16
de febrer
del
2021
Nota sobre el mapa: Clicant al requadre inferior dret, s'amaga la llegenda. Picant sobre cada comarca o municipi, es desplega el seu nom i tota la informació sobre el risc de rebrot i la seva evolució, la velocitat de propagació, el nombre de contagis setmanals, vacunes subministrades i altres dades sobre la situació de la pandèmia, entre el i 5 i l'11 de febrer. També es pot desplaçar o fer més o menys gran el zoom de la imatge i seleccionar així millor els municipis.
L'evolució de la pandèmia es manté positiva. A l'espera de detectar si les eleccions hi han tingut algun impacte, les primeres flexibilitzacions no han estroncat la tendència prèvia i pràcticament tots els indicadors segueixen millorant, amb especial atenció a les UCI, on ja hi ha un prop d'un centenar d'ingressats menys que en el moment del pic de la tercera onada. Al 78,6% de comarques i el 87,1% de municipis, de fet, el nombre de contagis segueix caient, malgrat que en alguns hi ha certs repunts per ara puntuals.
Com en el cas de Sabadell que, des de l'arribada de febrer -fins al dia 11-, està rebaixant tots els valors de la pandèmia: el risc de rebrot segueix amb la seva caiguda i se situa amb 224 (un valor molt elevat), però fa un mes es trobava per sobre del miler, assolint un rècord des de l'esclat de la pandèmia. També s'està reduint el ritme de contagis, amb 118,28 setmanals per cada 100.000 habitants, amb una ràtio que ha reculat en 75 casos per setmana -entre els dies 5 i 11-.
Una altra de les mostres de la bona dinàmica de les dades és el percentatge de positivitat, tant en test PCR com d'antígens, que és del 3,5%, dos punts menys que abans d'arrencar el segon mes de l'any. I la velocitat de contagi (Rt) es col·loca en 0,7, sent el millor registre d'aquest 2021.
Tot i l'extensió del verd pel Vallès Occidental, Ripollet destaca per ser dels pocs municipis que empitjoren els registres, amb un risc de rebrot -495- i una evolució de contagis que s'han incrementat, per sobre dels 200 setmanals i una Rt d'1,2.
L'impacte de la vacuna entre sectors com el dels usuaris de residències és evident, amb nivells d'incidència que ja s'hi situen als nivells del setembre, abans de la segona onada, i els propers dies aquest procés s'anirà fent extensiu a nous col·lectius. En tot cas, si es manté la tendència actual, en aproximadament dues setmanes es podria arribar a un punt similar al del pont del desembre, la mobilitat del qual va originar la tercera onada després d'haver doblegat l'anterior.
En tot cas, fins a nou comarques han augmentat el nombre de contagis, entre el 5 i l'11 de febrer -últims dies amb dades consolidades- respecte l'anterior setmana, especialment a l'Alta Ribagorça, amb 310,7 positius per 100.000 habitants més, seguida del Pallars Sobirà (+132,3), la Cerdanya (+85,9) i la Terra Alta (+54,8), malgrat que es tracta de comarques poc poblades i amb pocs casos (escassament 21 en tota la setmana on n'hi ha hagut més de les quatre). També empitjoren lleugerament el Pla d'Urgell (+53,7), l'Anoia (+31,3), la Segarra (+26,2), l'Alt Camp (+22,5) i l'Alt Urgell (+10,3).
Per contra, a la comarca on més cauen els contagis setmanals és a l'Urgell (186,1 menys per 100.000 habitants), seguit de l'Aran (-168,4), el Solsonès (-127,6), el Baix Ebre (-126,9), el Moianès (-120,8), el Montsià (-105), les Garrigues (-104,7) i la Garrotxa (-104,2). Totes les regions sanitàries redueixen la incidència, i les Terres de l'Ebre es mantenen com la que detecta menys positius, malgrat que havia estat la que n'havia tingut més pràcticament durant tot el gener.
La situació, però, és greu a tot el país. Totes les comarques, excepte una, superen el llindar alt de risc de rebrot de 100 punts, i 30 fins i tot dupliquen aquesta xifra, tal com es pot comprovar en el mapa inclòs en el recull de gràfics i mapes sobre la pandèmia. En tot cas, el major risc de rebrot es troba a l'Alta Ribagorça (1.442 punts) i la Garrotxa (1.215), seguits de lluny per l'Aran (973), el Pallars Sobirà (842) i el Solsonès (767). La Ribera d'Ebre (81) és l'única sense risc alt de rebrot, mentre que hi estan a prop el Pallars Jussà (106), el Berguedà (140), la Conca de Barberà (142), el Baix Camp (145) i el Montsià (146).
Una altra manera d'observar la magnitud del moment actual és amb la incidència setmanal en positius, independentment de si aquests ara mateix augmenten o es redueixen. En aquest cas, la major ràtio és a la Garrotxa, amb 543,4 per cada 100.000 habitants, seguida de l'Aran (442,1) i l'Alta Ribagorça (422,6). A l'altre cantó, la comarca amb menys casos és la Conca de Barberà (25,6), just per davant de la Ribera d'Ebre (28,4) i, una mica més lluny, el Priorat (59), el Montsià (68) i el Berguedà (69,2).
Encara un altre indicador per analitzar l'evolució de la pandèmia és en base a l'evolució del risc de rebrot. El mapa resultant és similar al de l'evolució de la ràtio de contagis (primer mapa), però amb alguns matisos, ja que el risc de rebrot té en compte tant la velocitat de contagi com el nivell d'incidència de positius, a banda que abraça dades més enllà d'una setmana. En aquest cas, 34 comarques milloren aquest indicador, 8 l'incrementen i una el manté força estable, respecte la setmana anterior.
En aquest cas, és a l'Alta Ribagorça on augmenta més el risc de rebrot (+1.128 punts), seguit molt de lluny per la Cerdanya (+388) i el Pallars Sobirà (+344). En canvi, millora força a l'Urgell (-384), la Garrotxa (-347), les Garrigues (-241), el Pallars Jussà (-216) i el Montsià (-191).
Pel que fa als municipis de més de 20.000 habitants, aquell amb una major ràtio de contagis setmanal per 100.000 habitants és una setmana més Olot (626,5), amb claredat, molt per davant de Manlleu (414,9) i, encara més lluny, Olesa de Montserrat (253,1), Mataró (226,9), Ripollet (220,6) , Vic (211,5) i Montcada i Reixac (210,1). En canvi, la incidència és molt menor a Lloret de Mar (36,7), Salou (52), Cambrils (67,2), Palafrugell (68,5), Sant Andreu de la Barca (68,5), Cerdanyola del Vallès (74,1) i Sant Cugat del Vallès (77,1).
Pel que fa a l'evolució de la ràtio de contagis, aquesta ha augmentat a només 3 grans municipis i s'ha reduït a 54, mentre que a uns altres 5 quasi no ha variat. En el primer lloc de major creixement se situa a Olesa de Montserrat (+128,6), seguit molt per darrere de Ripollet (+18,2) i Mollet del Vallès (+11,5), mentre que han aconseguit reduir força la incidència sobretot Tortosa (-168,2), Sant Andreu de la Barca (-133,5), Sant Adrià del Besòs (-122,3), Sant Joan Despí (-120), Tarragona (-116,8) i Olot (-116,6), que ja remunta la situació complicada que pateix.
L'evolució de la pandèmia es manté positiva. A l'espera de detectar si les eleccions hi han tingut algun impacte, les primeres flexibilitzacions no han estroncat la tendència prèvia i pràcticament tots els indicadors segueixen millorant, amb especial atenció a les UCI, on ja hi ha un prop d'un centenar d'ingressats menys que en el moment del pic de la tercera onada. Al 78,6% de comarques i el 87,1% de municipis, de fet, el nombre de contagis segueix caient, malgrat que en alguns hi ha certs repunts per ara puntuals.
Com en el cas de Sabadell que, des de l'arribada de febrer -fins al dia 11-, està rebaixant tots els valors de la pandèmia: el risc de rebrot segueix amb la seva caiguda i se situa amb 224 (un valor molt elevat), però fa un mes es trobava per sobre del miler, assolint un rècord des de l'esclat de la pandèmia. També s'està reduint el ritme de contagis, amb 118,28 setmanals per cada 100.000 habitants, amb una ràtio que ha reculat en 75 casos per setmana -entre els dies 5 i 11-.
Una altra de les mostres de la bona dinàmica de les dades és el percentatge de positivitat, tant en test PCR com d'antígens, que és del 3,5%, dos punts menys que abans d'arrencar el segon mes de l'any. I la velocitat de contagi (Rt) es col·loca en 0,7, sent el millor registre d'aquest 2021.
Tot i l'extensió del verd pel Vallès Occidental, Ripollet destaca per ser dels pocs municipis que empitjoren els registres, amb un risc de rebrot -495- i una evolució de contagis que s'han incrementat, per sobre dels 200 setmanals i una Rt d'1,2.
L'impacte de la vacuna entre sectors com el dels usuaris de residències és evident, amb nivells d'incidència que ja s'hi situen als nivells del setembre, abans de la segona onada, i els propers dies aquest procés s'anirà fent extensiu a nous col·lectius. En tot cas, si es manté la tendència actual, en aproximadament dues setmanes es podria arribar a un punt similar al del pont del desembre, la mobilitat del qual va originar la tercera onada després d'haver doblegat l'anterior.
En tot cas, fins a nou comarques han augmentat el nombre de contagis, entre el 5 i l'11 de febrer -últims dies amb dades consolidades- respecte l'anterior setmana, especialment a l'Alta Ribagorça, amb 310,7 positius per 100.000 habitants més, seguida del Pallars Sobirà (+132,3), la Cerdanya (+85,9) i la Terra Alta (+54,8), malgrat que es tracta de comarques poc poblades i amb pocs casos (escassament 21 en tota la setmana on n'hi ha hagut més de les quatre). També empitjoren lleugerament el Pla d'Urgell (+53,7), l'Anoia (+31,3), la Segarra (+26,2), l'Alt Camp (+22,5) i l'Alt Urgell (+10,3).
Per contra, a la comarca on més cauen els contagis setmanals és a l'Urgell (186,1 menys per 100.000 habitants), seguit de l'Aran (-168,4), el Solsonès (-127,6), el Baix Ebre (-126,9), el Moianès (-120,8), el Montsià (-105), les Garrigues (-104,7) i la Garrotxa (-104,2). Totes les regions sanitàries redueixen la incidència, i les Terres de l'Ebre es mantenen com la que detecta menys positius, malgrat que havia estat la que n'havia tingut més pràcticament durant tot el gener.
La situació, però, és greu a tot el país. Totes les comarques, excepte una, superen el llindar alt de risc de rebrot de 100 punts, i 30 fins i tot dupliquen aquesta xifra, tal com es pot comprovar en el mapa inclòs en el recull de gràfics i mapes sobre la pandèmia. En tot cas, el major risc de rebrot es troba a l'Alta Ribagorça (1.442 punts) i la Garrotxa (1.215), seguits de lluny per l'Aran (973), el Pallars Sobirà (842) i el Solsonès (767). La Ribera d'Ebre (81) és l'única sense risc alt de rebrot, mentre que hi estan a prop el Pallars Jussà (106), el Berguedà (140), la Conca de Barberà (142), el Baix Camp (145) i el Montsià (146).
Una altra manera d'observar la magnitud del moment actual és amb la incidència setmanal en positius, independentment de si aquests ara mateix augmenten o es redueixen. En aquest cas, la major ràtio és a la Garrotxa, amb 543,4 per cada 100.000 habitants, seguida de l'Aran (442,1) i l'Alta Ribagorça (422,6). A l'altre cantó, la comarca amb menys casos és la Conca de Barberà (25,6), just per davant de la Ribera d'Ebre (28,4) i, una mica més lluny, el Priorat (59), el Montsià (68) i el Berguedà (69,2).
Encara un altre indicador per analitzar l'evolució de la pandèmia és en base a l'evolució del risc de rebrot. El mapa resultant és similar al de l'evolució de la ràtio de contagis (primer mapa), però amb alguns matisos, ja que el risc de rebrot té en compte tant la velocitat de contagi com el nivell d'incidència de positius, a banda que abraça dades més enllà d'una setmana. En aquest cas, 34 comarques milloren aquest indicador, 8 l'incrementen i una el manté força estable, respecte la setmana anterior.
En aquest cas, és a l'Alta Ribagorça on augmenta més el risc de rebrot (+1.128 punts), seguit molt de lluny per la Cerdanya (+388) i el Pallars Sobirà (+344). En canvi, millora força a l'Urgell (-384), la Garrotxa (-347), les Garrigues (-241), el Pallars Jussà (-216) i el Montsià (-191).
Pel que fa als municipis de més de 20.000 habitants, aquell amb una major ràtio de contagis setmanal per 100.000 habitants és una setmana més Olot (626,5), amb claredat, molt per davant de Manlleu (414,9) i, encara més lluny, Olesa de Montserrat (253,1), Mataró (226,9), Ripollet (220,6) , Vic (211,5) i Montcada i Reixac (210,1). En canvi, la incidència és molt menor a Lloret de Mar (36,7), Salou (52), Cambrils (67,2), Palafrugell (68,5), Sant Andreu de la Barca (68,5), Cerdanyola del Vallès (74,1) i Sant Cugat del Vallès (77,1).
Pel que fa a l'evolució de la ràtio de contagis, aquesta ha augmentat a només 3 grans municipis i s'ha reduït a 54, mentre que a uns altres 5 quasi no ha variat. En el primer lloc de major creixement se situa a Olesa de Montserrat (+128,6), seguit molt per darrere de Ripollet (+18,2) i Mollet del Vallès (+11,5), mentre que han aconseguit reduir força la incidència sobretot Tortosa (-168,2), Sant Andreu de la Barca (-133,5), Sant Adrià del Besòs (-122,3), Sant Joan Despí (-120), Tarragona (-116,8) i Olot (-116,6), que ja remunta la situació complicada que pateix.