10
de març
del
2021
Actualitzat
a les
12:56h
La crisi de 2008 va deixar, entre d'altres lectures, la resistència de les cooperatives als sotracs econòmics i la contribució al manteniment dels llocs de treball, cosa que s'ha confirmat amb l'esclat de la pandèmia. Amb Catalunya confinada hi havia més de 700.000 treballadors en un Expedient de Regulació Temporal d'Ocupació (ERTO) i més de 95.000 empreses n'havien registrat. En canvi, un 41,8% de les cooperatives no ho han necessitat.
Així ho recull el Baròmetre Cooperatiu 2020, elaborat per la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya durant l'estat d'alarma, encara que també manifesta "dubtes" de cara al futur. A Sant Quirze del Vallès, quan la pandèmia perdia força a l'estiu, va néixer una cooperativa, agafant el relleu d'una empresa familiar amb problemes: Sinergia project. Multisectorial (concentra pilates, producció PVC i material d'un sol ús, entre d'altres) i oberta a rebre propostes i amb la voluntat de "repartir la riquesa entre el màxim de persones possibles". Isaac Riera, un dels impulsors; Lluís Martín, soci treballador, i Albert Ferrer, recentment contractat, expliquen l'experiència a NacióSabadell:
- Quin coneixement tenien de cooperatives? I quan decideixen constituir-ne una?
- I.R.: El més semblant a les cooperatives, i així relacionat amb l'assemblearisme, va ser al 15-M d'aquí, a la plaça Ansem Clavé de Sant Quirze. I quan vam plantejar-ho? Hem estat molt anys divagant i el 2017 vam començar a plantejar-ho, quan va tancar l'empresa dels meus pares. A la fàbrica hi havia dues companyies, a més de la dels meus pares la que vam muntar amb la meva germana, que era la del material d'un sol ús. Així, vam agafar l'estoc, clients... Però per temes burocràtics i econòmics ho vam anar ajornant i quan els meus pares es van jubilar es va iniciar tot plegat, al juliol de 2020.
- Ll. M. A finals de 2019, vam engegar tot el procés. El tema del Règim Intern, la redacció del Estatuts i les reunions eren denses i llargues... i pensàvem que fet això, ja podríem ser cooperativa i faltaven algunes coses puntuals. Aleshores, quan ja ho teníem tot, gairebé a punt d'anar a signar al notari, va esclatar la Covid-19 i ho va parar fins al juliol.
- Els seus pares no van contemplar l'opció de la cooperativa?
- I.R.: Els meus pares no hi creien en la cooperativa, potser el meu pare simpatitzava amb la idea, però considerava que la gestió interna no aguantaria. I ara, quan ve per la fàbrica, li agrada.
- I com a treballadors, quins canvis han notat respecte a quan ho feien sota una empresa?
- Ll.M.: Quan vaig entrar, al desembre de 2018, funcionava pràcticament sota les mateixes condicions que ara sota la denominació de cooperativa. És a dir, mateix horari, salari, transparència, comunicació i assemblees. Així que, tampoc ha estat un canvi dràstic com podria ser un ascens en una empresa. El que sí és cert, hi ha el sentiment de formar part del projecte, ets treballador però també part important. Entre tots decidim i s'escolten totes les parts. És important tenir a la gent feliç.
- A.F.: Soc pastisser i arran de tenir nenes, volia seguir en aquest ofici, però amb uns horaris més normals, per poder compaginar i el 2019, l'Isaac em va comentar la possibilitat de contractar-me. Vaig estar l'any passat i malgrat no ser cooperativista, puc donar la meva opinió, encara que el meu vot no compta. I he passat de treballar de dimarts a diumenge i tots els festius a fer-ho de dilluns a divendres.
- I en la seva vida personal, poden conciliar?
- Ll. M.: Tinc les tardes lliures, tinc temps per tot. Encara que ara per la pandèmia poques coses es poden fer, fins i tot treballaria (somriu).
- A.F.: L'horari és més flexible, no hi ha rigidesa en aquest sentit. Si un dia haig d’entrar una hora més tard, surto més tard o si haig de dur a la meva fila algun lloc ho recupero un altre dia. Hi ha més flexibilitat.
- Com és embarcar-se en un projecte així en plena pandèmia?
- I.R.: Vaig pensar: “Quin equipàs!”, perquè en el moment més fotut tothom ha dit que endavant i m'ho han demostrat, perquè fa poc vaig tenir un problema i van funcionar sols. I estant ingressat a l'hospital, estava tranquil i això és un alleugeriment. En l'anterior crisi vaig patir molt i vaig petar, era l'encarregat de tancar IVA i d'altres aspectes fiscals. No podia ser que recaigués sobre una persona.
- I aquesta aposta per fer material PVC, d'un sol ús, secció de llibres i tallers de pilates, entre d'altres?
- I.R.: És una herència d'hàbits, ja ho fèiem com a empresa i va sobre la marxa. Per això tenia molt sentit que la cooperativa tingués moltes opcions. Aquí, si algú ve amb una idea i podem, donem suport. Actualment, inversió no en podrem fer, perquè hem estat al límit de l’ERO, però encantats de rebre gent. Ara bé, abans fem una entrevista per conèixer a la persona. Tampoc volem que es fiqui algú al projecte que atempti contra la filosofia nostra.
- Com ara?
- I.R.: Algú racista i xenòfob. Imagina't que a la cooperativa se'ns presenta l'opció de contractar algú negre o d'algun país de l'Àfrica. Encara que hi ha cooperatives fetes des d'una ideologia de dretes, en un percentatge molt baix, però n'hi han.
- Ll. M.: Ara som petits, cinc socis i una col·laboradora, però mirem més enllà. El nostre somni, utòpic segurament, ens agradaria que la gent que tingués un projecte ens el portés, però amb matisos. Aquí no es ve per impulsar un negoci i el dia de demà fer calés, tot i que és la idea generalitzada de l'emprenedoria. Si creus en el cooperativisme, també hi ha la mentalitat d'emprendre per ser feliç, treballar les hores justes i viure tranquil. Conec gent que tira endavant un negoci i està tot el dia treballant.
- I en aquests mesos, com els hi ha anat?
- I.R.: Hem anat bé fins a l'octubre. Novembre i desembre hem baixat. Hem estat a punt de presentar un ERO, per limitar horaris, però al febrer s'ha animat. Ens hem mantingut pel material d'un sol ús, perquè la resta de seccions han baixat. Per exemple, els tallers s'han reduït com els de pilates, pel tema de restriccions. És la part positiva d'estar tan diversificats que si falla una, se sosté per l'altra.
- Ll.M.: Parlant hipotèticament, si ara, després del coneixement adquirit, hagués d’impulsar un negoci seria amb forma de cooperativa, per implicar a tothom. També perquè és més important saber l’opinió de la resta i no la d’un sol, és més fàcil equivocar-se una única persona que cinc.
- I el futur?
- I. R.: La meva opinió personal és que si sobrevivim, que crec que sí, perquè ens podem ajustar fins on vulguem, anirem amunt, ja que la nostra competència, molta d’ella, haurà tancat. És així, per desgràcia el sistema capitalista és d'aquesta manera i ens vindran a buscar, especialment amb el taller de PVC.
- El seu cas pot servir per motivar més constitucions de cooperatives de treball.
- I.R.: Tens els clients, malgrat els deutes, però sí, és solvent.
- Ll. M.: Cooperativista no es neix, s’aprén. Potser a una persona li ve de nou, però vol provar i aprendre. Estic convençut que la gent que ho ha passat malament, com autònoms i empresaris, que coneguin aquesta variant els pot tranquil·litzar molt. Costa a dia d’avui deixar de pensar tant en els diners i fer el canvi. Però per ser feliç no necessites molts diners. Simplement, saber el que t’agrada, invertir i temps, que és la clau.
Si ara, després del coneixement adquirit, hagués d’impulsar un negoci, seria amb forma de cooperativa, per implicar tothom. També perquè és més important saber l’opinió de la resta i no la d’un sol, és més fàcil equivocar-se una única persona que fer-ho cinc.
- Abans deia que han estat al límit de l'ERO. Han hagut d'ajustar-se?
- I.R.: Per contractar l’Alberto perquè entrés a la fàbrica, que el volíem tots, vam rebaixar-nos una mica el sou i així no anessin malament els números. Abans de tot va el grup. I aquesta solidaritat fa que la gent treballi amb millor harmonia. Per exemple, aquí no hi ha plusos, ni comissions, però sí que n’hi ha una anual: el 2% de la facturació es reparteix entre tots els membres, encara que ara per la Covid està frenada.
- Han rebut algun tipus d'ajuda per impulsar la cooperativa des de les administracions?
- El Teler Cooperatiu, a través de l’Eudald, que ens va ajudar molt en la creació i la formació. Sense això no hagués estat possible. Bé, potser sí, però hagués suposat més temps i sacrificis personals. També t'haig de dir que tampoc vam anar a trucar a la porta de l’ajuntament o la Diputació.
Així ho recull el Baròmetre Cooperatiu 2020, elaborat per la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya durant l'estat d'alarma, encara que també manifesta "dubtes" de cara al futur. A Sant Quirze del Vallès, quan la pandèmia perdia força a l'estiu, va néixer una cooperativa, agafant el relleu d'una empresa familiar amb problemes: Sinergia project. Multisectorial (concentra pilates, producció PVC i material d'un sol ús, entre d'altres) i oberta a rebre propostes i amb la voluntat de "repartir la riquesa entre el màxim de persones possibles". Isaac Riera, un dels impulsors; Lluís Martín, soci treballador, i Albert Ferrer, recentment contractat, expliquen l'experiència a NacióSabadell:
- Quin coneixement tenien de cooperatives? I quan decideixen constituir-ne una?
- I.R.: El més semblant a les cooperatives, i així relacionat amb l'assemblearisme, va ser al 15-M d'aquí, a la plaça Ansem Clavé de Sant Quirze. I quan vam plantejar-ho? Hem estat molt anys divagant i el 2017 vam començar a plantejar-ho, quan va tancar l'empresa dels meus pares. A la fàbrica hi havia dues companyies, a més de la dels meus pares la que vam muntar amb la meva germana, que era la del material d'un sol ús. Així, vam agafar l'estoc, clients... Però per temes burocràtics i econòmics ho vam anar ajornant i quan els meus pares es van jubilar es va iniciar tot plegat, al juliol de 2020.
- Ll. M. A finals de 2019, vam engegar tot el procés. El tema del Règim Intern, la redacció del Estatuts i les reunions eren denses i llargues... i pensàvem que fet això, ja podríem ser cooperativa i faltaven algunes coses puntuals. Aleshores, quan ja ho teníem tot, gairebé a punt d'anar a signar al notari, va esclatar la Covid-19 i ho va parar fins al juliol.
- Els seus pares no van contemplar l'opció de la cooperativa?
- I.R.: Els meus pares no hi creien en la cooperativa, potser el meu pare simpatitzava amb la idea, però considerava que la gestió interna no aguantaria. I ara, quan ve per la fàbrica, li agrada.
- I com a treballadors, quins canvis han notat respecte a quan ho feien sota una empresa?
- Ll.M.: Quan vaig entrar, al desembre de 2018, funcionava pràcticament sota les mateixes condicions que ara sota la denominació de cooperativa. És a dir, mateix horari, salari, transparència, comunicació i assemblees. Així que, tampoc ha estat un canvi dràstic com podria ser un ascens en una empresa. El que sí és cert, hi ha el sentiment de formar part del projecte, ets treballador però també part important. Entre tots decidim i s'escolten totes les parts. És important tenir a la gent feliç.
- A.F.: Soc pastisser i arran de tenir nenes, volia seguir en aquest ofici, però amb uns horaris més normals, per poder compaginar i el 2019, l'Isaac em va comentar la possibilitat de contractar-me. Vaig estar l'any passat i malgrat no ser cooperativista, puc donar la meva opinió, encara que el meu vot no compta. I he passat de treballar de dimarts a diumenge i tots els festius a fer-ho de dilluns a divendres.
- I en la seva vida personal, poden conciliar?
- Ll. M.: Tinc les tardes lliures, tinc temps per tot. Encara que ara per la pandèmia poques coses es poden fer, fins i tot treballaria (somriu).
- A.F.: L'horari és més flexible, no hi ha rigidesa en aquest sentit. Si un dia haig d’entrar una hora més tard, surto més tard o si haig de dur a la meva fila algun lloc ho recupero un altre dia. Hi ha més flexibilitat.
- Com és embarcar-se en un projecte així en plena pandèmia?
- I.R.: Vaig pensar: “Quin equipàs!”, perquè en el moment més fotut tothom ha dit que endavant i m'ho han demostrat, perquè fa poc vaig tenir un problema i van funcionar sols. I estant ingressat a l'hospital, estava tranquil i això és un alleugeriment. En l'anterior crisi vaig patir molt i vaig petar, era l'encarregat de tancar IVA i d'altres aspectes fiscals. No podia ser que recaigués sobre una persona.
- I aquesta aposta per fer material PVC, d'un sol ús, secció de llibres i tallers de pilates, entre d'altres?
- I.R.: És una herència d'hàbits, ja ho fèiem com a empresa i va sobre la marxa. Per això tenia molt sentit que la cooperativa tingués moltes opcions. Aquí, si algú ve amb una idea i podem, donem suport. Actualment, inversió no en podrem fer, perquè hem estat al límit de l’ERO, però encantats de rebre gent. Ara bé, abans fem una entrevista per conèixer a la persona. Tampoc volem que es fiqui algú al projecte que atempti contra la filosofia nostra.
- Com ara?
- I.R.: Algú racista i xenòfob. Imagina't que a la cooperativa se'ns presenta l'opció de contractar algú negre o d'algun país de l'Àfrica. Encara que hi ha cooperatives fetes des d'una ideologia de dretes, en un percentatge molt baix, però n'hi han.
- Ll. M.: Ara som petits, cinc socis i una col·laboradora, però mirem més enllà. El nostre somni, utòpic segurament, ens agradaria que la gent que tingués un projecte ens el portés, però amb matisos. Aquí no es ve per impulsar un negoci i el dia de demà fer calés, tot i que és la idea generalitzada de l'emprenedoria. Si creus en el cooperativisme, també hi ha la mentalitat d'emprendre per ser feliç, treballar les hores justes i viure tranquil. Conec gent que tira endavant un negoci i està tot el dia treballant.
- I en aquests mesos, com els hi ha anat?
- I.R.: Hem anat bé fins a l'octubre. Novembre i desembre hem baixat. Hem estat a punt de presentar un ERO, per limitar horaris, però al febrer s'ha animat. Ens hem mantingut pel material d'un sol ús, perquè la resta de seccions han baixat. Per exemple, els tallers s'han reduït com els de pilates, pel tema de restriccions. És la part positiva d'estar tan diversificats que si falla una, se sosté per l'altra.
- Ll.M.: Parlant hipotèticament, si ara, després del coneixement adquirit, hagués d’impulsar un negoci seria amb forma de cooperativa, per implicar a tothom. També perquè és més important saber l’opinió de la resta i no la d’un sol, és més fàcil equivocar-se una única persona que cinc.
- I el futur?
- I. R.: La meva opinió personal és que si sobrevivim, que crec que sí, perquè ens podem ajustar fins on vulguem, anirem amunt, ja que la nostra competència, molta d’ella, haurà tancat. És així, per desgràcia el sistema capitalista és d'aquesta manera i ens vindran a buscar, especialment amb el taller de PVC.
"Per ser feliç no necessites molts diners. Simplement, saber el que t’agrada, invertir i temps, que és la clau"
- El seu cas pot servir per motivar més constitucions de cooperatives de treball.
- I.R.: Tens els clients, malgrat els deutes, però sí, és solvent.
- Ll. M.: Cooperativista no es neix, s’aprén. Potser a una persona li ve de nou, però vol provar i aprendre. Estic convençut que la gent que ho ha passat malament, com autònoms i empresaris, que coneguin aquesta variant els pot tranquil·litzar molt. Costa a dia d’avui deixar de pensar tant en els diners i fer el canvi. Però per ser feliç no necessites molts diners. Simplement, saber el que t’agrada, invertir i temps, que és la clau.
Si ara, després del coneixement adquirit, hagués d’impulsar un negoci, seria amb forma de cooperativa, per implicar tothom. També perquè és més important saber l’opinió de la resta i no la d’un sol, és més fàcil equivocar-se una única persona que fer-ho cinc.
- Abans deia que han estat al límit de l'ERO. Han hagut d'ajustar-se?
- I.R.: Per contractar l’Alberto perquè entrés a la fàbrica, que el volíem tots, vam rebaixar-nos una mica el sou i així no anessin malament els números. Abans de tot va el grup. I aquesta solidaritat fa que la gent treballi amb millor harmonia. Per exemple, aquí no hi ha plusos, ni comissions, però sí que n’hi ha una anual: el 2% de la facturació es reparteix entre tots els membres, encara que ara per la Covid està frenada.
- Han rebut algun tipus d'ajuda per impulsar la cooperativa des de les administracions?
- El Teler Cooperatiu, a través de l’Eudald, que ens va ajudar molt en la creació i la formació. Sense això no hagués estat possible. Bé, potser sí, però hagués suposat més temps i sacrificis personals. També t'haig de dir que tampoc vam anar a trucar a la porta de l’ajuntament o la Diputació.