Xoc entre l'Ajuntament de Ripollet amb el jutjat i els Mossos pel desnonament d'una família vulnerable

La quarta vegada que s'intenta l'execució, amb una nena de sis anys, i quan la nit anterior la desnonada s'havia pres set calmants

Agents dels Mossos a la porta de l'edifici amb membres de la PAH
Agents dels Mossos a la porta de l'edifici amb membres de la PAH | PAH Ripollet-Cerdanyola
04 de març del 2021
Actualitzat a les 17:13h
Els desnonaments, sota l'estat d'alarma, estan suspesos. Així ho va decretar el govern espanyol, a finals de 2020, i va fixar la vigència fins al 9 de maig, quan està previst s'aixequi aquesta mesura excepcional. Això no és sinònim que no se'n produeixin, perquè n'hi han. Un dels últims va tenir lloc el passat dilluns a Ripollet i que ha suposat un xoc entre el consistori amb el jutjat i els Mossos d'Esquadra. Van desnonar una veïna, amb una filla de sis anys, amb perfil vulnerable.

Es tractava del novè llançament programat per aquest immoble i el quart amb la dona desnonada i la menor, que hi vivien des de feia tres anys. “El mes de novembre vam aturar-lo”, explica el membre de la PAH Cerdanyola-Ripollet, Martí, i afegeix, “té informes de vulnerabilitat i això s'havia d'aturar als jutjats”. "És il·legal", etziba i ho justifica per la llei catalana contra els desnonaments i la moratòria espanyola.

"L'ordre era desnonar sí o sí, alliberar el pis del fons voltor Cabot Asset", apunta Martí i explica que l'afectada "la nit anterior s'havia pres set diazepam. No sé amb quina intenció i va necessitar atenció hospitalària. I al matí següent no estava per patir un desnonament". La segona tinenta d'alcalde, Reyes Muñoz, a tot aquest ambient hi suma "un abús de poder" de la policia "que no va deixar que tingués contacte amb ningú". 
 

Gent concentrada a les portes de l'immoble amb el desnonament Foto: PAH Ripollet-Cerdanyola


Muñoz relata que únicament va poder entrar la cap de Serveis Socials, una manera de fer diferent des de 2016, quan "un o altre regidor, a més de Serveis Socials, anem a un desnonament si la propietat és de grans tenidors. No em van deixar entrar", es queixa. A la vegada que denuncia "que la jutgessa no va fer constar en acta que vam demanar un lloguer social". Una vivència que recorda "d'impotència". 

Fonts dels Mossos d'Esquadra asseguren que són una policia judicial i que compleixen el que ve determinat pels jutjats, això vol dir que s'havia d'executar el desnonament. Defensen que, malgrat ser una situació delicada, van facilitar la feina del personal de Serveis Socials i la sortida de la persona del pis, que sabia s'havia de produir. La regidora confirma que coneixia la data i reconeix que aquesta és la tasca de la policia catalana, però "una cosa és seguir-la i l'altra no coordinar-se. No ens van deixar intervenir a la nostra manera", insisteix. 

Seguiment del cas

Muñoz garanteix que es farà seguiment del cas de la veïna, pel seu estat de salut i que ara es troba en una pensió. Una feina en coordinació amb la PAH Ripollet-Cerdanyola i és precisament la plataforma que critica que hauria d'assumir-ho Serveis Socials, així com que l'allotjament fos al municipi i facilitar que la menor pogués anar a l'escola. Precisament, a El Martinet, que es troba just davant de l'habitatge on la van desnonar. 

En aquest sentit, la plataforma d'AMPA's de Ripollet, en un comunicat, carrega contra el nou emplaçament: "Han de fer un trajecte a peu de 50 minuts" i considera que "costa d'entendre" com a "solució acceptable", sempre i quan "es disposa d'alternatives". D'aquesta manera, "aquesta situació de vulnerabilitat es veu accentuada", perquè es "posa en perill les xarxes de suport primari". Per això interpel·len a l'administració local perquè hi posi solucions que ajudin a les afectades.