11
d'agost
del
2021
Actualitzat
a les
9:12h
El passat 15 de juliol el president del Govern, Pere Aragonès, asseverava elcompromís per "erradicar" l'amiant de Catalunya. I ho feia des de Badia, coincidint amb la presentació d'un estudi que xifrava en quatre milions d'euros desamiantar el municipi, on aquest material està present a pràcticament totes les comunitats de veïns. Un anunci simbòlic i del qual desperta dubtes per a Josep Tarrés Olivella (Cerdanyola del Vallès, 1950), pneumòleg jubilat i especialista en amiant, tot i que li agrada que se l'anomeni "metge de capçalera, pneumòleg i doctor en Medicina".
Un referent en l'anàlisi dels efectes d'aquest mineral al Vallès Occidental, i també en l'àmbit estatal. Col·lecciona participacions en comissions i grups de treballs engegats arreu, a més, d'investigar, des del seu despatx del CAP Canaletes, més de 5.000 casos en 40 anys (1976-2018) i que espera que algú li agafi el relleu. Tarrés avisa que l'amiant ja és un problema global i porta molts anys escoltant "bones paraules" dels polítics.
- El president, Pere Aragonès, es va comprometre, des de Badia, a fer "un salt qualitatiu" i elaborar un "cens" de l'amiant a Catalunya.
- Hem de tenir en compte que els efectes d'estar exposat a l'amiant té un temps de latència enorme, de 40 i fins a 50 anys. I aquesta realitat sumat a les actuacions dels polítics fa que en aquesta qüestió, en moltes altres també, la credibilitat dels dirigents sigui molt dubtosa. Em va agradar molt assistir a l'acte a Badia i les actituds del president, Pere Aragonès, i l'alcaldessa, Eva Menor, però d'aquí a que sigui una realitat el que es diu, hi ha un bon tros. Porto més de 40 anys i francament he vist molt poques actuacions contundents.
- Fa un any es va aprovar el Pla nacional per a l'erradicació de l'amiant i municipis del Vallès Occidental han impulsat taules i comissions...
- ... No s'ha actuat amb la diligència i contundència necessària. Es van tapant forats. A Cerdanyola, fa més d'un any, es va crear la Taula de l'Amiant, gràcies a la iniciativa de l'alcalde, Carles Cordón, però una cosa concreta encara no hi ha. Bé, hi ha 20.000 euros del pressupost 2021 per fer un cens, però correm el risc que acabi l'any i no s'hagi convocat el concurs perquè les empreses s'hi presentin. És a dir, tenim els diners i la decisió política, però està aturat per un tema burocràtic. No s'entén!
El que et deia de la voluntat política. Si mires el pressupost de l'Estat, es destinen més de 30 milions d'euros al dia, repeteixo, més de 30 milions, a despesa militar. I diuen que no tenim diners per desamiantar Badia que, segons l'estudi presentat, xifra amb uns quatre milions d'euros i s'han d'anar a buscar subvencions.
- La contundència del treball de Badia que, entre d'altres coses, conclou que en un 84% dels edificis inspeccionats hi ha presència de fibrociment, no li fa pensar que ara sí s'actuarà?
- Badia ha donat el pas: ha dimensionat el problema i ha quantificat la solució. Ara arriba la segona fase, actuar. I qui ho farà? Qui ha de buscar els diners? Qui té capacitat de gestionar? I ja hi som! Tornem a ensopegar i no hi ha manera que es pugui desencallar. Porto molts anys veient que no hi ha resultats i soc molt pessimista quant a la gestió. El que sí és cert és que s'està creant una conscienciació social que això és un problema i sembla que s'està colant, per una petita escletxa, a l'estament polític.
- Aquesta ranura que diu pot ser el "marc normatiu” que va prometre Aragonès.
- Portem dos anys treballant-la i l'estem fent molt bé, però amb el canvi de govern han sacsejat els alts càrrecs i la comissió està escapçada. No tenim a qui portar les conclusions i això que la comissió funcionava a un ritme raonablement acceptable. I també estic, a més de la comissió de la Generalitat, en un altre grup per fer la llei integral de l'amiant a Espanya, amb gent d'arreu de l'Estat, i hem fet moltes reunions, enviat moltes cartes als ministres i al president, però tot són bones paraules i aquí s'acaba. Et diria que la voluntat dels polítics comença a insinuar-se però topa amb una burocràcia aclaparadora. Estem a la cua d'Europa en aquest àmbit. Estic pendent d'anar, per primera vegada, al Congrés i també al Parlament a l'octubre, on hi haig d'anar dues vegades per explicar la problemàtica.
- I si no s'actua, quin és el risc?
- Cal desamiantar perquè no vinguin nous casos. De totes maneres, els casos actuals estan molt desemparats, no hi ha un fons de compensacions com sí passa a Itàlia, Alemanya, Suïssa i França. En aquests països si et declaren malaltia per amiant, automàticament, reps unes ajudes; aquí no, al contrari, comença la teva lluita personal.
- Té un càlcul d'aquests “nous casos”?
- No ho sé. El que et puc dir és que cada vegada n'hi ha més. La pandèmia aquesta és una realitat i va a l'alça. I això es deu al període de latència.
- Per tant, tots estem exposats a patir-ne els efectes?
- És com la rifa, com més números juguis, més possibilitats tens. El problema del fibrociment no és com a l'inici. L'epidemiologia per patologia de l'amiant ha seguit tres grans etapes: la primera, en la qual només afectava la gent que treballava amb la creació d'aquest material com podien ser teulades, canonades i frens, entre d'altres, així com els seus familiars i veïns. La segona, el personal que va treballar amb el material ja fet i també els seus familiars i veïns.
I per últim, la tercera: afecta tota la societat, perquè treballadors ja no hi ha, des de 2002 està prohibida la fabricació i importació. I arriba a tothom, ja que el material s'ha fet vell ha perdut les característiques i el ciment no fa de presó de les fibres d'amiant i queden lliures. Actualment, hi ha milions de microfocus per tot l'Estat. Ja no està localitzat on hi havia una fàbrica, com podia ser Uralita a Cerdanyola. Allà on hi ha una teulada, hi ha un microfocus. Efectivament, tota la població està exposada, és un problema universal.
- I aquests “microfocus” també són les escoles.
- Sí, moltes construïdes abans de 2002. Per això és important treure l'amiant, perquè la canalla s'hi passa moltes hores al dia i no és el mateix que s'hi exposi un nen que una persona amb 40 anys, perquè aquesta segona segurament mori abans per una altra malaltia pel tema de la latència. Insisteixo és molt important desamiantar i ja no només Cerdanyola o Badia, arreu de l'Estat.
- Com porta l'estudi que analitza l'impacte del mineral en usuaris del CAP Canaletes i el consultori Fontetes.
- Està aturat. Em vaig jubilar el 2015 i vaig demanar a l'ambulatori un despatx per continuar. Ho vaig fer fins al 2018. He buscat algú que continués el treball, però no he trobat ningú. L'Institut Català de la Salut (ICS) hauria de cercar algun pneumòleg perquè se'n fes càrrec. No espero la mateixa dedicació, ja que m'hi quedava després de passar consulta. Pensa que vaig trobar uns 1.700 casos i en vaig repassar més de 5.000, amb uns 250 mesoteliomes diagnosticats [és un tipus de càncer que afecta òrgans vitals] de l'àrea de Cerdanyola i Ripollet. I això és una incidència molt alta per la població analitzada.
- En tota la conversa ha transmès poca esperança en que s'actuï, així com tampoc ha trobat ningú que continuï la seva feina. Com és que segueix al peu del canó?
- M'hagués agradat trobar un equip, i com una cursa de relleus, prosseguís amb el meu estudi, perquè és interessant i m'entusiasmava. Per què segueixo? No és al mateix ritme. Faig xerrades, conferències i ja no són cinc o sis hores diàries i ho feia perquè m'apassionava, i encara ho fa. No et pensis que necessitava gran cosa, des d'un despatx d'un ambulatori també es pot fer una tesi cum laude, però actualment ja tinc 71 anys. La mentalitat del metge actual no té res a veure amb la d'abans.
Un referent en l'anàlisi dels efectes d'aquest mineral al Vallès Occidental, i també en l'àmbit estatal. Col·lecciona participacions en comissions i grups de treballs engegats arreu, a més, d'investigar, des del seu despatx del CAP Canaletes, més de 5.000 casos en 40 anys (1976-2018) i que espera que algú li agafi el relleu. Tarrés avisa que l'amiant ja és un problema global i porta molts anys escoltant "bones paraules" dels polítics.
- El president, Pere Aragonès, es va comprometre, des de Badia, a fer "un salt qualitatiu" i elaborar un "cens" de l'amiant a Catalunya.
- Hem de tenir en compte que els efectes d'estar exposat a l'amiant té un temps de latència enorme, de 40 i fins a 50 anys. I aquesta realitat sumat a les actuacions dels polítics fa que en aquesta qüestió, en moltes altres també, la credibilitat dels dirigents sigui molt dubtosa. Em va agradar molt assistir a l'acte a Badia i les actituds del president, Pere Aragonès, i l'alcaldessa, Eva Menor, però d'aquí a que sigui una realitat el que es diu, hi ha un bon tros. Porto més de 40 anys i francament he vist molt poques actuacions contundents.
- Fa un any es va aprovar el Pla nacional per a l'erradicació de l'amiant i municipis del Vallès Occidental han impulsat taules i comissions...
- ... No s'ha actuat amb la diligència i contundència necessària. Es van tapant forats. A Cerdanyola, fa més d'un any, es va crear la Taula de l'Amiant, gràcies a la iniciativa de l'alcalde, Carles Cordón, però una cosa concreta encara no hi ha. Bé, hi ha 20.000 euros del pressupost 2021 per fer un cens, però correm el risc que acabi l'any i no s'hagi convocat el concurs perquè les empreses s'hi presentin. És a dir, tenim els diners i la decisió política, però està aturat per un tema burocràtic. No s'entén!
El que et deia de la voluntat política. Si mires el pressupost de l'Estat, es destinen més de 30 milions d'euros al dia, repeteixo, més de 30 milions, a despesa militar. I diuen que no tenim diners per desamiantar Badia que, segons l'estudi presentat, xifra amb uns quatre milions d'euros i s'han d'anar a buscar subvencions.
- La contundència del treball de Badia que, entre d'altres coses, conclou que en un 84% dels edificis inspeccionats hi ha presència de fibrociment, no li fa pensar que ara sí s'actuarà?
- Badia ha donat el pas: ha dimensionat el problema i ha quantificat la solució. Ara arriba la segona fase, actuar. I qui ho farà? Qui ha de buscar els diners? Qui té capacitat de gestionar? I ja hi som! Tornem a ensopegar i no hi ha manera que es pugui desencallar. Porto molts anys veient que no hi ha resultats i soc molt pessimista quant a la gestió. El que sí és cert és que s'està creant una conscienciació social que això és un problema i sembla que s'està colant, per una petita escletxa, a l'estament polític.
- Aquesta ranura que diu pot ser el "marc normatiu” que va prometre Aragonès.
- Portem dos anys treballant-la i l'estem fent molt bé, però amb el canvi de govern han sacsejat els alts càrrecs i la comissió està escapçada. No tenim a qui portar les conclusions i això que la comissió funcionava a un ritme raonablement acceptable. I també estic, a més de la comissió de la Generalitat, en un altre grup per fer la llei integral de l'amiant a Espanya, amb gent d'arreu de l'Estat, i hem fet moltes reunions, enviat moltes cartes als ministres i al president, però tot són bones paraules i aquí s'acaba. Et diria que la voluntat dels polítics comença a insinuar-se però topa amb una burocràcia aclaparadora. Estem a la cua d'Europa en aquest àmbit. Estic pendent d'anar, per primera vegada, al Congrés i també al Parlament a l'octubre, on hi haig d'anar dues vegades per explicar la problemàtica.
- I si no s'actua, quin és el risc?
- Cal desamiantar perquè no vinguin nous casos. De totes maneres, els casos actuals estan molt desemparats, no hi ha un fons de compensacions com sí passa a Itàlia, Alemanya, Suïssa i França. En aquests països si et declaren malaltia per amiant, automàticament, reps unes ajudes; aquí no, al contrari, comença la teva lluita personal.
- Té un càlcul d'aquests “nous casos”?
- No ho sé. El que et puc dir és que cada vegada n'hi ha més. La pandèmia aquesta és una realitat i va a l'alça. I això es deu al període de latència.
"Tota la població està exposada als efectes de l'amiant, és un problema universal"
- Per tant, tots estem exposats a patir-ne els efectes?
- És com la rifa, com més números juguis, més possibilitats tens. El problema del fibrociment no és com a l'inici. L'epidemiologia per patologia de l'amiant ha seguit tres grans etapes: la primera, en la qual només afectava la gent que treballava amb la creació d'aquest material com podien ser teulades, canonades i frens, entre d'altres, així com els seus familiars i veïns. La segona, el personal que va treballar amb el material ja fet i també els seus familiars i veïns.
I per últim, la tercera: afecta tota la societat, perquè treballadors ja no hi ha, des de 2002 està prohibida la fabricació i importació. I arriba a tothom, ja que el material s'ha fet vell ha perdut les característiques i el ciment no fa de presó de les fibres d'amiant i queden lliures. Actualment, hi ha milions de microfocus per tot l'Estat. Ja no està localitzat on hi havia una fàbrica, com podia ser Uralita a Cerdanyola. Allà on hi ha una teulada, hi ha un microfocus. Efectivament, tota la població està exposada, és un problema universal.
- I aquests “microfocus” també són les escoles.
- Sí, moltes construïdes abans de 2002. Per això és important treure l'amiant, perquè la canalla s'hi passa moltes hores al dia i no és el mateix que s'hi exposi un nen que una persona amb 40 anys, perquè aquesta segona segurament mori abans per una altra malaltia pel tema de la latència. Insisteixo és molt important desamiantar i ja no només Cerdanyola o Badia, arreu de l'Estat.
- Com porta l'estudi que analitza l'impacte del mineral en usuaris del CAP Canaletes i el consultori Fontetes.
- Està aturat. Em vaig jubilar el 2015 i vaig demanar a l'ambulatori un despatx per continuar. Ho vaig fer fins al 2018. He buscat algú que continués el treball, però no he trobat ningú. L'Institut Català de la Salut (ICS) hauria de cercar algun pneumòleg perquè se'n fes càrrec. No espero la mateixa dedicació, ja que m'hi quedava després de passar consulta. Pensa que vaig trobar uns 1.700 casos i en vaig repassar més de 5.000, amb uns 250 mesoteliomes diagnosticats [és un tipus de càncer que afecta òrgans vitals] de l'àrea de Cerdanyola i Ripollet. I això és una incidència molt alta per la població analitzada.
"Des d'un despatx d'un ambulatori també es pot una tesi cum laude"
- En tota la conversa ha transmès poca esperança en que s'actuï, així com tampoc ha trobat ningú que continuï la seva feina. Com és que segueix al peu del canó?
- M'hagués agradat trobar un equip, i com una cursa de relleus, prosseguís amb el meu estudi, perquè és interessant i m'entusiasmava. Per què segueixo? No és al mateix ritme. Faig xerrades, conferències i ja no són cinc o sis hores diàries i ho feia perquè m'apassionava, i encara ho fa. No et pensis que necessitava gran cosa, des d'un despatx d'un ambulatori també es pot fer una tesi cum laude, però actualment ja tinc 71 anys. La mentalitat del metge actual no té res a veure amb la d'abans.