28
de juliol
del
2021
Actualitzat
a les
18:02h
Els serveis socials de l’Ajuntament de Sabadell han incrementat un 40% les intervencions per l’esclat de la pandèmia, en total, 68.074 dutes a terme l’any 2020. Així ho ha indicat el regidor d’Acció Social, Eloi Cortés, en un treball de recollida de dades per “fer una fotografia” de la situació, ha dit, però també per saber “les polítiques aplicar”, d’acord amb els resultats.
En els primers mesos de l’explosió de la Covid-19 s’han concentrat les actuacions, especialment entre abril i juny -21.907, una mica més del 30%-, els mesos que s’han arrabassat les 7.000 intervencions. En el darrer tram de 2020, la mitjana es va situar al voltant de les 5.500 i que s’ha mantingut aquest 2021, en el qual el mes de març va superar el de fa un any, quan es va decretar l’estat d’alarma: 6.029 davant 6.727.
Cortés ha destacat, entre les xifres acumulades en aquests 18 mesos de coronavirus, la ràtio d’intervencions anuals per persona, el 2019 va ser de 2,96 i el 2020, 3,7. “Això vol dir atenció a més gent i més temps de mitjana”, ha remarcat. Al llarg de l’any passat es van atendre 13.899 usuaris únics, cosa que suposa un 12% més que el 2019. Igual que amb les intervencions, els primers mesos va haver-hi la pressió més alta, pers sobre de les 4.200 persones.
El pic es va assolir al maig, amb 4.312, sis més que a l’abril. Des d’aleshores va anar reduint-se considerablement, per sota dels 4.000, excepte el passat mes de març, quan va superar-se, amb 4.047 usuaris. I la principal demanda a la qual es va haver de donar resposta, pràcticament en la meitat de les casuístiques, un 47%, a l’habitatge. En aquest sentit, el regidor ha especificat al pagament de lloguers, hostals i pensions, així com l’alimentació. En total, es van destinar uns 1,8 milions d'euros.
Escenari inicial més negatiu amb el Rebost Solidari
El titular d'Acció Social del consistori ha admès que davant la situació pandèmia es va fer una previsió més negativa amb el Rebost Solidari, que venia atenent una mitjana de 1.800 families i que a partir del març de 2020 va superar les 2.600. I l'estimació municipal havia xifrat situar-se més enllà de les 3.000. També van pujar els àpats a domicili per les restriccions de mobilitat inicials per frenar la propagació del virus, de 155 a 300.
El perfil dels usuaris a serveis socials han estat "a grosso modo", ha assenyalat, persones afectades per un Expedient de Regulació Temporal d'Ocupació (ERTO) que no havien cobrat, a l'atur i havien esgotat els estalvis i d'altres que subsistien de l'economia submergia i en decretar-se el confinament total van deixar de tenir ingressos. Tot i així, ha afirmat que s'estan recuperant els números. Encara que també ha fet èmfasi en el sector de les cures a domicili, "que va patir amb duresa l’impacte" en ser un àmbit molt feminitzat.
Focus en la infància i l'habitatge
Cortés ha posat l'accent en la infància, amb una atenció telemàtica a 2.239 menors, "un àmbit invisibilitzat", ha puntualitzat, i dels efectes que "no sortiran fins d'aquí a un temps", ha avisat. També en matèria d'habitatge, perquè "serà més dur en els propers mesos" -entre d'altres, el final de la moratòria de desnonaments- i ha previst que al voltant un miler de famílies es puguin quedar sense casa, tot i que ha matisat que "no hi ha un calendari", ja que és "difícil" calcular-ho.
El regidor ha precisat que des d'Acció Social es tenen constància d'aquests aproximadament miler de casos en famílies amb sentència ferma de llançament sense data, perquè ha quedat ajornada per mesures Covid; d'altres també amb dictamen judicial, tot i que sense data; el procediment judicial engegat i d’altres que és més "indeterminat". Per això, ha insistit, en la complexitat de dibuixar un escenari de futur en aquest àmbit i ha reclamat ajuda a d'altres administracions, perqué les accions locals no són suficients.
En els primers mesos de l’explosió de la Covid-19 s’han concentrat les actuacions, especialment entre abril i juny -21.907, una mica més del 30%-, els mesos que s’han arrabassat les 7.000 intervencions. En el darrer tram de 2020, la mitjana es va situar al voltant de les 5.500 i que s’ha mantingut aquest 2021, en el qual el mes de març va superar el de fa un any, quan es va decretar l’estat d’alarma: 6.029 davant 6.727.
Cortés ha destacat, entre les xifres acumulades en aquests 18 mesos de coronavirus, la ràtio d’intervencions anuals per persona, el 2019 va ser de 2,96 i el 2020, 3,7. “Això vol dir atenció a més gent i més temps de mitjana”, ha remarcat. Al llarg de l’any passat es van atendre 13.899 usuaris únics, cosa que suposa un 12% més que el 2019. Igual que amb les intervencions, els primers mesos va haver-hi la pressió més alta, pers sobre de les 4.200 persones.
El pic es va assolir al maig, amb 4.312, sis més que a l’abril. Des d’aleshores va anar reduint-se considerablement, per sota dels 4.000, excepte el passat mes de març, quan va superar-se, amb 4.047 usuaris. I la principal demanda a la qual es va haver de donar resposta, pràcticament en la meitat de les casuístiques, un 47%, a l’habitatge. En aquest sentit, el regidor ha especificat al pagament de lloguers, hostals i pensions, així com l’alimentació. En total, es van destinar uns 1,8 milions d'euros.
Escenari inicial més negatiu amb el Rebost Solidari
El titular d'Acció Social del consistori ha admès que davant la situació pandèmia es va fer una previsió més negativa amb el Rebost Solidari, que venia atenent una mitjana de 1.800 families i que a partir del març de 2020 va superar les 2.600. I l'estimació municipal havia xifrat situar-se més enllà de les 3.000. També van pujar els àpats a domicili per les restriccions de mobilitat inicials per frenar la propagació del virus, de 155 a 300.
El perfil dels usuaris a serveis socials han estat "a grosso modo", ha assenyalat, persones afectades per un Expedient de Regulació Temporal d'Ocupació (ERTO) que no havien cobrat, a l'atur i havien esgotat els estalvis i d'altres que subsistien de l'economia submergia i en decretar-se el confinament total van deixar de tenir ingressos. Tot i així, ha afirmat que s'estan recuperant els números. Encara que també ha fet èmfasi en el sector de les cures a domicili, "que va patir amb duresa l’impacte" en ser un àmbit molt feminitzat.
Focus en la infància i l'habitatge
Cortés ha posat l'accent en la infància, amb una atenció telemàtica a 2.239 menors, "un àmbit invisibilitzat", ha puntualitzat, i dels efectes que "no sortiran fins d'aquí a un temps", ha avisat. També en matèria d'habitatge, perquè "serà més dur en els propers mesos" -entre d'altres, el final de la moratòria de desnonaments- i ha previst que al voltant un miler de famílies es puguin quedar sense casa, tot i que ha matisat que "no hi ha un calendari", ja que és "difícil" calcular-ho.
El regidor ha precisat que des d'Acció Social es tenen constància d'aquests aproximadament miler de casos en famílies amb sentència ferma de llançament sense data, perquè ha quedat ajornada per mesures Covid; d'altres també amb dictamen judicial, tot i que sense data; el procediment judicial engegat i d’altres que és més "indeterminat". Per això, ha insistit, en la complexitat de dibuixar un escenari de futur en aquest àmbit i ha reclamat ajuda a d'altres administracions, perqué les accions locals no són suficients.