11
de maig
del
2021
Actualitzat
a les
19:31h
El meteoròleg de TV3, Francesc Mauri, ha avisat que el canvi climàtic, "va de geopolítica, geoestratègia... va de tot, no només és des del punt de vista ambiental. Afecta tot el planeta". Així ho ha dit en una sessió en línia sobre aquest fenomen, organitzada aquest dimarts per la Cambra de Comerç de Sabadell.
Mauri ha també ha advertit que els efectes del canvi climàtic "seran més greus" que els que s'han patit amb la Covid-19. "Les modificacions de la temperatura fan canviar moltes coses" i l'esclat de la pandèmia ha estat un primer avís. A més, ha recordat que "la història ens diu que ja ha passat", repassant episodis com la Revolució Francesa, a finals del segle XVIII, i la guerra civil a Síria, segle XXI, en què els resultats de l'efecte hivernacle hi han tingut alguna cosa a veure. "Una sequera entre 2007 i 2011" al país de l'Orient Mitjà, ha dit i ha continuat, "uns 1,5 milions de persones van començar un trajecte en busca del mar, per tenir la possibilitat de continuar vivint" i, "a partir d'aquí, es van generar tensions".
En la mateixa línia, ha explicat el capítol històric francès, "un dels motius que va induir-lo, les temperatures baixes". Era un època de glaçades i, per tant, manca de collita, menjar i tot va servir per elaborar un còctel que va derivar amb la coneguda revolta. Per això, ha remarcat que "el canvi climàtic és una realitat, per causes naturals i que sense la intervenció de la nostra espècie la temperatura sempre ha fluctuat". I tant és així, que ha pronosticat una pròxima glaciació en 15 o 20 milions d'anys.
Ara bé, ha puntualitzat que la intervenció de l'ésser humà està accelerant els efectes del canvi climàtic. I ho ha exemplificat amb que en els últims 30 anys el nivell del mar ha pujat 10 centímetres, "set dels quals en els últims deu", ha detallat i això, tal com ha emfatitzat Mauri, suposa que "cada dècada el mar entra deu metres endins de terra ferma". Traduït a l'actualitat vol dir que les vies de Rodalies del Maresme desapareixeran, passeigs marítims, barris costaners (com la Barceloneta) i àrees com els deltes de l'Ebre o el Tordera. També ha assenyalat la recollida de la verema com un indicador: el 1996 es feia un mes abans (setembre) que en l'actualitat.
Sabadell com Alacant
El presentador de El Temps de la Televisió de Catalunya ha previst que si les coses continuen igual, "en 30 anys Sabadell tindrà la temperatura d'Alacant i Lleida, la de Sevilla". També ha comentat sobre la capital vallesana que la mitjana de pluja és una mica més elevada que la de Londres -amb dades entre 1897 i 2002-, amb 610 de litres per metre quadrats anuals. A més, a la capital anglesa els valors són propers a la mitjana i a la ciutat vallesana, no.
Així mateix, ha posat l'accent que aquesta diferència s'ha fet evident a partir de 1950 "amb irregularitat en les precipitacions, cada cop plou pitjor, de manera més irregular i complexa", cosa que dificulta "la gestió del recurs de l'aigua".
Accions individuals
Tot i l'escenari que ha dibuixat, Mauri ha enumerat algunes pautes que la ciutadania, a títol individual, pot dur a terme per mitigar aquests efectes com ara, consumir productes locals, reduir els desplaçaments, "fer propaganda verda" i contractar comercialitzadores d'energia que treballin amb únicament energia verda, que n'hi ha unes 500 empreses, ha precisat. Així com, "compartir i optimitzar", en referència aquestes iniciatives per compartir vehicles o l'ús de l'elèctric, "aquest 2020 m'hauré gastat uns 70 euros de la meva butxaca" pagant per omplir d'energia el turisme. En aquest sentit, ha posat en valor els avantatges d'aquest model de cotxe, "redueix un 30% emissions de CO2", a més de l'estalvi econòmic.
Mauri ha lamentat, però, que a Catalunya en aquesta matèria "no han canviat gaire les coses en els últims anys", ja que es continua depenent del petroli i el gas, això vol dir sotmetre's a Veneçuela, Rússia i els Emirats Àrabs, entre d'altres països, "no hem de dependre d'aquests líders polítics i sí del nostre sol i vent". I és que, tal com ha xifrat, el 55% de l'electricitat a Catalunya el 2020 va sortir de les nuclears i un 12% de la hidràulica "i un ridícul" 1% de la fotovoltaica.
Unes dades que comparades amb l'Estat s'allunyen, on la nuclear va ser del 25% i l'eòlica i la fotovoltaica el 22,3% i 6,1%, respectivament. Aquesta última, a més, ha pronosticat que arribarà o superarà el 10% enguany. De fet, Mauri ha explicat que hi ha dies que al migdia a l'Estat s'aconsegueix el 40% de tota l'electricitat. En total, a Espanya hi ha un ús de gairebé el 46% de les renovables i a Catalunya d'un 20%, "una dada molt trista", ha finalitzat.
Mauri ha també ha advertit que els efectes del canvi climàtic "seran més greus" que els que s'han patit amb la Covid-19. "Les modificacions de la temperatura fan canviar moltes coses" i l'esclat de la pandèmia ha estat un primer avís. A més, ha recordat que "la història ens diu que ja ha passat", repassant episodis com la Revolució Francesa, a finals del segle XVIII, i la guerra civil a Síria, segle XXI, en què els resultats de l'efecte hivernacle hi han tingut alguna cosa a veure. "Una sequera entre 2007 i 2011" al país de l'Orient Mitjà, ha dit i ha continuat, "uns 1,5 milions de persones van començar un trajecte en busca del mar, per tenir la possibilitat de continuar vivint" i, "a partir d'aquí, es van generar tensions".
En la mateixa línia, ha explicat el capítol històric francès, "un dels motius que va induir-lo, les temperatures baixes". Era un època de glaçades i, per tant, manca de collita, menjar i tot va servir per elaborar un còctel que va derivar amb la coneguda revolta. Per això, ha remarcat que "el canvi climàtic és una realitat, per causes naturals i que sense la intervenció de la nostra espècie la temperatura sempre ha fluctuat". I tant és així, que ha pronosticat una pròxima glaciació en 15 o 20 milions d'anys.
Ara bé, ha puntualitzat que la intervenció de l'ésser humà està accelerant els efectes del canvi climàtic. I ho ha exemplificat amb que en els últims 30 anys el nivell del mar ha pujat 10 centímetres, "set dels quals en els últims deu", ha detallat i això, tal com ha emfatitzat Mauri, suposa que "cada dècada el mar entra deu metres endins de terra ferma". Traduït a l'actualitat vol dir que les vies de Rodalies del Maresme desapareixeran, passeigs marítims, barris costaners (com la Barceloneta) i àrees com els deltes de l'Ebre o el Tordera. També ha assenyalat la recollida de la verema com un indicador: el 1996 es feia un mes abans (setembre) que en l'actualitat.
Imatge comparativa de la barra del Trabucador, al delta de l'Ebre.
Sabadell com Alacant
El presentador de El Temps de la Televisió de Catalunya ha previst que si les coses continuen igual, "en 30 anys Sabadell tindrà la temperatura d'Alacant i Lleida, la de Sevilla". També ha comentat sobre la capital vallesana que la mitjana de pluja és una mica més elevada que la de Londres -amb dades entre 1897 i 2002-, amb 610 de litres per metre quadrats anuals. A més, a la capital anglesa els valors són propers a la mitjana i a la ciutat vallesana, no.
Així mateix, ha posat l'accent que aquesta diferència s'ha fet evident a partir de 1950 "amb irregularitat en les precipitacions, cada cop plou pitjor, de manera més irregular i complexa", cosa que dificulta "la gestió del recurs de l'aigua".
Accions individuals
Tot i l'escenari que ha dibuixat, Mauri ha enumerat algunes pautes que la ciutadania, a títol individual, pot dur a terme per mitigar aquests efectes com ara, consumir productes locals, reduir els desplaçaments, "fer propaganda verda" i contractar comercialitzadores d'energia que treballin amb únicament energia verda, que n'hi ha unes 500 empreses, ha precisat. Així com, "compartir i optimitzar", en referència aquestes iniciatives per compartir vehicles o l'ús de l'elèctric, "aquest 2020 m'hauré gastat uns 70 euros de la meva butxaca" pagant per omplir d'energia el turisme. En aquest sentit, ha posat en valor els avantatges d'aquest model de cotxe, "redueix un 30% emissions de CO2", a més de l'estalvi econòmic.
Mauri ha lamentat, però, que a Catalunya en aquesta matèria "no han canviat gaire les coses en els últims anys", ja que es continua depenent del petroli i el gas, això vol dir sotmetre's a Veneçuela, Rússia i els Emirats Àrabs, entre d'altres països, "no hem de dependre d'aquests líders polítics i sí del nostre sol i vent". I és que, tal com ha xifrat, el 55% de l'electricitat a Catalunya el 2020 va sortir de les nuclears i un 12% de la hidràulica "i un ridícul" 1% de la fotovoltaica.
Unes dades que comparades amb l'Estat s'allunyen, on la nuclear va ser del 25% i l'eòlica i la fotovoltaica el 22,3% i 6,1%, respectivament. Aquesta última, a més, ha pronosticat que arribarà o superarà el 10% enguany. De fet, Mauri ha explicat que hi ha dies que al migdia a l'Estat s'aconsegueix el 40% de tota l'electricitat. En total, a Espanya hi ha un ús de gairebé el 46% de les renovables i a Catalunya d'un 20%, "una dada molt trista", ha finalitzat.