entrevista

Laura Campos: «Les obres del soterrament seran traumàtiques, però pagarà la pena: Montcada no tornarà a ser la mateixa»

L'alcaldessa de Montcada i Reixac analitza la feina feta a l'equador del segon mandat

Laura Campos, alcaldessa de Montcada i Reixac | Adrià Costa
per Albert Hernàndez, Montcada i Reixac | 3 de juny de 2021 a les 08:00 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 3 de juny de 2021 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
"Tothom passa per Montcada, però ningú es queda", una afirmació que veïns del municipi pronuncien i és que la ciutat aplega cinc estacions ferroviàries, la creuen quatre línies de Rodalies i tres carreteres ràpides (C-33, C-17 i C-58). Contra aquesta tesi lluita la alcaldessa, Laura Campos (Barcelona, 1977), i això passa per aconseguir el soterrament de l'R2, no només per les 174 víctimes mortals, també "per cosir la trama urbana". Són 5,5 de quilòmetres, dels quals gairebé tres entre pantalles. 

Una anhelada i històrica reclamació veïnal que porta un mandat i mig posant sobre la taula de qui sigui, perquè són "tossuts", com diu i ara sí veu el projecte més a prop, malgrat els incompliments que s'han acumulat durant anys. Va començar el seu camí cap a l'alcaldia disputant-se a cara o creu un regidor amb Cs el 2015, i ara fa dos anys va millorar els resultats, de quatre a set regidors. A l'horitzó també té una altra reivindicació: tancar la cimentera Lafarge. I entre tantes demandes, li ha tocat gestionar una pandèmia. De tot plegat, i més, en parla amb NacióSabadell:


- Fa unes setmanes, en un acte de campanya electoral per les eleccions catalanes, deia que s'havia sentit sola en la lluita contra la Covid-19. No ha tingut el suport del Govern?

- Quan trucaves no hi havia ningú a l'altre cantó. Ha estat una situació molt complicada, entenc que és una pandèmia global, però durant els primers mesos va ser molt angoixant i el que et deien quan trucaves: “Alcaldessa és la màxima autoritat, vostè mateixa”. Vam estar mesos i mesos demanant criteris únics i generals per a tots i cadascun dels municipis, perquè si no seria una disbauxa i no ho vam aconseguir. Tampoc teníem les dades dels municipis, desconeixíem el que estava passant. Ens hem sentit molt sols.  


- I quin balanç en fa de la gestió? 

- Tot en aquesta vida és millorable. I no diré que tot ho vam fer bé, però cal posar en valor l'esforç que va fer la institució i tot el personal municipal per posar-se a teletreballar en un temps rècord i continuar donant servei, des de la Policia Local, el servei de neteja, serveis socials... Tothom. Vam tenir un repunt de l'atenció social i malgrat tot, la ciutat va continuar caminant amb la situació que hi havia. Però accepto que, segurament, no tot ho vam fer bé i en alguns aspectes potser ens vam quedar curts i d’altres no vam arribar. En general, però, bastant contenta.

- Per exemple, en què es van quedar "curts"? 
 
- Un exemple molt il·lustratiu, amb les tasques de desinfecció. Montcada és un municipi molt fracturat i no arribàvem a cobrir-lo i la gent volia que desinfectéssim el seu carrer. I vam prioritzar zones de pas de gent, com ambulatoris i en equipaments més concorreguts. I va ser una demanda continua i recorrent de la població.
 

Laura Campos, alcaldessa de Montcada i Reixac. Foto: Adrià Costa


- I els romanents han ajudat en aquesta gestió?
 
- Enguany, i després de sis anys, que ens han hipotecat els pressupostos, en tornem a tenir, però no vam poder entrar en el grup de municipis que podien aprofitar-los. Vam acumular un total de 2,6 milions d’euros...

- Ha trigat sis anys en revertir la situació que va heretar...
 
- ...Cada any hem anat sanejant, perquè hi havia molt deute encobert. Havíem de fer front a 24 milions d'euros per les expropiacions [el 1976 el Pla General Urbanisme va qualificar com a parcs urbans uns terrenys, però mai van arribar a ser-ho] per una mala gestió urbanística. A partir d’aquí, ens va tocar prendre decisions impopulars, així com difícils i valentes: apujar l’IBI. Teníem més despeses que ingressos i aquest desequilibri no permetia prestar un bon servei a la ciutadania. Aquesta mesura ens ha permès començar a veure la llum al final del túnel, però seguim sense sortir-ne.
 
Estem treballant en la bona línia, amb responsabilitat, i tot això sense retallar ni un sol servei a la població, estant en aquests dos anys entre els deu municipis de l’Estat amb una prestació de Serveis Socials excel·lent.

- Ara que menciona la llum al final del túnel, també la veu per al soterrament?
 
- Fins que no veiem entrar les màquines, no ens ho acabarem de creure. Entenc la cautela de la població, perquè han estat molts incompliments d’Adif i de Madrid. Però sí que és cert que tenim el soterrament més a tocar que mai, ara ja no hi ha marxa enrere. Estem a punt de l'aprovació definitiva del projecte, que imagino que arribarà al juny. Adif ha de preparar un dossier i aquest s'ha de portar al Consell de Ministres espanyol. I a partir d'aquí, la licitació i l'adjudicació de les obres. Costa creure-ho, però sí que estem en condicions de dir que el tenim més a tocar que mai i que l'inici de les obres seran una realitat en breu, tenint en compte els terminis administratius.
 
 
- No és la primera vegada que diu que està "més a prop" el projecte, per què ara és diferent? 
 
- Un canvi que és rellevant. Vam aconseguir, perquè ens vam posar molt tossuts, quan van publicar els Pressupostos Generals de l’Estat (PGE), que no volíem estar dins el paquet d’Adif sinó en una partida única amb nom i cognom, que hi digués soterrament de Montcada i Reixac. Així va ser, un total de vuit milions d'euros per aquest 2021 i, a més, realista.
 

Laura Campos, alcaldessa de Montcada i Reixac. Foto: Adrià Costa


- Si finalment acaben entrant les màquines, com diu, s'haurà de conscienciar la població d'uns treballs que s'allargaran anys.   

- Tocarà fer pedagogia, perquè seran unes obres llargues, es calcula que duraran cinc anys i seran molt molestes, també es treballarà de nit, perquè el servei ferroviari seguirà funcionant. Ens queden uns mesos per donar a conèixer el que vindrà. Es patirà molt, seran intervencions traumàtiques, però pagarà la pena: Montcada no tornarà a ser la mateixa, la ciutat que ens quedarà serà completament diferent. No només servirà per aturar el degoteig macabre de víctimes a les vies, també per cosir la trama urbana. Crec que, un cop passin tots aquests treballs, ningú ho recordarà.
  - El director de Rodalies, Pere Macias, va dir en les jornades del soterrament que es podria aprofitar una part de la cimentera per aparcar trens. N'ha parlat amb Lafarge?
 
- Estem a l'espera, a veure com continua el circuit jurídic sobre la negativa del Suprem dels recursos que anul·laven les autoritzacions ambientals concedides en els darrers anys pel Govern. Tenen dos mesos per fer el tancament voluntari de l'activitat i des de l'equip jurídic de l'Ajuntament i l'advocat de la plataforma preparant la documentació per demanar l'execució de la sentència.

- Tancar la cimentera ho duia al programa electoral. 
 
- Sempre ho hem portat al programa electoral. No ens n'hem amagat mai: la intenció d'anar cap al tancament de la cimentera. Serà una realitat? Caldrà veure què fa la Generalitat, que és qui té la competència de renovar les autoritzacions ambientals. El que és clar és que aquestes, per una activitat com la que fa l'empresa, no es pot gestionar ni en un mes ni dos mesos, són terminis llargs, i mentrestant hauran de tancar. I estem a l'expectativa.


- El 2020 Lafarge va aportar 19 milions d'euros a Montcada i 300 llocs de treballs directes i indirectes. Com se substituirà aquest buit? 
 
- Vam demanar reunió, abans del canvi de l'executiu català, i estem insistint en trobar-nos, perquè ens consta que s'han trobat amb l'empresa i nosaltres, com a administració local, volem saber què pensa fer amb aquestes autoritzacions ambientals. L'acompanyament de treballadors s'haurà de fer, igual que fem amb Nissan, TE Connectivity i General Cable. La incertesa jurídica amb la qual es troba la plantilla no ve provocada per l'Ajuntament, té noms i cognoms: Generalitat de Catalunya.
 

Laura Campos, alcaldessa de Montcada i Reixac. Foto: Adrià Costa


- Li preocupa la pèrdua d'indústria a la comarca, i especialment a la localitat? 
 
- El final de 2019 i el 2020 hem perdut teixit industrial, i les tres [Nissan, TE Connectivity i General Cable] es troben en el mateix polígon i separades per menys de 100 metres. I això m'amoïna moltíssim, malgrat que hi ha taules amb empresa, sindicats, treballadors, Ajuntament i Generalitat per a la reindustrialització, però no s'està aconseguint. El municipi s'està recuperant, amb certa activitat al municipi, com amb l’arribada d’Amazon, però això són sous en precari i no volem logística, i sí indústria que sigui neta i doni llocs de treball de qualitat.

"Esperem que la Generalitat ens convidi a la taula per a la reindustrialització de Nissan, no sabem què està passant"
 
- En aquest sentit, des del consistori es pot fer alguna cosa o té les mans lligades per captar inversió?
 
- Podem incidir una mica en el marc d'aquestes taules per a la reindustrialització, com amb General Cable i TE Connectivity. Però esperem que la Generalitat ens convidi a la de Nissan, no sabem què està passant, i tampoc els treballadors. Queden sis mesos per al tancament definitiu.
 
- Salut va anunciar a finals de 2020 la construcció de l'Hospital Ernest Lluch. S'ho creu? 
 
- Això sembla, però s'ha de començar de nou, perquè els terrenys on s'ha d'ubicar s'ha de fer la modificació del planejament. I estem treballant en aquesta línia i CatSalut està participant activament en aquestes reunions que fem, juntament amb Cerdanyola i Ripollet.
 
- Montcada s'ha blindat per evitar la instal·lació de cases d'apostes. Això és una avís per a navegants?
 
- Ho és sobretot perquè rebem una mica les conseqüències del que regula Barcelona. Si allà es prohibeix, de retruc, ve cap aquí, perquè Montcada és primera corona, està molt ben ubicat. I nosaltres no volem aquests negocis aquí i tampoc, perquè habitualment s'instal·len en barris on hi ha més famílies vulnerables.
 

Laura Campos, alcaldessa de Montcada i Reixac. Foto: Adrià Costa


- I el seu futur? Anirà a un altre mandat?

- M'agradaria un altre per consolidar projectes i posar al calendari aquells que no s'han pogut impulsar. Queda molt per fer i és que aquests dos últims mandats han estat molt particulars. L'anterior va estar molt condicionat pel referèndum, per l'aplicació de l'article 155, no vam tenir consellers, ni interlocutors per avançar en projectes i es van endarrerir els que dúiem com a govern municipal. I en l'actual mandat portem 15 mesos gestionant pandèmia. No hem fet res més.   

- No l'ha desgastat aquesta gestió de la pandèmia? 
 
- Ha estat molt difícil i s'ha patit molt. I tot de forma sobtada, un confinament, la clausura de les escoles, el tancament perimetral del municipi, el toc de queda... ha estat molt angoixant. La ciutadania ha patit i des de l'Ajuntament també desconeixíem una mica el que estava passant, sense saber l'impacte que tindria. Ara, si el març de 2020 ens diuen que arribaríem a l'estiu de 2021 amb un percentatge tan alt de vacunació i una certa tornada a la normalitat, no ens ho haguéssim cregut. I si he tingut desgast? Més emocional que físic, perquè veus que no arribes a les necessitats de la ciutadania.
 
- I si el partit li fa alguna proposa, deixaria Montcada?

- Soc municipalista de mena. M'agrada la quotidianitat del dia a dia, sortir al carrer i estar en contacte amb la població. M'agrada molt. Ara, també a disposició del que em digui el partit. De moment, no tinc intenció.

 

Participació