal i pel Pla Territorial Metropolità.
Judici esperat
L'Entesa per Sabadell esperava la celebració d'aquest judici fa dos anys, després que al gener de 2019 va presentar la seva acusació. En aquests anys d'instrucció de la causa han prestat declaració membres del govern municipal d'aleshores (del PSC) com Josep Ayuso, l’exalcalde de Polinyà Ramon Mayoral i l’arquitecte municipal d’aquest municipi, Lucho Rodríguez, entre d'altres. El jutge ho va arxivar en no trobar indicis de delicte, després d'analitzar l'informe ambiental dels Mossos d'Esquadra.
Així, l’acusació popular, exercida per l’Entesa per Sabadell, ha sol·licitat les condemnes més altes: vuit anys de presó pels delictes continuat contra l’ordenació del territori i un altre mediambiental; l’enderroc de totes les construccions i la reposició del terreny al seu estat natural i la inhabilitació i multa de 100 euros diaris durant dos anys per delicte.
L’acusació particular, en mans de l’Ajuntament de Sabadell, n'ha demanat tres pel delicte continuat contra l’ordenació del territori, enderroc i inhabilitació i multa de 18 euros diaris durant 20 mesos. Per últim, Fiscalia n'ha sol·licitat dos i sis mesos pel delicte continuat, enderroc i la mateixa inhabilitació requerida pel consistori.
Una vista oral que té el seu origen en una denúncia presentada per l’Entesa, el març de 2014, en entendre que el Pla Especial de Ca n’Alzina, aprovat inicialment per la Junta de Govern Local el desembre de 2013, tenia la pretensió de legalitzar tot un seguit de construccions en aquest terreny per a l’activitat d’hípica, que s’havien executat des de l’any 2000 sense cap mena de llicència en sòl no urbanitzable qualificat de zona de valor agrari, ambiental i patrimonial pel planejament municipal i pel Pla Territorial Metropolità.
Judici esperat
L'Entesa per Sabadell esperava la celebració d'aquest judici fa dos anys, després que al gener de 2019 va presentar la seva acusació. En aquests anys d'instrucció de la causa han prestat declaració membres del govern municipal d'aleshores (del PSC) com Josep Ayuso, l’exalcalde de Polinyà Ramon Mayoral i l’arquitecte municipal d’aquest municipi, Lucho Rodríguez, entre d'altres. El jutge ho va arxivar en no trobar indicis de delicte, després d'analitzar l'informe ambiental dels Mossos d'Esquadra.