12
de juny
del
2021
La segregació urbana per nivell de renda està cada vegada més accentuada a l'àrea metropolitanes i les ciutats mitjanes són cada vegada més pobres, segons un estudi de l'Institut de Govern i Polítiques Públiques (IGOP) de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).
En els últims anys la població amb rendes altes ha abandonat les ciutats per instal·lar-se als pobles i, per contra, ciutats com Mataró, Sabadell, Terrassa i Granollers han rebut població amb rendes baixes i un alt índex d'immigració. "Tenen cada vegada més problemes socials a gestionar i menys recursos per fer-hi front", explica a l'ACN el director de l'IGOP, Ismael Blanco. Els ajuntaments reclamen ara una redistribució dels recursos que més enllà del volum de població tingui en compte aquesta realitat social.
L'exemple de Mataró, del qual parteix l'estudi, marca el patró de segregació que segueixen el gruix de ciutats mitjanes de l'arc metropolità. La capital del Maresme, així com Granollers, Sabadell, Terrassa, Vilafranca i Vilanova tenen menys autonomia i capacitat fiscal i uns ingressos significativament més baixos que els municipis del seu entorn més proper.
Les rendes altes es concentren a municipis com Argentona, respecte de Mataró; Matadepera, respecte de Terrassa; Casteller del Vallès, respecte de Sabadell, o La Garriga, respecte de Granollers. Des de l'IGOP afirmen que davant la constatació d'aquesta realitat cal un nou sistema de redistribució de recursos supramunicipals a escala metropolitana.
Canvi de criteris
El director de l'estudi i de l'Institut de Govern i Polítiques Públiques de la UAB, Ismael Blanco, afirma que en la distribució de recursos "no s'han de tenir en compte només criteris com el volum de població, sinó també les característiques socials d'aquesta població resident" perquè les ciutats amb més problemes socials puguin ser "compensades" econòmicament.
"Hi ha desigualtats dins la Regió Metropolitana i això afecta a la capacitat dels ajuntaments. Els que tenen menys recursos són els que han de fer front a problemes socials més intensos", afirma Blanco. Els alcaldes de les principals ciutats de l'arc metropolità s'han unit ara en aquesta reclamació per fer front comú davant la Diputació, la Generalitat i l'Estat.
"El repte comú es posar aquesta realitat sobre la taula perquè la distribució de recursos acompanyi la realitat d'aquestes ciutats i puguem tenir l'estructura d'ingressos necessària per proveir de serveis als veïns de les nostres ciutats i al territori on som referència", ha explicat a l'ACN l'alcalde de Mataró, David Bote.
En els últims anys la població amb rendes altes ha abandonat les ciutats per instal·lar-se als pobles i, per contra, ciutats com Mataró, Sabadell, Terrassa i Granollers han rebut població amb rendes baixes i un alt índex d'immigració. "Tenen cada vegada més problemes socials a gestionar i menys recursos per fer-hi front", explica a l'ACN el director de l'IGOP, Ismael Blanco. Els ajuntaments reclamen ara una redistribució dels recursos que més enllà del volum de població tingui en compte aquesta realitat social.
L'exemple de Mataró, del qual parteix l'estudi, marca el patró de segregació que segueixen el gruix de ciutats mitjanes de l'arc metropolità. La capital del Maresme, així com Granollers, Sabadell, Terrassa, Vilafranca i Vilanova tenen menys autonomia i capacitat fiscal i uns ingressos significativament més baixos que els municipis del seu entorn més proper.
Les rendes altes es concentren a municipis com Argentona, respecte de Mataró; Matadepera, respecte de Terrassa; Casteller del Vallès, respecte de Sabadell, o La Garriga, respecte de Granollers. Des de l'IGOP afirmen que davant la constatació d'aquesta realitat cal un nou sistema de redistribució de recursos supramunicipals a escala metropolitana.
Canvi de criteris
El director de l'estudi i de l'Institut de Govern i Polítiques Públiques de la UAB, Ismael Blanco, afirma que en la distribució de recursos "no s'han de tenir en compte només criteris com el volum de població, sinó també les característiques socials d'aquesta població resident" perquè les ciutats amb més problemes socials puguin ser "compensades" econòmicament.
"Hi ha desigualtats dins la Regió Metropolitana i això afecta a la capacitat dels ajuntaments. Els que tenen menys recursos són els que han de fer front a problemes socials més intensos", afirma Blanco. Els alcaldes de les principals ciutats de l'arc metropolità s'han unit ara en aquesta reclamació per fer front comú davant la Diputació, la Generalitat i l'Estat.
"El repte comú es posar aquesta realitat sobre la taula perquè la distribució de recursos acompanyi la realitat d'aquestes ciutats i puguem tenir l'estructura d'ingressos necessària per proveir de serveis als veïns de les nostres ciutats i al territori on som referència", ha explicat a l'ACN l'alcalde de Mataró, David Bote.