23
de setembre
del
2021
Actualitzat
a les
14:13h
Sabadell des d'aquest mes de setembre ha afegit un nou nom, el tercer, de municipis agermanats. A Matagalpa (Nicaragua) i Argub (Sàhara Occidental) se li ha afegit San Sebastián de los Ballesteros, un poble de la província de Córdova. És el primer amb una localitat de l'Estat i ha estat possible per l'empeny persistent de l'entitat: Agrupación Andaluza San Sebastián de los Ballesteros.
"Des dels 80, ja hi havia una voluntat per part nostra", recorda el seu president, Joaquín Lesmes (San Sebastián de los Ballesteros, 1954). Ell és un dels quatre de l'entitat folklore que porta 45 anys fent difusió de les tradicions i cultura andalusa, també de la catalana, puntualitza. Porta 17 anys al capdavant de l'organització, tot i que hi va entrar dos o tres anys després de la seva fundació, als 15 anys d'arribar a Sabadell.
- Com han anat aquests dies celebrant l'agermanament amb Sabadell al seu poble?
- Molt emotiu. El poble ens va atendre molt bé i es va bolcar amb la delegació de Sabadell, que encapçalava l'alcaldessa, Marta Farrés; els regidors de Cultura, Carles de la Rosa, i Educació, Manuel Robles, i la regidora de Desenvolupament Urbà, Mar Molina. També hi havia el portaveu de Cs, Adrián Hernández, que ho va fer com a membre de l'entitat. Ara, de cara al pròxim any, s'ha de fer el retorn de la visita perquè es dugui a terme també la firma, però a Sabadell.
- Per què ha trigat tant en produir-se?
- S'ha produït per un cúmul de coincidències. Primer de tot, i bàsicament, pels alcaldes actuals dels dos municipis. San Sebastián de los Ballesteros abans estava més polititzatamb PP i PSOE i amb l'entrada del nou equip, que lidera Francisco Javier Maestre, ha portat més tranquil·litat. I aquí, a Sabadell, amb Marta Farrés, perquè amb els altres batlles que va haver-hi també ho vam sol·licitar i alguns ni ens van contestar.
Cal donar les gràcies a molta gent perquè hagi arribat. Primer de tot, els mitjans de comunicació, perquè han posat al mapa a San Sebastián de los Ballesteros amb la cobertura de les activitats que hem anat organitzant aquests anys. Estem parlant d'un poble de poc més de 800 habitants i fins i tot hi ha gent a Córdova que no el coneix. En canvi, a Catalunya, a través de la Federació d'Entitats Culturals Andaluses de Catalunya (FECAP), a la qual pertanyem, sí saben qui som. També cal agrair-ho a tota la gent que ha vingut a fer conferències, que han deixat el llistó ben alt, i a tots i cadascun dels socis que ha passat per l'entitat. Tots han ajudat, des del primer i fins a l'últim que, per exemple, ha venut loteria.
- Qué li va semblar tota la polèmica que es va desfermar durant el ple amb l'aprovació de l'agermanament?
- La cosa positiva és que tots, i subratllo tots, es van posar d'acord per votar a favor. Encara que va ser amb pegues que eren, més aviat, de caràcter polític i no ho vaig entendre gaire. Seré andalús sempre, fins que em mori, però això no treu que estimi Catalunya, com també li pot passar a un català que viu al meu poble, que se l'estimi però sempre serà català. El mateix. Per això, no ho vaig entendre gaire. Ara, insisteixo el més important: va haver-hi entesa per donar el vistiplau a una entitat com la nostra. Sempre he pensat que si un és bona persona, no tenen res en contra teu.
- I ara, què? Amb la flexibilització de mesures, tornaran les romeries, el cocido andaluz i les Migas?
- Esperem recuperar la normalitat de les nostres activitats, començant el 17 d'octubre amb el cocido andaluz a la Font de Can Rull, on hi ha espai per mantenir les distàncies. Després, la castanyada i a mitjans de novembre reprendre les excursions a pobles de Catalunya, al desembre, per la Constitució, el debat que organitzem habitualment i el festival de nadales. I al gener, el sopar anual de Sant Sebastià, al febrer el Dia d'Andalusia i les Migas per primavera.
- I la pandèmia, els ha passat factura?
- Econòmicament, si t'haig de ser sincer, no molt, perquè no hi ha hagut el volum d'activitat habitual. Per exemple, no s'ha fet el sopar anual, ni la romeria, que costa entre 7.000 i 8.000 euros i no es recupera res. En total, uns 15.000 euros que ens hem estalviat, tot i que també hem tingut despeses.
- Ha estat testimoni de l'evolució de l'entitat...
- ... Bé, vaig entrar quan portava dos o tres anys fundada. He desenvolupat, entre d'altres tasques, de secretari i tresorer. Quan vaig ser nomenat president, fa 17 anys, precisament quan vam entrar a la Masia de Can Rull, hi havia un deute de 200.000 euros. L'ambient estava desanimat i vam estar a punt de plegar, però a base buscar subvencions a la Junta d'Andalusia, Generalitat, Diputació de Barcelona i Ajuntament de Sabadell. I mica en mica, hem anat recuperant-nos i fins fa una mica més d'un any ja estem sanejats. En això també ha comptat la feina de tothom i estic molt agraït, en aquesta vida cal ser-ho.
- I amb l'agermanament ha culminat la seva feina al capdavant de l'entitat?
- Ho he dit vàries vegades, ho vull deixar. Però no hi ha relleu. M'agradaria plegar, perquè porto molts anys, encara que seguiria ajudant, tot i que sense ser el responsable. D'aquí a tres anys acaba la concessió del local a la Masia de Can Rull i s'haurà de prorrogar. M'agradaria no continuar en aquesta nova ampliació, però no ho sé. Al cap i a la fi, és amor cap al meu poble. Pensa que m'hi he deixat molts diners i he fet molts sacrificis que m'ha impedit estar més temps amb la meva família. I tot plegat, amb l'objectiu que funcionés.
- I hi ha jovent per agafar-li el relleu?
- No n'hi ha. Mira, les meves filles i els meus nets són d'aquí. I no és una problemàtica única de la Agrupación Andaluza San Sebastián de los Ballesteros, hi ha d'altres que estan caient i és que no tenim relleu generacional.
- Ha pensat mai en tornar a San Sebastián de los Ballesteros i deixar Sabadell?
- No, però fa una mica més de dos anys, amb tot el tema del procés, m'ho vaig pensar.
- Tant el va incomodar la situació?
-Per un tema econòmic, perquè, crec, que funcionaris, pensionistes i aturats ens haurien retallat les prestacions. La meva idea era marxar a San Sebastián i canviar el compte bancari i protegir, com a mínim, la meva pensió. I ho tenia claríssim. Potser en deu anys, la cosa canvia i a Catalunya tothom és milionari, però en un primer moment no augurava un bon escenari.
"Des dels 80, ja hi havia una voluntat per part nostra", recorda el seu president, Joaquín Lesmes (San Sebastián de los Ballesteros, 1954). Ell és un dels quatre de l'entitat folklore que porta 45 anys fent difusió de les tradicions i cultura andalusa, també de la catalana, puntualitza. Porta 17 anys al capdavant de l'organització, tot i que hi va entrar dos o tres anys després de la seva fundació, als 15 anys d'arribar a Sabadell.
- Com han anat aquests dies celebrant l'agermanament amb Sabadell al seu poble?
- Molt emotiu. El poble ens va atendre molt bé i es va bolcar amb la delegació de Sabadell, que encapçalava l'alcaldessa, Marta Farrés; els regidors de Cultura, Carles de la Rosa, i Educació, Manuel Robles, i la regidora de Desenvolupament Urbà, Mar Molina. També hi havia el portaveu de Cs, Adrián Hernández, que ho va fer com a membre de l'entitat. Ara, de cara al pròxim any, s'ha de fer el retorn de la visita perquè es dugui a terme també la firma, però a Sabadell.
- Per què ha trigat tant en produir-se?
- S'ha produït per un cúmul de coincidències. Primer de tot, i bàsicament, pels alcaldes actuals dels dos municipis. San Sebastián de los Ballesteros abans estava més polititzatamb PP i PSOE i amb l'entrada del nou equip, que lidera Francisco Javier Maestre, ha portat més tranquil·litat. I aquí, a Sabadell, amb Marta Farrés, perquè amb els altres batlles que va haver-hi també ho vam sol·licitar i alguns ni ens van contestar.
Cal donar les gràcies a molta gent perquè hagi arribat. Primer de tot, els mitjans de comunicació, perquè han posat al mapa a San Sebastián de los Ballesteros amb la cobertura de les activitats que hem anat organitzant aquests anys. Estem parlant d'un poble de poc més de 800 habitants i fins i tot hi ha gent a Córdova que no el coneix. En canvi, a Catalunya, a través de la Federació d'Entitats Culturals Andaluses de Catalunya (FECAP), a la qual pertanyem, sí saben qui som. També cal agrair-ho a tota la gent que ha vingut a fer conferències, que han deixat el llistó ben alt, i a tots i cadascun dels socis que ha passat per l'entitat. Tots han ajudat, des del primer i fins a l'últim que, per exemple, ha venut loteria.
- Qué li va semblar tota la polèmica que es va desfermar durant el ple amb l'aprovació de l'agermanament?
- La cosa positiva és que tots, i subratllo tots, es van posar d'acord per votar a favor. Encara que va ser amb pegues que eren, més aviat, de caràcter polític i no ho vaig entendre gaire. Seré andalús sempre, fins que em mori, però això no treu que estimi Catalunya, com també li pot passar a un català que viu al meu poble, que se l'estimi però sempre serà català. El mateix. Per això, no ho vaig entendre gaire. Ara, insisteixo el més important: va haver-hi entesa per donar el vistiplau a una entitat com la nostra. Sempre he pensat que si un és bona persona, no tenen res en contra teu.
Lesmes a la seu de l'entitat, a la Masia de Can Rull Foto: Juanma Peláez
- I ara, què? Amb la flexibilització de mesures, tornaran les romeries, el cocido andaluz i les Migas?
- Esperem recuperar la normalitat de les nostres activitats, començant el 17 d'octubre amb el cocido andaluz a la Font de Can Rull, on hi ha espai per mantenir les distàncies. Després, la castanyada i a mitjans de novembre reprendre les excursions a pobles de Catalunya, al desembre, per la Constitució, el debat que organitzem habitualment i el festival de nadales. I al gener, el sopar anual de Sant Sebastià, al febrer el Dia d'Andalusia i les Migas per primavera.
- I la pandèmia, els ha passat factura?
- Econòmicament, si t'haig de ser sincer, no molt, perquè no hi ha hagut el volum d'activitat habitual. Per exemple, no s'ha fet el sopar anual, ni la romeria, que costa entre 7.000 i 8.000 euros i no es recupera res. En total, uns 15.000 euros que ens hem estalviat, tot i que també hem tingut despeses.
- Ha estat testimoni de l'evolució de l'entitat...
- ... Bé, vaig entrar quan portava dos o tres anys fundada. He desenvolupat, entre d'altres tasques, de secretari i tresorer. Quan vaig ser nomenat president, fa 17 anys, precisament quan vam entrar a la Masia de Can Rull, hi havia un deute de 200.000 euros. L'ambient estava desanimat i vam estar a punt de plegar, però a base buscar subvencions a la Junta d'Andalusia, Generalitat, Diputació de Barcelona i Ajuntament de Sabadell. I mica en mica, hem anat recuperant-nos i fins fa una mica més d'un any ja estem sanejats. En això també ha comptat la feina de tothom i estic molt agraït, en aquesta vida cal ser-ho.
El plat commemoratiu amb els escuts de les dues ciutats Foto: Juanma Peláez
- I amb l'agermanament ha culminat la seva feina al capdavant de l'entitat?
- Ho he dit vàries vegades, ho vull deixar. Però no hi ha relleu. M'agradaria plegar, perquè porto molts anys, encara que seguiria ajudant, tot i que sense ser el responsable. D'aquí a tres anys acaba la concessió del local a la Masia de Can Rull i s'haurà de prorrogar. M'agradaria no continuar en aquesta nova ampliació, però no ho sé. Al cap i a la fi, és amor cap al meu poble. Pensa que m'hi he deixat molts diners i he fet molts sacrificis que m'ha impedit estar més temps amb la meva família. I tot plegat, amb l'objectiu que funcionés.
- I hi ha jovent per agafar-li el relleu?
- No n'hi ha. Mira, les meves filles i els meus nets són d'aquí. I no és una problemàtica única de la Agrupación Andaluza San Sebastián de los Ballesteros, hi ha d'altres que estan caient i és que no tenim relleu generacional.
El presidente de l'entitat, Joaquín Lesmes Foto: Juanma Peláez
- Ha pensat mai en tornar a San Sebastián de los Ballesteros i deixar Sabadell?
- No, però fa una mica més de dos anys, amb tot el tema del procés, m'ho vaig pensar.
- Tant el va incomodar la situació?
-Per un tema econòmic, perquè, crec, que funcionaris, pensionistes i aturats ens haurien retallat les prestacions. La meva idea era marxar a San Sebastián i canviar el compte bancari i protegir, com a mínim, la meva pensió. I ho tenia claríssim. Potser en deu anys, la cosa canvia i a Catalunya tothom és milionari, però en un primer moment no augurava un bon escenari.