29
de maig
del
2021
La Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) liderarà un projecte pioner sobre l'impacte i les conseqüències dels micro i nanoplàstics en la salut humana, als quals les persones estan exposades per "la seva omnipresència en el medi ambient". Es tracta de Plasticheal i la seva finalitat és "proporcionar als reguladors noves metodologies i evidències".
Es farà amb la combinació de l'ús de la recerca avançada i mètodes fiables per establir les bases de coneixement per a una correcta avaluació de risct. Mitjançant la identificació, la mida i caracterització dels micro i nanoplàstics a l'aire, l'aigua i els aliments, així com mostres biològiques humanes de grups de població amb potencials alts nivells d'exposició.
Els investigadors aplicaran una varietat de models i metodologies experimentals complementàries per examinar els efectes potencials induïts amb tècniques in vitro, in vivo, ex vivoi in silico per desenvolupar una toxicologia predictiva d'aquests plàstics. La combinació de mètodes analítics i computacionals avançats permetrà desxifrar respostes cel·lulars o identificar seqüències crítiques rellevants per a condicions clau, i determinar un conjunt de característiques de gran valor per predir la toxicitat.
El coordinador del projecte i catedràtic del Departament de Genètica i Microbiologia de la UAB, Ricard Marcos, ha explicat que l'objectiu és avaluar l'impacte a mig termini sobre la població i en grups més vulnerables.
El projecte busca proporcionar informació per dissenyar millors polítiques de protecció de treballadors, consumidors i de medi ambient i la caracterització de riscos generada permetrà determinar "els nivells acceptables" de micro i nanoplástics per a la salut.
Plasticheal ha rebut sis milions d'euros de la Comissió Europea i compta amb la participació de deu universitats com la de Wageningen (Països Baixos), la de Manchester (Anglaterra) i la de Leipzig (Alemanya), entre d'altres, i centres de recerca de set països de la Unió Europea, com la Comissió Francesa d'Energies Alternatives i Energia Atòmiques i l'Institut Nacional de Salut i investigació Mèdica i l'Institut Finlandès de Salut Laboral.
Es farà amb la combinació de l'ús de la recerca avançada i mètodes fiables per establir les bases de coneixement per a una correcta avaluació de risct. Mitjançant la identificació, la mida i caracterització dels micro i nanoplàstics a l'aire, l'aigua i els aliments, així com mostres biològiques humanes de grups de població amb potencials alts nivells d'exposició.
Els investigadors aplicaran una varietat de models i metodologies experimentals complementàries per examinar els efectes potencials induïts amb tècniques in vitro, in vivo, ex vivoi in silico per desenvolupar una toxicologia predictiva d'aquests plàstics. La combinació de mètodes analítics i computacionals avançats permetrà desxifrar respostes cel·lulars o identificar seqüències crítiques rellevants per a condicions clau, i determinar un conjunt de característiques de gran valor per predir la toxicitat.
El coordinador del projecte i catedràtic del Departament de Genètica i Microbiologia de la UAB, Ricard Marcos, ha explicat que l'objectiu és avaluar l'impacte a mig termini sobre la població i en grups més vulnerables.
El projecte busca proporcionar informació per dissenyar millors polítiques de protecció de treballadors, consumidors i de medi ambient i la caracterització de riscos generada permetrà determinar "els nivells acceptables" de micro i nanoplástics per a la salut.
Plasticheal ha rebut sis milions d'euros de la Comissió Europea i compta amb la participació de deu universitats com la de Wageningen (Països Baixos), la de Manchester (Anglaterra) i la de Leipzig (Alemanya), entre d'altres, i centres de recerca de set països de la Unió Europea, com la Comissió Francesa d'Energies Alternatives i Energia Atòmiques i l'Institut Nacional de Salut i investigació Mèdica i l'Institut Finlandès de Salut Laboral.