26
de març
del
2021
Actualitzat
a les
10:05h
La coeducació és una eina sorgida fa més de 40 anys en l'àmbit de les escoles i que pot esdevenir molt útil, fins i tot més enllà de les aules, per prevenir la violència masclista i LGTBIfòbica, així com conductes de risc. Des de fa temps hi ha activa la xarxa d'Escoles Coeducatives per difondre aquests valors i que a Sabadell té, entre d'altres centres, l'Institut Jonqueres, on des de fa tres anys està implantant l'acció educativa.
"Ho vam veure a través de les xarxes socials i hi vam contactar", explica la referent de coeducació al consell escolar del Jonqueres, Judit Majoral (Terrassa, 1976). Un paper que, en general, no té hores associades i, per tant, depèn de la predisposició dels professors, que no és el seu cas, i "ens va molt bé per iniciar tot el projecte a l'institut". Un aprenentatge per als alumnes, però també per als docents.
- Què fan com a escola coeducativa diferent de les altres.
- Aquí el que es fa són tallers, i comptem molt amb l'Oficina Jove de Sabadell. Hem fet sobretot imatge corporal, però no és estrictament de gènere, també hi ha diversitat. A primària, també s'ha tractat el bullying i a batxillerat la violència masclista. També vam muntar una iniciativa, en la qual voluntaris de batxillerat feien tallers a estudiants d'ESO. Ens va agradar molt com va funcionar. Però el curs passat no es va poder fer per la pandèmia i enguany, pel tema bombolles, tampoc.
- I aquesta crida de voluntariat, com va anar?
- Sempre hi ha més voluntàries, s'hi apunten més elles que ells. Però poc a poc.
- Des de Escoles Coeducatives enguany, i en el marc del 8-M, es va impulsar la campanya: "Cos i Ficció. Autoestima i hipersexualització en infants i joves". Nota que tinguin aquesta pressió de la imatge?
- Vam fer un taller, de patis oberts, una iniciativa del centre, i va sorgir el tema. Sí és cert que elles la tinguin, però si em preguntes a mi, crec que els nois també han començat a tenir-la, amb tot el tema de les xarxes socials i l'ús de filtres. Al Regne Unit, per exemple, hi ha una campanya sobre aquest tema, perquè si estàs contínuament veient-ho, dia rere dia, per molt sàpigues que no és real, va calant.
En els tallers que fem també es comenta i es treballa. A més, hi ha l'assignatura de Cultura i Valors, que és curricular, que aborda aquesta temàtica. I això cal afegir-hi el dia a dia, que et vinguin a preguntar.
- I ho fan?
- Arran del 8-M ho han fet. I debats interessants, com ara: “Judit, què és el feminisme? I per què feminisme? Per què no igualtat?”. Està molt bé, sobretot cal asseure's i escoltar-los, no té sentit fer una xerrada amb el meu punt de vista. Cal sensibilitzar i tots ho tinguem en compte.
- Deia que la pandèmia havia trastocat algunes activitats. Com s'ho feien abans?
- Celebràvem el 8-M i fèiem una activitat que fos per tot el centre, amb pòsters que penjàvem, al cap i a la fi, activitats visibles. També el símbol de la dona al pati, amb la participació de tothom; tallers de polseres; eslògans i enguany s'ha complicat, per no poder barrejar. Enguany, el que vam muntar va ser l'escriptura de frases de dones de diferents àmbits, és a dir, que fossin diverses, perquè les nostres alumnes ho són i necessiten referents, perquè als llibres de text, per exemple, tampoc hi apareixen. Ara comencen haver-hi i allò que deia, manca una mica més de conscienciació.
- Quina matèria considera...
- ... En els llibres de ciències. Poc a poc, també el professorat té més conscienciació al respecte i ho entenc, perquè, jo mateixa, no he tingut referents. Arran d'ampliar aquesta mira, he anat descobrint dones i el que van fer. Això, a diferència de la meva generació, ara sí ja en tenen.
- I el llenguatge.
- Cal vigilar molt, especialment quan es fan comunicats. Abans es parlava més de pares i ara més de famílies, però no únicament per un tema de gènere, també per englobar la diversitat que tenim. I a les classes, a més d'un ús del neutre, mencionar les noies, perquè tenim la tendència a expressions masculines, com ara: “Nois!”. Elles necessiten sentir-se visibilitzades, no poden ser-ho per alguns aspectes i no per d’altres.
- I de cara al futur, si la Covid-19 ho permet?
- La idea és implicar l'alumnat de secundària, ens agradaria passar per les aules per saber el interès que hi ha. Volem fer una comissió i saber la gent que la configuraria, perquè puguin impulsar iniciatives, donar-los veu i participació i saber què els interessa. D'aquesta manera, facin de pont per involucrar les famílies, perquè ens interessa molt que també s'hi impliquin. Després de la comissió seria intentar vincular-nos amb més escoles de Sabadell i poden fer coses conjuntes.
"Ho vam veure a través de les xarxes socials i hi vam contactar", explica la referent de coeducació al consell escolar del Jonqueres, Judit Majoral (Terrassa, 1976). Un paper que, en general, no té hores associades i, per tant, depèn de la predisposició dels professors, que no és el seu cas, i "ens va molt bé per iniciar tot el projecte a l'institut". Un aprenentatge per als alumnes, però també per als docents.
- Què fan com a escola coeducativa diferent de les altres.
- Aquí el que es fa són tallers, i comptem molt amb l'Oficina Jove de Sabadell. Hem fet sobretot imatge corporal, però no és estrictament de gènere, també hi ha diversitat. A primària, també s'ha tractat el bullying i a batxillerat la violència masclista. També vam muntar una iniciativa, en la qual voluntaris de batxillerat feien tallers a estudiants d'ESO. Ens va agradar molt com va funcionar. Però el curs passat no es va poder fer per la pandèmia i enguany, pel tema bombolles, tampoc.
- I aquesta crida de voluntariat, com va anar?
- Sempre hi ha més voluntàries, s'hi apunten més elles que ells. Però poc a poc.
- Des de Escoles Coeducatives enguany, i en el marc del 8-M, es va impulsar la campanya: "Cos i Ficció. Autoestima i hipersexualització en infants i joves". Nota que tinguin aquesta pressió de la imatge?
- Vam fer un taller, de patis oberts, una iniciativa del centre, i va sorgir el tema. Sí és cert que elles la tinguin, però si em preguntes a mi, crec que els nois també han començat a tenir-la, amb tot el tema de les xarxes socials i l'ús de filtres. Al Regne Unit, per exemple, hi ha una campanya sobre aquest tema, perquè si estàs contínuament veient-ho, dia rere dia, per molt sàpigues que no és real, va calant.
En els tallers que fem també es comenta i es treballa. A més, hi ha l'assignatura de Cultura i Valors, que és curricular, que aborda aquesta temàtica. I això cal afegir-hi el dia a dia, que et vinguin a preguntar.
- I ho fan?
- Arran del 8-M ho han fet. I debats interessants, com ara: “Judit, què és el feminisme? I per què feminisme? Per què no igualtat?”. Està molt bé, sobretot cal asseure's i escoltar-los, no té sentit fer una xerrada amb el meu punt de vista. Cal sensibilitzar i tots ho tinguem en compte.
"En molts llibres de ciències falten referents femenines"
- Deia que la pandèmia havia trastocat algunes activitats. Com s'ho feien abans?
- Celebràvem el 8-M i fèiem una activitat que fos per tot el centre, amb pòsters que penjàvem, al cap i a la fi, activitats visibles. També el símbol de la dona al pati, amb la participació de tothom; tallers de polseres; eslògans i enguany s'ha complicat, per no poder barrejar. Enguany, el que vam muntar va ser l'escriptura de frases de dones de diferents àmbits, és a dir, que fossin diverses, perquè les nostres alumnes ho són i necessiten referents, perquè als llibres de text, per exemple, tampoc hi apareixen. Ara comencen haver-hi i allò que deia, manca una mica més de conscienciació.
- Quina matèria considera...
- ... En els llibres de ciències. Poc a poc, també el professorat té més conscienciació al respecte i ho entenc, perquè, jo mateixa, no he tingut referents. Arran d'ampliar aquesta mira, he anat descobrint dones i el que van fer. Això, a diferència de la meva generació, ara sí ja en tenen.
- I el llenguatge.
- Cal vigilar molt, especialment quan es fan comunicats. Abans es parlava més de pares i ara més de famílies, però no únicament per un tema de gènere, també per englobar la diversitat que tenim. I a les classes, a més d'un ús del neutre, mencionar les noies, perquè tenim la tendència a expressions masculines, com ara: “Nois!”. Elles necessiten sentir-se visibilitzades, no poden ser-ho per alguns aspectes i no per d’altres.
- I de cara al futur, si la Covid-19 ho permet?
- La idea és implicar l'alumnat de secundària, ens agradaria passar per les aules per saber el interès que hi ha. Volem fer una comissió i saber la gent que la configuraria, perquè puguin impulsar iniciatives, donar-los veu i participació i saber què els interessa. D'aquesta manera, facin de pont per involucrar les famílies, perquè ens interessa molt que també s'hi impliquin. Després de la comissió seria intentar vincular-nos amb més escoles de Sabadell i poden fer coses conjuntes.