09
d'abril
del
2021
Actualitzat
a les
14:23h
L’alcaldessa de Sabadell, Marta Farrés, ha presentat aquest divendres els 19 projectes que presentarà la ciutat per accedir al fons europeus Next Generation, uns recursos que han de “posar el rumb” a la ciutat. “Donaran resposta a la pregunta: quin és el futur d’aquí a 20 o 25 anys?”, ha afegit.
Unes idees fetes sota “tres grans eixos”: cohesió social i territorial, transició ecològica i transformació digital, totes comparteixen la perspectiva de gènere i suposaria, segons els càlculs fets, uns 570 milions d’euros. “És la tercera transformació de Sabadell”, després que, un cop restaurada la democràcia, “calia asfaltar carrers” i amb el nou segle “s'havia de redimensionar els serveis” i ara toca “la sostenibilitat de les ciutats, amb projectes ambiciosos”, ha dit Farrés.
L’alcaldessa ha posat l'accent en la formació i en aquest sentit ha apuntat cap a tots els nivells, des de l’Escola de Flequeria i Restauració a la Sallarès i Deu fins a l’arribada del grau d’Infermeria de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), així com convertir l’aeroport en “un HUB d’innovació aeronàutica” i un altre dels grans projectes “l’eix Gran Via-Ripoll, que obrirà nous espais” -pressupostat en 73,4 milions d’euros- com ara, i entre d’altres, “incorporar cultura, sí es pot fer”, ha manifestat.
190 milions a la rehabilitació energètica
En la transició ecològica s’hi concentra bona part dels més de 500 milions d’euros previstos, i és que el 36% dels fons europeus han d’incloure actuacions en aquest àmbit. Així de la proposta sabadellenca, 190 milions d’euros serien per a la rehabilitació energètica d’uns 11.000 habitatges, l’inici d’una prova pilot al polígon de Can Roqueta amb la instal·lació de plaques fotovoltaiques, no només per generar energia, sinó “per posicionar les empreses a ser més competitives”.
També s’hi inclou la construcció de 55 carrils bicicleta i que 90 escoles del municipi vallesà tinguin camins segurs, així com la instal·lació de deu punts de recàrrega de vehicles elèctrics. I l’aposta per la regeneració d’espais verds que, segons ha xifrat, permetrà estalviar més de 12.000 tones de CO2 a l’atmosfera.
L’aigua, motor de transició
Un altre dels paquets que aplega més diners és el projecte BioTop -121,1 milions d’euros-, amb Aigües de Sabadell, que consisteix en que “el cicle integral de l’aigua sigui un motor de transició ecològica”, es á dir, que les depuradores de Riu-sec i el Ripoll generin energia neta i que, entre d’altres coses, “permeti recuperar el bosc de Ribatallada”.
Per últim, l’alcaldessa ha explicat la transformació digital, de la qual ha advertit la pandèmia ha fet un primer avís de la bretxa generada i que “serà la gran desigualtat del segle XXI”. Entre les propostes hi ha la gestió i monitorització integral de la ciutat i la cobertura de fibra òptica al polígon del Ripoll.
Calendaris
Farrés no s’ha pronunciat sobre quan podrien ser realitat tot aquests projectes, en el cas que obtinguessin l'aprovació, ja que depèn, d’entre d’altres estaments, del Constitucional alemany. Això sí, ha mencionat que “se sap que el 30% estaran l’any 2023 i diuen que a desembre de 2026 ha d’estar tot acabat”.
Unes idees fetes sota “tres grans eixos”: cohesió social i territorial, transició ecològica i transformació digital, totes comparteixen la perspectiva de gènere i suposaria, segons els càlculs fets, uns 570 milions d’euros. “És la tercera transformació de Sabadell”, després que, un cop restaurada la democràcia, “calia asfaltar carrers” i amb el nou segle “s'havia de redimensionar els serveis” i ara toca “la sostenibilitat de les ciutats, amb projectes ambiciosos”, ha dit Farrés.
L’alcaldessa ha posat l'accent en la formació i en aquest sentit ha apuntat cap a tots els nivells, des de l’Escola de Flequeria i Restauració a la Sallarès i Deu fins a l’arribada del grau d’Infermeria de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), així com convertir l’aeroport en “un HUB d’innovació aeronàutica” i un altre dels grans projectes “l’eix Gran Via-Ripoll, que obrirà nous espais” -pressupostat en 73,4 milions d’euros- com ara, i entre d’altres, “incorporar cultura, sí es pot fer”, ha manifestat.
190 milions a la rehabilitació energètica
En la transició ecològica s’hi concentra bona part dels més de 500 milions d’euros previstos, i és que el 36% dels fons europeus han d’incloure actuacions en aquest àmbit. Així de la proposta sabadellenca, 190 milions d’euros serien per a la rehabilitació energètica d’uns 11.000 habitatges, l’inici d’una prova pilot al polígon de Can Roqueta amb la instal·lació de plaques fotovoltaiques, no només per generar energia, sinó “per posicionar les empreses a ser més competitives”.
També s’hi inclou la construcció de 55 carrils bicicleta i que 90 escoles del municipi vallesà tinguin camins segurs, així com la instal·lació de deu punts de recàrrega de vehicles elèctrics. I l’aposta per la regeneració d’espais verds que, segons ha xifrat, permetrà estalviar més de 12.000 tones de CO2 a l’atmosfera.
La presentació dels projectes Foto: Ajuntament de Sabadell
L’aigua, motor de transició
Un altre dels paquets que aplega més diners és el projecte BioTop -121,1 milions d’euros-, amb Aigües de Sabadell, que consisteix en que “el cicle integral de l’aigua sigui un motor de transició ecològica”, es á dir, que les depuradores de Riu-sec i el Ripoll generin energia neta i que, entre d’altres coses, “permeti recuperar el bosc de Ribatallada”.
Per últim, l’alcaldessa ha explicat la transformació digital, de la qual ha advertit la pandèmia ha fet un primer avís de la bretxa generada i que “serà la gran desigualtat del segle XXI”. Entre les propostes hi ha la gestió i monitorització integral de la ciutat i la cobertura de fibra òptica al polígon del Ripoll.
Calendaris
Farrés no s’ha pronunciat sobre quan podrien ser realitat tot aquests projectes, en el cas que obtinguessin l'aprovació, ja que depèn, d’entre d’altres estaments, del Constitucional alemany. Això sí, ha mencionat que “se sap que el 30% estaran l’any 2023 i diuen que a desembre de 2026 ha d’estar tot acabat”.