02
de setembre
del
2021
Actualitzat
a les
14:23h
El Museu d’Història de Sabadell (MHS) ha inaugurat, aquest dimecres, i en el marc de la Festa Major, una exposició, que duu per títol Cartes, dietaris i memòries de guerra i postguerra (1936-1945), que recull les memòries d’una quarantena de testimonis que retraten la vida durant la Guerra Civil Espanyola i el període de postguerra.
Es tracta de documents que han conservat familiars, particulars i dels arxius, principalment de l’Arxiu Històric de Sabadell i de la Fundació Bosch i Cardellach. Relats escrits, però també en format oral, amb objectes personals, que apropen l’època bèl·lica viscuda i els efectes que va tenir en la població, concretament en la de la capital vallesana.
.jpeg)
Dividida en tres parts, permet descobrir “les històries de desenes de persones que van veure trasbalsades les seves vides”, així com les seves famílies. A més de conèixer aquestes vivències, també compta amb una part informativa i històrica que explica el context del moment.
La mostra, que compta amb el suport de la Diputació de Barcelona i la Generalitat, està comissariada per Genís Ribé Monge, historiador i tècnic del MHS, a partir de textos elaborats i documentats pels historiadors Esteve Deu i Baigual i Arnau Berenguer Garrigós. I que s’inaugura coincidint amb l’any que es commemora el 85è del conflicte.
18 execucions al Camp de la Bota
L’exposició posa xifres als relats personals, gràcies a l’aportació de Deu i Baigual, i és que l’esclat de la guerra va portar l’execució de 18 veïns de la ciutat al Camp de la Bota, a Barcelona, entre 1939-1950. Això cal sumar-hi, més d’un miler sotmesos a consells de Guerra, amb algunes sentències a condemnes de mort, dutes a terme entre 1939-1950.
.jpeg)
I més de 1.300 sabadellencs exiliats, 62 deportats a camps nazis entre 1940-1945, 40 dels quals van morir i 2.652 internats en camps franquistes, amb 18 pèrdues de vida. En total, 6.325 persones mobilitzades per la guerra, ja fossin milicians, voluntaris, reservistes, militars professionals i cossos de seguretat.
Es tracta de documents que han conservat familiars, particulars i dels arxius, principalment de l’Arxiu Històric de Sabadell i de la Fundació Bosch i Cardellach. Relats escrits, però també en format oral, amb objectes personals, que apropen l’època bèl·lica viscuda i els efectes que va tenir en la població, concretament en la de la capital vallesana.
Una part de la mostra Foto: Juanma Peláez
Dividida en tres parts, permet descobrir “les històries de desenes de persones que van veure trasbalsades les seves vides”, així com les seves famílies. A més de conèixer aquestes vivències, també compta amb una part informativa i històrica que explica el context del moment.
La mostra, que compta amb el suport de la Diputació de Barcelona i la Generalitat, està comissariada per Genís Ribé Monge, historiador i tècnic del MHS, a partir de textos elaborats i documentats pels historiadors Esteve Deu i Baigual i Arnau Berenguer Garrigós. I que s’inaugura coincidint amb l’any que es commemora el 85è del conflicte.
18 execucions al Camp de la Bota
L’exposició posa xifres als relats personals, gràcies a l’aportació de Deu i Baigual, i és que l’esclat de la guerra va portar l’execució de 18 veïns de la ciutat al Camp de la Bota, a Barcelona, entre 1939-1950. Això cal sumar-hi, més d’un miler sotmesos a consells de Guerra, amb algunes sentències a condemnes de mort, dutes a terme entre 1939-1950.
Documentació que il·lustra la dècada dels anys 30 i 40 Foto: Juanma Peláez
I més de 1.300 sabadellencs exiliats, 62 deportats a camps nazis entre 1940-1945, 40 dels quals van morir i 2.652 internats en camps franquistes, amb 18 pèrdues de vida. En total, 6.325 persones mobilitzades per la guerra, ja fossin milicians, voluntaris, reservistes, militars professionals i cossos de seguretat.