entrevista

«Si es confirma la defunció de Cs, a les pròximes eleccions el PP pot recuperar regidors al Vallès Occidental»

El regidor del PP de Cerdanyola, l'únic del partit al Vallès, Manuel Buenaño, deixa la política després de 14 anys en l'àmbit local i comarcal

per Albert Hernàndez, Cerdanyola del Vallès, Catalunya | 22 de juny de 2021 a les 08:00 |
Deixarà la política després de gairebé una dècada i mitja | Albert Hernàndez
Va entrar al ple de Cerdanyola donant el seu vot perquè el candidat d'Iniciativa per Catalunya (ICV), Toni Morral, fos alcalde del municipi i trenqués amb dècades de govern socialista. Era el juny de 2007 i 14 anys després plegaManuel Buenaño (Barcelona, 1977) és l'únic regidor que el Partit Popular (PP) té als plens municipals del Vallès Occidental, fet inèdit des de la reinstauració de la democràcia.

En aquesta dècada i mitja ha viscut "de tot", tal com recorda, una moció de censura, una qüestió de confiança i "els temps convulsos" del procés, arran de l'organització del referèndum de l'1 d'octubre. "Soc del PP", diu i sempre ho serà, però no descarta deixar la militància "si hi ha coses que no m'agraden". La irrupció de Vox, la caiguda dels populars a Catalunya i el Vallès i l'evolució de la política nacional i local, aquests i d'altres temes ha repassat Buenaño amb NacióSabadell:


- Quan es porten 14 anys, és més fàcil o difícil deixar la primera línia política?

- Era una decisió que ja vaig prendre el 2018. De fet, l'any anterior ja vaig parlar amb qui era el president del PP de Catalunya, Xavier Garcia Albiol, i li vaig comentar que ho deixava. Però va arribar l’1-O i tot el que va comportar. La meva idea era no tornar a presentar-me a les eleccions municipals el 2019 i el 2018, quan s’havia, més o menys, calmat una mica la situació, ja vaig deixar les presidències del partit al municipi i al Vallès Occidental.

 
- Però va ser el candidat dels populars a Cerdanyola a les últimes eleccions.
 
- Ho vaig intentar, però el partit continuava enfonsant-se en l’àmbit català i em van demanar que em presentés. Ara bé, ja vaig deixar molt clar que no acabaria el mandat i que, com a molt, i ho recalco, com a molt, m’hi estaria dos anys. I així ha estat. Fins ara.


- Fent una mirada enrere, li han tocat viure temps convulsos...
 
- ... He viscut de tot des del primer segon que vaig entrar a la sala de plens. El 15 de juny de 2007, quan vaig agafar l’acte, per primera vegada, com a regidor, va produir-se una situació rocambolesca: el PP va fer alcalde el candidat d’Iniciativa per Catalunya, Toni Morral, juntament amb els vots de Convergència i Unió (CiU). I això que no van guanyar les eleccions, sinó el PSC. I dos anys després es va produir la moció de censura. El 2017, la primera qüestió de confiança a un alcalde de la localitat. El mateix any que, crec, va ser el moment més dur: l’1-O, perquè la bona relació que teníem entre regidors, aquest tema ens va separar una mica. Va començar haver-hi una mica de falta de respecte.

- I si fa una mirada més enllà, quin futur li veu al PP?
 
- Crec que hem tocat fons i ara toca agafar aire. Des de les eleccions a la Comunitat de Madrid, amb la victòria d'Ayuso, he notat que les bases tornen a apropar-se al PP. I tot plegat, em recorda a l'època del 2007 i 2008, que el partit també estava molt enfonsat, i, mica en mica, va acabar remuntant i va obtenir els espectaculars resultats de les eleccions municipals de 2011. Ara no serà com fa 14 anys, però guanyarà més presència al Vallès Occidental.

- Quan va entrar com a regidor, el PP tenia 14 diputats al Parlament i marxa amb tres. Quina lectura en fa? 

- Pocs dies abans de les eleccions del passat febrer les enquestes ens donàvem cinc o sis diputats i, fins i tot les més optimistes, 11 o 12. Però els incidents de Vox a Vic van enfonsar la campanya del PP i les enquestes internes que teníem ens van arribar a donar zero representants. Des dels comicis i el comitè executiu que va tenir el president, Alejandro Fernández, que va ser tan dur, crec que ha sabut escoltar la militància i ara ha canviat. Juntament amb l’exalcalde de Castelldefels, Manu Reyes, estan intentant activar les comarques i poden recuperar el grup parlamentari a la propera cita electoral catalana. Sincerament, no crec que arribin aquells resultats de fa 15 anys, però sí guanyar terreny perdut.

- En l'àmbit local i comarcal s'ha quedat com l'únic regidor al Vallès Occidental. El PP ha sortit de sales de plens, per primera vegada, a Terrassa, Sant Cugat... 

- ... A Sant Cugat sempre hem estat un referent, perquè es va governar en el seu dia. Ens va castigar el vot del centre-dreta, perquè al final vam ser tres formacions: Vox, PP i Cs. Al cap i a la fi has d’arribar al 5% de suports, ens vam quedar per sobre del 3 i 4%, però no vam arribar per molt poc. Si es confirma la defunció dels taronja aquest 2021, en la propera cita electoral es poden recuperar regidors a la comarca.

- Ho dona per fet que Cs desapareix del mapa polític.
 
- Estic seguríssim que a finals d’aquest any o a principis de 2022 firmarà la seva acta de defunció. A la Comunitat de Madrid ha desaparegut, a Catalunya ha passat de 36 a sis i ha entrat en una espiral semblant a la d’UPyD en el seu moment. Ho veig gairebé impossible que se salvi.
 

El popular Manuel Buenaño Foto: Albert Hernàndez


- Ha viscut (o patit) tres colors polítics a l'alcaldia i quatre alcaldes. Amb quin s'hi ha trobat més còmode? 
 
- Han estat diferents etapes. El 2003 es va obrir una nova era d'esperança, amb Toni Morral, després de dues dècades d'alcaldies socialistes, però es va acabar espatllant i va acabar amb la moció de censura. Carmen Carmona [PSC] ha estat la millor alcaldessa que ha tingut Cerdanyola a l'hora de gestionar el dia a dia i això es diferencia de l'actual, Carles Cordón [PSC], que s'oblida una mica més d'aquesta gestió i s'apropa més al poble com Morral. I Carles Escolà [Compromís per Cerdanyola el 2015 i Guanyem Cerdanyola el 2019], que estem ideològicament a les antípodes, i amb qui mantinc una bona relació, li vaig dir: “Podries haver estat alcalde els anys que haguessis volgut”.

"Carles Escolà podria haver estat alcalde de Cerdanyola els anys que hagués volgut, però es va equivocar implicant-se tant amb el procés"
  
- Va perdre dos regidors a les municipals de 2019.
 
- Es va equivocar implicant-se tant amb el procés, que entenc que defensi la seva ideologia, però els van castigar a les urnes. Hauria d'haver fet com el batlle de Ripollet, J.M. Osuna, que es va oblidar i va mirar pel poble. Quan va començar a fer allò d’abaixar la bandera d’Espanya de l’Ajuntament de Cerdanyola o quan va treure la fotografia del rei. Així va disgustar gent que eren del PP o del PSC i que el van votar perquè volien una força municipalista, com va ser Compromís per Cerdanyola. Si no hagués estat per això, Escolà hagués estat un alcalde per molt de temps.
 
- I en aquests 14 anys, com ha vist l'evolució de la política?
 
- El nivell de política va en caiguda. Recordo grans polítics a Cerdanyola com el socialista Antonio Cárdenas, el mateix Morral, Consol Pla... gent que estava molt ben preparada. Ara això ja no passa, i va baixant. Ho estem veient en tots els àmbits: nacional, autonòmic i local. Per exemple, recordo grans debats al Congrés dels Diputats, que ideològicament no els podies compartir, però els admiraves. I un periodista m’ho ha dit fa poc: “Se’n va un dels últims de la vella política, d’aquells que es preparaven els plens i que no necessitava papers per defensar un expedient”.
 
Tot i no ser la tònica, a Cerdanyola, hi ha un regidor, Iñigo Enterría, d’ERC, que sí es prepara les sessions. Un deu! És complicat rebatre'l, perquè saps que s'ha llegit l’expedient.

"En els moments més tensos del procés, en cap moment em vaig sentir amenaçat ni agredit"

- Per ser regidor del PP i defensar aquestes sigles a Catalunya, durant els moments més tensos del procés, va patir algun tipus d'atac?  
 
- El moment més dur, i que no era regidor, va ser el 2006-2007 amb la banda terrorista ETA. Va ser quan vaig sentir més por o respecte. Vaig anar a l'enterrament de Paco Cano, que el van assassinar a Viladecavalls a l’any 2000. Per l’1-O? En cap moment em vaig sentir amenaçat ni agredit. Fins i tot en aquella època després de l’1 d'octubre, en què la plaça Francesc Layret hi havia gent defensant la independència de Catalunya, mai, però mai, m'han dit “feixista”. De fet, sempre m'he sentit molt respectat per la ciutadania del municipi. També t'haig de dir que, com a president del grup municipal, tenia molt clar que en les mocions que es parlés de Cerdanyola no entrava al debat, només votava.

- Abans deia que Cs desapareixerà. I Vox? Li augura una trajectòria similar? 

- En un futur, en l'àmbit estatal, tot acabarà en un bipartidisme novament, perquè ni des de l'esquerra, Más Madrid, ni, des de la dreta, Vox gestionen res, sí que donen suport, però no governen i la gent acabarà apostant pel vot útil. Vox s’haurà de veure com una cosa normal, tindrà regidors a la comarca. I fins i tot, poden aconseguir representació a la Diputació de Barcelona, al Consell Comarcal o fins i tot, en un ajuntament tan gran com el de Barcelona. Està molt fort a Catalunya, té grup parlamentari, i això suposa una bona injecció econòmica.

- I s'ha de rebatre el seu missatge o s'ha d'ignorar?
 
- Les persones que se sentin atacades hauran de contrarestar-ho. Si creus que estan enganyant a la gent, que és un possible votant, els has de rebatre.  

- Ja per acabar, el seu comiat és definitiu, hi ha una porta oberta al retorn?    
 
- Ho tinc molt clar des del dia que vaig prendre la decisió. Vinc del món de l’esport i vaig deixar de ser entrenador de bàsquet a Cerdanyola perquè em faltava motivació, després de també 14 a 15 anys. Ara, no em motiva la política, tampoc els plens, les comissions i fer carrer. Per què haig d’estar escalfant una cadira si no estic motivat? S’ha de donar pas i la meva successora, Anabel Plans, sí ho està.

"Més endavant decidiré si segueixo militant al PP. Si al final hi ha coses que no m'agraden, ho acabaré deixant"

- Però seguirà militant, lligat al PP?

- La decisió la prendré més endavant. De moment, soc del PP i tinc molt clar que no m’afiliaré a cap altre partit. Més endavant? Veuré! Al cap i a la fi, no seré ningú en l’àmbit polític, simplement una persona més i acabaré decidint si vull seguir afiliat. Si al final hi ha coses que no m’agraden, ho acabaré deixant, però ja ho decidiré en un futur.

 

Participació