26
de març
del
2021
Actualitzat
a la
13:48h
Els 27 encausats per l'ocupació del rectorat de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) el 2013 -25 estudiants d'aleshores, un professor i un membre del PAS- han continuat amb la batalla judicial pel cas. Aquest divendres, la Fiscalia els ha citat als jutjats de Sabadell per proposar-los deixar fora de la causa algunes persones i rebaixar les penes de presó, per sota dels dos anys.
Així ho ha explicat Laura Gené, una de les encausades que per aquella època era estudiant, a la sortida dels jutjats, assegurant que s'hi han negat i que es tracta d'un "pacte de la vergonya". No ha concretat el nombre de persones que sortirien del cas, però acceptar la proposta del ministeri públic implica admetre ser culpables, cosa que ha rebutjat.
A més, ha continuat l'explicació, també s'ha posat sobre la taula la rebaixa de les penes, que van actualment entre els 13 anys i nou mesos i els 11 anys i mig a menys de dos, per la qual cosa els encausats sense antecedents no haurien d'ingressar a un centre penitenciari. Gené ha afirmat que l'objectiu és l'absolució, "sense xantatges, ni amenaces".
En la mateixa línia s'ha manifestat el docent Ermengol Gassiot, i també implicat en la causa, recalcant que l'ocupació va ser per "defensar la universitat pública i que aquestes acusacions venen de qui va promoure les retallades i la privatització" d'aquests estudis superiors. Ha refermat que "ho tornaríem a fer" i que "la defensa de la universitat pública no només no és un delicte sinó que fa avançar la societat".
Ha llançat una advertència, en el cas que se celebri judici per aquesta ocupació del rectorat: "hi anirem per dir que ho tornarem a fer i no es torni a jutjat ningú més per defensar la universitat pública".
Així ho ha explicat Laura Gené, una de les encausades que per aquella època era estudiant, a la sortida dels jutjats, assegurant que s'hi han negat i que es tracta d'un "pacte de la vergonya". No ha concretat el nombre de persones que sortirien del cas, però acceptar la proposta del ministeri públic implica admetre ser culpables, cosa que ha rebutjat.
A més, ha continuat l'explicació, també s'ha posat sobre la taula la rebaixa de les penes, que van actualment entre els 13 anys i nou mesos i els 11 anys i mig a menys de dos, per la qual cosa els encausats sense antecedents no haurien d'ingressar a un centre penitenciari. Gené ha afirmat que l'objectiu és l'absolució, "sense xantatges, ni amenaces".
En la mateixa línia s'ha manifestat el docent Ermengol Gassiot, i també implicat en la causa, recalcant que l'ocupació va ser per "defensar la universitat pública i que aquestes acusacions venen de qui va promoure les retallades i la privatització" d'aquests estudis superiors. Ha refermat que "ho tornaríem a fer" i que "la defensa de la universitat pública no només no és un delicte sinó que fa avançar la societat".
Ha llançat una advertència, en el cas que se celebri judici per aquesta ocupació del rectorat: "hi anirem per dir que ho tornarem a fer i no es torni a jutjat ningú més per defensar la universitat pública".
| OCUPACIÓ 2013 |
|---|
A l'abril de 2013, en un marc de retallades en l'àmbit universitari, des de feia més de dos anys, els universitaris catalans, així com alguns sectors de la docència, van organitzar diferents protestes. A la UAB, un grup d'estudiants -la Plataforma Unitària en Defensa de la Universitat Pública (PUDUP)- va tancar-se al rectorat per l'augment de les taxes.  Els estudiants tancats al rectorat de la UAB. Foto: Jordi Borràs/Nació Digital Eren més d'un centenar d'alumnes i finalment, 27 han passat per dependències judicials i/o policials en aquests anys, 25 de les quals havien estat alumnes, un professor i un membre del Personal d'Administració i Serveis (PAS). En aquests vuit anys, els Mossos d'Esquadra han practicat diverses detencions, començant el gener de 2018. Dos anys abans, la universitat s'havia retirat de l'acusació particular, sent una de les primeres decisions de la nova rectora d'aleshores, Margarita Arboix. Després d'aquell 2013, el rectorat del campus vallesà ha tornat a ser punt de protesta. Com ara, el 2018, 27 persones, el mateix nombre total d'encausades, van ocupar durant 27 hores l'espai com a acció simbòlica i denunciar el cas. |