22
de febrer
del
2021
Actualitzat
a les
10:20h
El passat 4 de febrer va fer un any que el ple de Sabadell va aprovar, per unanimitat, la Declaració d'emergència climàtica i l'Agenda 2030. Un compromís per impulsar "projectes i iniciatives per assolir el balanç net zero d'emissions a escala local no més tard del 2050" i "16 accions estratègiques". Enmig d'aquest any va esclatar la pandèmia, que ha tancat la ciutadania a les seves llars, després a la seva ciutat i a la comarca, posant de relleu la importància de garantir espais segurs per passejar.
A Sabadell, s'han estés les zones de 20 km/h, rebaixant en 10 km/h; s'està ultimant la connexió amb bicicleta amb Terrassa i Sant Quirze; els talls viaris dels cap de setmana i festius i han arribat nous autobusos híbrids a la xarxa urbana, entre d'altres. Per contra, col·lectius de la ciutat, famílies i particulars, han alçat la veu i s'han produït diversos talls d'eixos viaris, així com l'adhesió a la coneguda revolta escolar que demana entorns segurs. N'hi ha suficient amb això? Què s'ha fet en aquest any? És segur moure's en bicicleta a diari? Esther Pardo Herrero (Bogotà, 1985), membre d'Ecologistes en Acció i Massa Crítica Sabadell, intenta respondre aquestes i d'altres qüestions:
- Ja fa un any d'aquest pronunciament. Serveix d'excusa l'esclat de la pandèmia del coronavirus o tot el contrari?
- Les coses van canviar i és un element a tenir en compte. Però, la pandèmia també està relacionada amb la crisi ecològica. No se n'ha parlat tant i la incidència de la Covid-19 en entorns amb una contaminació molt alta és pitjor i un factor de risc com pot ser també tenir patologies prèvies. A més, el trasllat de les malalties dels animals als humans, també es dona per la degradació del medi natural i la pèrdua de biodiversitat. El coronavirus, de fet, posa més en evidència que cal afrontar les diverses crisis en clau medi ambiental.
- Considera que ha estat un any perdut?
- El problema és que la declaració s'ha quedat en això, perquè no hi ha hagut mesures específiques, ni concrecions de pressupostos, ni calendaris. I tenim el millor exemple amb l'esclat de la pandèmia, que ha obligat a prendre decisions d'una forma més ràpida, quan semblava impossible, però en un context d'emergència sanitària s'ha fet i, en canvi, en un altre, com el de l'emergència climàtica, no. I això que en l'escrit de la declaració s'adverteix de coses molt greus que passaran. És com les lleis, si les aproves, però després no les apliques, ni les desenvolupes... no hi ha una planificació d'una Zona de Baixes Emissions...
- ... Ara que ho diu, des dels governs espanyol i català hi ha previsió que s'implanti aquest sistema.
- A les reunions del Pla de Mobilitat Urbana Sostenible (PMUS) no es contempla, com a mínim, fins d'aquí a sis o set anys, quan en la declaració no ho reflecteix així. També hi ha la previsió de fer entorns escolars més segurs i un transport públic més sostenible.
- Gairebé la meitat de la flota d'autobusos són híbrids i hi ha un pla per arribar al 100%.
- Sí, però falta una aposta per a la mobilitat sostenible, que es pugui caminar, anar en bicicleta o en patinet i això vol dir reduir l'ús del cotxe i l'espai que té a la ciutat. I com que això no es vol afrontar ni políticament, ni tampoc, potser, socialment, les mesures implantades són ineficients. Per exemple, amb l'eix compartit, com a ciclista has de ser molt valent. Hi ha gent que, ja sigui per experiència o pel seu tarannà que se sent còmode amb un cotxe darrere, però d'altres, i si van amb nens encara més, no. Perquè un camí sigui segur ha d'anar-hi tothom, tant criatures, pares amb els seus fills i que es pugui anar a una velocitat adequada.
- Funciona aquesta conversió de carrers de 30 km/h a 20?
- No hi ha control i, per tant, no és efectiu. Al barri de Covadonga, per posar-te un exemple, estan limitades aquestes velocitats, però el pas dels cotxes estan molt lluny d'aquest paràmetre. Seria ideal carrils bicicleta segregats, per desplaçar-se amb més seguretat.
- Comentava que fins d'aquí a sis o set anys no hi haurà una ZBE?
- En les reunions preparatòries per a la redacció del PMUS així ho han traslladat els tècnics municipals, sense donar cap justificació. Únicament han indicat que no n'hi haurà en aquest temps, perquè és la duració del pla i com que no ho contempla, s'haurà d'esperar a un de nou. I la vigència de l'actual és d'entre sis i set anys.
- En quin grau ajuda que Barcelona tingui implantada una ZBE i Sant Cugat ho faci en breu?
- Pot ser una referència i replantejar hàbits, perquè no crec que la gent es canviï el cotxe per anar a Barcelona, perquè aquesta no és la idea de la ZBE. No serviria de res la iniciativa. També és una ajuda, ja que s'avança en temes tècnics, que això és molta feina, i per temes de discurs i acceptació pública. A més, és important que s'estengui i no sigui únicament un bolet.
- En relació amb la bicicleta, el ple va aprovar, el passat mes d'octubre i per unanimitat, adherir-se a l'Estratègia catalana de la bicicleta 2025.
- La ciutat ja tenia aprovat un Pla de la Bicicleta. Sembla contradictori, perquè, per una banda, acceptes el posicionament científic de la dimensió de la crisi climàtica i social i, per l'altra, no hi ha iniciatives en aquesta línia. També hi ha, tal com marca la declaració de l'emergència climàtica, donar informació a la ciutadania de com es van desenvolupant les feines, però tampoc s'ha avançat en aquest sentit.
- No creu que la pandèmia ha contribuït a crear una major conscienciació?
- Hi ha més conscienciació i cada vegada tindrà més presència a l'agenda pública i fins i tot al debat quotidià. Però encara estem lluny perquè hi hagi un canvi massiu. També hi ha molts interessos econòmics darrere del cotxe, que és tot un lobby. Han fet i fan inversió en Greenwashing i en el negacionisme han tingut un paper molt important. A més, en les darreres dècades, com a cultura de consum, al cotxe se li ha donat una visió molt individualista, la llibertat personal hi està molt lligada; el missatge d'anar còmode i arribar on vulguis.
- I què li sembla si circulessin turismes elèctrics?
- El problema és que no existeix un cotxe que no contamini. L'elèctric és cert que no contamina quan circula, però sí ho fa per a la seva producció. Tampoc hi ha suficients materials perquè tothom en tingui un. I això s'ha d'acceptar, és insostenible. A més, gairebé la totalitat de l'electricitat no és renovable. Ara bé, pot funcionar per a transport públic o ambulàncies i serveis d'aquest tipus.
- En els últims mesos s'han multiplicat els talls i les protestes per reclamar més espai per a bicicletes i vianants a la ciutat. És suficient dur a terme aquestes accions puntuals?
- En els darrers mesos s'han fet molts talls, no només aquí sinó arreu de Catalunya, cosa que abans no es feia i són protestes que no són puntuals, perquè, per exemple, la revolta escolar es fa quinzenalment i els talls de les carreteres urbanes mensualment. I això és molt potent, perquè cada vegada s'hi suma més gent. La revolta mateixa van començar sent unes famílies d'una desena de centres a Barcelona i ara som una cinquantena. I aquí, a Sabadell, el tall de la carretera nacional, que es va fer al sud, la idea és anar-los fent per tota la ciutat, perquè no és únicament un barri i sigui així més ampli. Si hi ha aquesta periodicitat en el temps s'hauran de prendre mesures davant el que es reclama. Fer-ho una vegada, sí, és bonic, però tal com està plantejat, amb més concentracions, crec que tindrà més força.
- I quin paper juguen les escoles o les famílies?
- Fonamental i és molt interessant fer transversal aquesta lluita, té molta potència i és un exercici d'aprenentatge. Les meves filles, per exemple, els fa por anar per la calçada amb la bicicleta i, després de molt participar a la Massa Crítica, s'han atrevit anar-hi i es fixen en els cotxes. Estan adquirint una conscienciació, que també està passant en molts nens i nenes.
A Sabadell, s'han estés les zones de 20 km/h, rebaixant en 10 km/h; s'està ultimant la connexió amb bicicleta amb Terrassa i Sant Quirze; els talls viaris dels cap de setmana i festius i han arribat nous autobusos híbrids a la xarxa urbana, entre d'altres. Per contra, col·lectius de la ciutat, famílies i particulars, han alçat la veu i s'han produït diversos talls d'eixos viaris, així com l'adhesió a la coneguda revolta escolar que demana entorns segurs. N'hi ha suficient amb això? Què s'ha fet en aquest any? És segur moure's en bicicleta a diari? Esther Pardo Herrero (Bogotà, 1985), membre d'Ecologistes en Acció i Massa Crítica Sabadell, intenta respondre aquestes i d'altres qüestions:
- Ja fa un any d'aquest pronunciament. Serveix d'excusa l'esclat de la pandèmia del coronavirus o tot el contrari?
- Les coses van canviar i és un element a tenir en compte. Però, la pandèmia també està relacionada amb la crisi ecològica. No se n'ha parlat tant i la incidència de la Covid-19 en entorns amb una contaminació molt alta és pitjor i un factor de risc com pot ser també tenir patologies prèvies. A més, el trasllat de les malalties dels animals als humans, també es dona per la degradació del medi natural i la pèrdua de biodiversitat. El coronavirus, de fet, posa més en evidència que cal afrontar les diverses crisis en clau medi ambiental.
- Considera que ha estat un any perdut?
- El problema és que la declaració s'ha quedat en això, perquè no hi ha hagut mesures específiques, ni concrecions de pressupostos, ni calendaris. I tenim el millor exemple amb l'esclat de la pandèmia, que ha obligat a prendre decisions d'una forma més ràpida, quan semblava impossible, però en un context d'emergència sanitària s'ha fet i, en canvi, en un altre, com el de l'emergència climàtica, no. I això que en l'escrit de la declaració s'adverteix de coses molt greus que passaran. És com les lleis, si les aproves, però després no les apliques, ni les desenvolupes... no hi ha una planificació d'una Zona de Baixes Emissions...
- ... Ara que ho diu, des dels governs espanyol i català hi ha previsió que s'implanti aquest sistema.
- A les reunions del Pla de Mobilitat Urbana Sostenible (PMUS) no es contempla, com a mínim, fins d'aquí a sis o set anys, quan en la declaració no ho reflecteix així. També hi ha la previsió de fer entorns escolars més segurs i un transport públic més sostenible.
- Gairebé la meitat de la flota d'autobusos són híbrids i hi ha un pla per arribar al 100%.
- Sí, però falta una aposta per a la mobilitat sostenible, que es pugui caminar, anar en bicicleta o en patinet i això vol dir reduir l'ús del cotxe i l'espai que té a la ciutat. I com que això no es vol afrontar ni políticament, ni tampoc, potser, socialment, les mesures implantades són ineficients. Per exemple, amb l'eix compartit, com a ciclista has de ser molt valent. Hi ha gent que, ja sigui per experiència o pel seu tarannà que se sent còmode amb un cotxe darrere, però d'altres, i si van amb nens encara més, no. Perquè un camí sigui segur ha d'anar-hi tothom, tant criatures, pares amb els seus fills i que es pugui anar a una velocitat adequada.
- Funciona aquesta conversió de carrers de 30 km/h a 20?
- No hi ha control i, per tant, no és efectiu. Al barri de Covadonga, per posar-te un exemple, estan limitades aquestes velocitats, però el pas dels cotxes estan molt lluny d'aquest paràmetre. Seria ideal carrils bicicleta segregats, per desplaçar-se amb més seguretat.
- Comentava que fins d'aquí a sis o set anys no hi haurà una ZBE?
- En les reunions preparatòries per a la redacció del PMUS així ho han traslladat els tècnics municipals, sense donar cap justificació. Únicament han indicat que no n'hi haurà en aquest temps, perquè és la duració del pla i com que no ho contempla, s'haurà d'esperar a un de nou. I la vigència de l'actual és d'entre sis i set anys.
- En quin grau ajuda que Barcelona tingui implantada una ZBE i Sant Cugat ho faci en breu?
- Pot ser una referència i replantejar hàbits, perquè no crec que la gent es canviï el cotxe per anar a Barcelona, perquè aquesta no és la idea de la ZBE. No serviria de res la iniciativa. També és una ajuda, ja que s'avança en temes tècnics, que això és molta feina, i per temes de discurs i acceptació pública. A més, és important que s'estengui i no sigui únicament un bolet.
"Sembla contradictori, perquè, per una banda, acceptes el posicionament científic de la dimensió de la crisi climàtica i social i, per l'altra, no hi ha iniciatives en aquesta línia"
- En relació amb la bicicleta, el ple va aprovar, el passat mes d'octubre i per unanimitat, adherir-se a l'Estratègia catalana de la bicicleta 2025.
- La ciutat ja tenia aprovat un Pla de la Bicicleta. Sembla contradictori, perquè, per una banda, acceptes el posicionament científic de la dimensió de la crisi climàtica i social i, per l'altra, no hi ha iniciatives en aquesta línia. També hi ha, tal com marca la declaració de l'emergència climàtica, donar informació a la ciutadania de com es van desenvolupant les feines, però tampoc s'ha avançat en aquest sentit.
- No creu que la pandèmia ha contribuït a crear una major conscienciació?
- Hi ha més conscienciació i cada vegada tindrà més presència a l'agenda pública i fins i tot al debat quotidià. Però encara estem lluny perquè hi hagi un canvi massiu. També hi ha molts interessos econòmics darrere del cotxe, que és tot un lobby. Han fet i fan inversió en Greenwashing i en el negacionisme han tingut un paper molt important. A més, en les darreres dècades, com a cultura de consum, al cotxe se li ha donat una visió molt individualista, la llibertat personal hi està molt lligada; el missatge d'anar còmode i arribar on vulguis.
"No hi ha suficients materials perquè tothom tingui un cotxe elèctric. I això s'ha d'acceptar, és insostenible"
- I què li sembla si circulessin turismes elèctrics?
- El problema és que no existeix un cotxe que no contamini. L'elèctric és cert que no contamina quan circula, però sí ho fa per a la seva producció. Tampoc hi ha suficients materials perquè tothom en tingui un. I això s'ha d'acceptar, és insostenible. A més, gairebé la totalitat de l'electricitat no és renovable. Ara bé, pot funcionar per a transport públic o ambulàncies i serveis d'aquest tipus.
- En els últims mesos s'han multiplicat els talls i les protestes per reclamar més espai per a bicicletes i vianants a la ciutat. És suficient dur a terme aquestes accions puntuals?
- En els darrers mesos s'han fet molts talls, no només aquí sinó arreu de Catalunya, cosa que abans no es feia i són protestes que no són puntuals, perquè, per exemple, la revolta escolar es fa quinzenalment i els talls de les carreteres urbanes mensualment. I això és molt potent, perquè cada vegada s'hi suma més gent. La revolta mateixa van començar sent unes famílies d'una desena de centres a Barcelona i ara som una cinquantena. I aquí, a Sabadell, el tall de la carretera nacional, que es va fer al sud, la idea és anar-los fent per tota la ciutat, perquè no és únicament un barri i sigui així més ampli. Si hi ha aquesta periodicitat en el temps s'hauran de prendre mesures davant el que es reclama. Fer-ho una vegada, sí, és bonic, però tal com està plantejat, amb més concentracions, crec que tindrà més força.
- I quin paper juguen les escoles o les famílies?
- Fonamental i és molt interessant fer transversal aquesta lluita, té molta potència i és un exercici d'aprenentatge. Les meves filles, per exemple, els fa por anar per la calçada amb la bicicleta i, després de molt participar a la Massa Crítica, s'han atrevit anar-hi i es fixen en els cotxes. Estan adquirint una conscienciació, que també està passant en molts nens i nenes.