entrevista

«Hem creat una tecnologia que garanteix la seguretat sense envair l'àmbit privat»

Un sabadellenc lidera una investigació que ofereix solucions transversals en matèria de seguretat

per Albert Hernàndez, Sabadell, Catalunya | 5 d'octubre de 2021 a les 08:00 |
El sabadellenc Àlex Turpin | Cedida
L'atemptat de les torres bessones de Nova York el 2001 va suposar un canvi en la logística de la seguretat als aeroports de tot el món. Una transformació sota el paraigües de la seguretat, una premisa que s'ha anat estenent en diferents àmbits de la quotidianitat amb, per exemple, la instal·lació de càmeres a la via pública.

Un debat que desfila per una fina línia entre la seguretat i la privacitat, on està el límit? Però, i si es pogués garantir la primera sense necessitat d'envair l'altra? Sota aquest pretext s'ha creat EchoSense, una tecnologia amb Intel·ligència Artificial (IA) que aprofita dispositius existents com el Wi-fi, altaveus i el telèfon mòbil, entre d'altres, per fer-ho. Un sistema ideat per Àlex Turpin (Sabadell, 1988), Doctor en Física per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), i que juntament amb un grup de científics treballen plegats en el projecte entre Glasgow i la capital vallesana.


- Com neix EchoSense?

- Per posar-hi data, cap a finals de 2018, però ve d'abans i no és una cosa personal. Com tot a la ciència, hi ha un equip darrere i té una trajectòria. Quan treballava en un institut de neurociència de Bonn buscava un algoritme que em permetés manipular la llum, i ara ho faig amb ones, per poder analitzar teixits més fins com epidermis. I ja quan investigava a la Universitat de Glasgow amb l'equip ens vam preguntar: "Podem crear una imatge de les ones que s'emeten en un espai i en un temps determinat?".


M'explico, si envies una ona, la que sigui, lumínica, acústica o de radiofreqüència interacciona amb la resta d'elements i la van distorsionant. Per exemple: el Wi-fi de casa envia ones de radiofreqüència i si hi ha una paret es debilita la senyal o pot ser que en un altre punt, hi hagi més o menys connexió. Això és perquè van rebotant, el que es coneixem com ecos. Doncs, si s'afegeix una mica d'informació, el sistema acaba tenint una projecció que lliga imatge i ecos.

- Aquesta imatge que es crea no envaeix l'àmbit privat?

- No, i aquesta és la clau. Per exemple, et pots descarregar l'aplicació al mòbil i, a partir d'aquí, es rebria la informació. Estem parlant de dispositius que ja existeixen en una llar, un hospital... I és la gràcia d'això, perquè tot emet ones i hi ha receptors i emissors. Ara rau en com aprofitar-ho per aplicar aquesta tecnologia. Al cap i a la fi, és saber què està passant en un punt determinat, hi ha una persona? S'està movent? Està respirant? S'ofereix una informació privada, perquè saps que pot haver-hi algú en una habitació, però sense identificar-la.

- Comentava en un hospital?

- Si es vol regular la respiració d'un pacient, per exemple. També té aplicació en situacions compromeses com la caiguda de gent gran que viu sola a casa. Posaries una càmera a la dutxa per saber que està bé? Una mica bèstia, no? Amb aquest sistema és menys invasiu i seria com els actuals sensors de moviment, però més intel·ligents. Ja existeix el botó de teleassistència i que funciona, però, crec, té un component estigmatizador. A més, també es podria aplicar en rescats, ja siguin a l'aigua, per diferenciar entre una pedra i un cos a les profunditats, o a la muntanya, amb una allau. També estem explorant millores per a persones cegues.

- Quin tipus de millora?

- Se li pot donar una capacitat augmentada amb l'entorn. Podria ser un dispositiu al canell que en funció de la intensitat de la vibració avisa d'una o altra situació. Es podria mantenir el bastó i, a més, podria advertir que ve un abre, hi ha un cotxe aturat o que un vehicle s'està movent ràpid en una o altra direcció. Seria donar informació tridimensional a gent que no té aquesta capacitat. I això pot passar en persones i en robots.

- En robots?

- Això passarà, no en tinc cap dubte: hi haurà petits robots repartidors. Per tal que es moguin, el més pràctic és instal·lar una càmera i això és perillós, perquè, imagina't que soc un hacker, puc localitzar tothom. De fet, això ja passa a la Xina, té aquesta tecnologia. La càmera és la manera fàcil per desplegar-los i d'aquesta manera, puguin complir amb les comandes. Però, si desenvolupem un sistema de navegació sense necessitat d'enregistrar. Al cap i a la fi, el que vol el robot és anar d'un punt a l'altre, esquivant elements que es trobi per arribar a l'hora.

El món està tirant ara cap a la pèrdua de privacitat i, com a població, ho haurem d'acceptar. I és bo que els governs tinguin capacitat de conèixer fins a segons quins detalls, però si això ho portem a l'extrem que arriba a mans d'una companyia, tindrem un problema. I com a resposta, cal que hi hagi un sistema que, sense perjudicar l'economia, respecti la privacitat.

"Si s'aporta una variant a l'opció d'una càmera, sense que vagi en detriment dels guanys econòmics, potser s'aconsegueix un futur millor. Estarem vigilats, però no individualitzats"

- Hi ha empreses interessades en aquesta tecnologia que preserva la privacitat, quan, per contra, moltes volen tenir el major nombre possible de dades?

- El fet de conèixer la gent que hi ha en un espai tancat sense una càmera això és interessant. El que et comentava, si des de l'àmbit tecnològic aportes una variant a l'opció d'una càmera, sense que vagi en detriment dels guanys econòmics, potser s'aconsegueix un futur millor. Estarem vigilats, però no individualitzats.

- I quan estarà el projecte al mercat?

- Passar-ho de la ciència al mercat és complicat. Crida molt l'atenció i el feedback que et trobes de les empreses, en general, és "porta-m'ho, ho empaqueto" i a la venda. Ho estem intentant, ho hem fet amb algunes de tecnologia, però en un laboratori tot està controlat i a la vida real no és així, hi ha limitacions. Podem fer servir el mòbil, l'Alexa o el Google Home que poden trobar a les cases. Però també cal sumar que un dels problemes de la IA és que es necessiten processadors potents i en aquest cas, s'ha de sintetizar i s'ha d'anar provant molt, amb la finalitat d'estalviar l'emissió de CO2. En definitiva, s'ha de trobar l'aplicació concreta, perquè la tecnologia és única i això és el que està costant.

- I quina reacció es troba quan presenta el projecte basat en Intel·ligència Artificial?

-S'abusa molt d'aquesta denominació. És un món molt gran. Per ara, estem molt lluny com la que apareix a Matrix o Minority Report. També t'haig de dir que la IA és atractiva, però d'aquí a uns cinc anys deixarà de ser-ho, estarà més estesa. És un concepte que no és nou, ve de fa anys. Actualment, bé, des de 2012, hi ha la tecnologia suficientment potent perquè hi hagi una màquina que pugui reaccionar amb rapidesa, d'acord amb els algoritmes, que també han anat millorant en els últims deu anys. I això cal sumar-hi, les dades. El món n'està ple. D'altra banda, com he comentat abans, també s'ha de valorar el CO2 que emeten.

- EchoSense va ser escollit el millor projecte al programa AI4ALL d'enguany, que impulsen el Parc de Recerca Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), el Centre de Visió per Computador, l’Escola d’Enginyeria de la UAB i l’Institut d’Investigació en Intel·ligència Artificial del CSIC?

-Ens van ajudar molt, perquè ens van aconseguir contactes d'empreses. Vam interaccionar-ne amb moltes i el que et deien és que s'havia de demostrar el Minimum Value Product, és a dir, que reuneix les característiques mínimes perquè es pugui utilitzar. El que necessitem és algú que ens faci l'acompanyament en tot aquest procés del que parlava abans del salt al mercat. El fet de tenir una tecnologia potent, altament innovadora, i tenir tres sortides, que inicialment eren molt prometedores, va ser un pack que va semblar molt atractiu per al jurat. Però ara aquestes idees inicials s'han esfumat i estem en això, mirar de canviar.

 

Participació