Aquesta informació es va publicar originalment el 2 de setembre de 2021 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El
Museu d’Història de Sabadell (MHS) ha inaugurat, aquest dimecres, i en el marc de
la Festa Major, una exposició, que duu per títol
Cartes, dietaris i memòries de guerra i postguerra (1936-1945), que recull les
memòries d’una quarantena de testimonis que
retraten la vida durant la Guerra Civil Espanyola i el període de
postguerra.
Es tracta de documents que han conservat familiars, particulars i dels arxius, principalment de l’Arxiu Històric de Sabadell i de la Fundació Bosch i Cardellach.
Relats escrits, però també en
format oral, amb
objectes personals, que apropen l’època bèl·lica viscuda i els efectes que va tenir en la població, concretament en la de la capital vallesana.
Una part de la mostra Foto: Juanma Peláez
Dividida en tres parts, permet descobrir “les històries de desenes de persones que van veure trasbalsades les seves vides”, així com les seves famílies. A més de conèixer aquestes vivències, també compta amb
una part informativa i històrica que explica el context del moment.
La mostra, que compta amb el suport de la Diputació de Barcelona i la Generalitat, està comissariada per
Genís Ribé Monge, historiador i tècnic del MHS, a partir de
textos elaborats i documentats pels historiadors
Esteve Deu i Baigual i
Arnau Berenguer Garrigós. I que s’inaugura coincidint amb l’any que es commemora el 85è del conflicte.
18 execucions al Camp de la Bota
L’exposició posa
xifres als relats personals, gràcies a l’aportació de Deu i Baigual, i és que l’esclat de la guerra va portar
l’execució de 18 veïns de la ciutat al Camp de la Bota, a Barcelona, entre 1939-1950. Això cal sumar-hi, més d’un miler sotmesos a
consells de Guerra, amb algunes
sentències a condemnes de mort, dutes a terme entre 1939-1950.
Documentació que il·lustra la dècada dels anys 30 i 40 Foto: Juanma Peláez
I més de 1.300 sabadellencs exiliats,
62 deportats a camps nazis entre 1940-1945, 40 dels quals van morir i 2.652 internats en camps franquistes, amb 18 pèrdues de vida. En total,
6.325 persones mobilitzades per la guerra, ja fossin milicians, voluntaris, reservistes, militars professionals i cossos de seguretat.