19
d'agost
del
2021
L'Associació Cultural Can Feu ha iniciat un procediment perquè es replanti l'entorn del castell de Can Feu de Sabadell, un dels punts de referència cultural de la ciutat i que es caracteritzava per tenir espais de trobada entre un espès bosc; entorn que va desaparèixer amb la venda dels terrenys per a construir-hi edificis davant l'onada migratòria de mitjan segle passat.
L'objectiu de l'Associació és que els terrenys no edificats recuperin al màxim la massa forestal original, restituir els camins i torrents i fins i tot un antic pont. És per això que han iniciat una recollida de signatures, que aviat sumarà un miler de suports.
La seva proposta parteix de la voluntat de recuperar el màxim de zona de bosc a partir dels mapes de què disposen tot i que els terrenys estan destinats a sòl industrial. Com que encara no s'hi ha construït, "volem que es repobli amb arbres tal com figura als plànols originals de la ciutat i recuperar l'aspecte que el bosc tenia a principis del segle XX", explica Àlex González, president de l'Associació.
El bosc es va plantar a finals del segle XVII per generar fusta per construir vaixells de guerra, però es va deixar d'explotar quan es va passar a utilitzar metalls, un segle més tard.
L'espai d'alzines, roures i pins es va ampliar fins a les 60 hectàrees, i el travessaven els torrents de Can Feu i Can Gambús, amb dues esplanades al nord on "s'hi feien els actes culturals més importants de l'època com ara ballades de sardanes, teatre o concerts, el pla de l'Amor i el pla de la Font", diu González.
La història dels terrenys de l'antic bosc de Can Feu
Els terrenys eren propietat del noble Josep Nicolau d'Olzina, que el va cedir a la ciutat de manera desinteressada, i en va fer un ús recreatiu. El 1924, el seu nebot Guillem de Pallejà Ferrer-Vidal va heretar els terrenys i els va intentar vendre a l'Ajuntament per un milió de pessetes, però el consistori de l'època no va poder assumir aquesta despesa.
L'objectiu de l'Associació és que els terrenys no edificats recuperin al màxim la massa forestal original, restituir els camins i torrents i fins i tot un antic pont. És per això que han iniciat una recollida de signatures, que aviat sumarà un miler de suports.
La seva proposta parteix de la voluntat de recuperar el màxim de zona de bosc a partir dels mapes de què disposen tot i que els terrenys estan destinats a sòl industrial. Com que encara no s'hi ha construït, "volem que es repobli amb arbres tal com figura als plànols originals de la ciutat i recuperar l'aspecte que el bosc tenia a principis del segle XX", explica Àlex González, president de l'Associació.
El bosc es va plantar a finals del segle XVII per generar fusta per construir vaixells de guerra, però es va deixar d'explotar quan es va passar a utilitzar metalls, un segle més tard.
L'espai d'alzines, roures i pins es va ampliar fins a les 60 hectàrees, i el travessaven els torrents de Can Feu i Can Gambús, amb dues esplanades al nord on "s'hi feien els actes culturals més importants de l'època com ara ballades de sardanes, teatre o concerts, el pla de l'Amor i el pla de la Font", diu González.
Àlex González, president de l'Associació Cultural Can Feu Foto: ACN/Albert Segura
La història dels terrenys de l'antic bosc de Can Feu
Els terrenys eren propietat del noble Josep Nicolau d'Olzina, que el va cedir a la ciutat de manera desinteressada, i en va fer un ús recreatiu. El 1924, el seu nebot Guillem de Pallejà Ferrer-Vidal va heretar els terrenys i els va intentar vendre a l'Ajuntament per un milió de pessetes, però el consistori de l'època no va poder assumir aquesta despesa.
Ja als anys 30, se'n va vendre una part per fer un projecte inicial per fer-hi cases, de la qual en queda una mostra al barri de Merinals. Amb l'esclat de la Guerra Civil els veïns de la ciutat van talar arbres per escalfar-se.
Actualment, de tota la massa forestal només en queda un petit reducte prop de la Torre d'en Feu, coneguda popularment com el castell de Can Feu, on els torrents s'han canalitzat i hi ha enterrat un antic pont de l'any 1880. Alguns dels arbres originals encara es conserven a l'espai de l'antic pas d'aigua.
Quina és la proposta de l'Associació?
L'Associació Cultural Can Feu ha traslladat una proposta al concurs per urbanitzar l'espai resultant del soterrament de les vies d'FGC al seu pas pels barris de Gràcia i Can Feu, en què plantejaven recuperar l'espai natural del castell entre la línia del tren i l'avinguda d'Arrahona amb la perimetria original, un dels torrents, els camins interiors del bosc i el pont soterrat, com ha detallat González.
Pel que fa als arbres, l'associació conserva plançons d'arbres que han crescut en testos a les seves cases particulars, que han sorgit de llavors d'exemplars del bosc original. Àlex González afegeix que el seu desig és "fer una gran festa ciutadana per plantar-los de nou al lloc que els pertoca ser-hi".
L'Associació ha fet créixer alguns arbres de les llavors dels originals Foto: ACN/Albert Segura
Què hi diu, l'Ajuntament?
El Consistori no veu malament la proposta de l'entitat, però es remet al procés d'urbanització de l'espai que ha sorgit al barri amb el soterrament de les vies. De fet, la Junta de Govern Local va aprovar posar en marxa un concurs de projectes urbanístics per definir l'espai.
El projecte, però, només afectaria una part de l'espai que l'Associació vol recuperar com a bosc. L'Ajuntament també ha plantejat un projecte de reforma de l'edifici del castell per fer-hi un centre de formació vinculades al medi ambient, que calcula que suposarà una inversió de més de 8 milions d'euros. Aquest projecte es presentarà per optar als fons europeus Next Generation.
En aquest sentit, l'entitat considera que caldria potenciar la dignificació de l'edifici i el seu entorn, i que caldria centrar l'activitat que s'hi dugui a terme en la interpretació històrica del castell.