05
de febrer
del
2021
Xavier Pellicer (Sabadell, 1983) és una cara coneguda en l'espai de l'esquerra independentista. Militant de "pedra picada", constant i conciliador, com el defineixen els seus companys, és el portaveu del col·lectiu d'advocats Alerta Solidària, que defensa persones represaliades sovint per motius polítics, i en els últims mesos s'ha fet més mediàtic per pilotar l'estratègia defensiva dels CDR perseguits en l'operació Judes o defensar activistes independentistes acusats per la Generalitat amb peticions de penes de presó elevades. Pellicer, i Alerta, defensen els represaliats desconeguts, la segona i tercera fila de l'independentisme, allunyada d'uns focus que sovint se centren en els presos polítics i els exiliats.
Graduat en Dret per la UOC, Pellicer ha decidit fer el pas a la política "institucional" de la mà de la coalició CUP-Guanyem. Serà el número 4 per Barcelona a les llistes a les eleccions al Parlament, amb possibilitats d'entrar si els anticapitalistes aconsegueixen capitalitzar el descontentament de l'independentisme amb Junts i ERC per la paralització del procés i la gestió discutible que s'ha fet de la pandèmia. No és la primera vegada que forma part de les llistes electorals, a les eleccions al Parlament va formar part de la candidatura de la CUP de manera simbòlica, en el lloc 45.
Molt vinculat a la política municipal, milita a la CUP de Sabadell i l'any 2015 va formar part de la delegació de la Crida per Sabadell que va negociar el govern municipal bipartit amb ERC -Juli Fernàndez i Maties Serracant van dividir-se en mandat- amb el suport de formacions de l'òrbita dels comuns. L'experiència d'un quadripartit va durar una legislatura i en les últimes eleccions municipals el PSC va recuperar l'alcaldia, que ara ostenta Marta Farrés. Veus del seu entorn apunten que Pellicer té una bona visió estratègica, i intenta sempre construir "des de la base", intentant canviar realitats del dia a dia per construir un canvi més gran.
Moviments socials i futbolista fins als 18 anys
Més enllà de la política institucional, Pellicer ha estat sempre vinculat als moviments socials. El seu activisme s'ha desenvolupat en bona part al Casal Independentista i Popular de Sabadell Can Capablanca -un espai que tindrà un paper rellevant en la campanya de la CUP del 14-F- i també al moviment estudiantil de l'institut i de la UAB, on va cursar la llicenciatura de Sociologia. També forma part del Moviment Popular de Sabadell.
Al llarg de la seva vida ha estat jutjat per assumptes relacionats amb la resistència política en tres ocasions. Dos per participar del moviment contra l'especulació i "alliberant espais", i un tercer per participar en una mobilització estudiantil al rectorat de la UAB. En tots tres casos ha quedat absolt. Potser el fet d'haver viscut la repressió de ben a prop va fer que cap a l'any 2002 s'impliqui encara més en l'àmbit antirrepressiu, amb el salt a Alerta Solidària.
Hi arriba a través de Can Capablanca, des d'on s'aposta per participar i reforçar altres espais de l'esquerra independentista, com el moviment feminista, antifeixista, la xarxa de casals o la pròpia CUP.
En el vessant més personal, Pellicer va jugar a futbol fins als 18 anys al Sabadell, i ara encara hi juga amb els amics en el seu temps lliure. Actualment, treballa de cooperativista en l'àmbit de la restauració. Els seus companys el defineixen com una persona "empàtica", amb bon humor i que intenta que tothom se senti a gust.
Contra la repressió de l'Estat... i de la Generalitat
La cara més visible de la repressió de l'Estat contra l'independentisme es va veure amb l'empresonament i l'exili del Govern de l'1-O, i amb el judici al Tribunal Suprem. La repressió, però, ni va començar aleshores ni molt menys s'ha aturat. Pellicer i Alerta Solidària ho saben bé. Ells han estat els encarregats de la defensa dels CDR, especialment en l'operació Judes del 23 de setembre de 2019. Pellicer ha estat el coordinador de l'estratègia defensiva en una causa que, com assegurava en una entrevista a NacióDigital, perseguia desmobilitzar l'independentisme a les portes de la sentència de l'1-O. L'operació Judes continua oberta, però els acusats es troben en llibertat condicional i la causa s'ha desinflat, malgrat que l'acusació de terrorisme continua.
En aquests últims mesos, Pellicer també ha denunciat activament la repressió que exerceix la Generalitat contra activistes i manifestants per participar en protestes o mobilitzacions. Alerta Solidària té comptabilitzades almenys una quarantena de persones que estan acusades pels serveis jurídics de la Generalitat per incidents en manifestacions. Els casos més paradigmàtics d'aquestes darreres setmanes són, entre d'altres, els d'Adrián Sas, condemnat a tres anys i mig de presó, o Marcel Vivet, per qui la Generalitat demana quatre anys i nou mesos de presó. Dos ciutadans desconeguts que han estat també víctimes de la repressió per exercir el dret de manifestació.
Graduat en Dret per la UOC, Pellicer ha decidit fer el pas a la política "institucional" de la mà de la coalició CUP-Guanyem. Serà el número 4 per Barcelona a les llistes a les eleccions al Parlament, amb possibilitats d'entrar si els anticapitalistes aconsegueixen capitalitzar el descontentament de l'independentisme amb Junts i ERC per la paralització del procés i la gestió discutible que s'ha fet de la pandèmia. No és la primera vegada que forma part de les llistes electorals, a les eleccions al Parlament va formar part de la candidatura de la CUP de manera simbòlica, en el lloc 45.
Molt vinculat a la política municipal, milita a la CUP de Sabadell i l'any 2015 va formar part de la delegació de la Crida per Sabadell que va negociar el govern municipal bipartit amb ERC -Juli Fernàndez i Maties Serracant van dividir-se en mandat- amb el suport de formacions de l'òrbita dels comuns. L'experiència d'un quadripartit va durar una legislatura i en les últimes eleccions municipals el PSC va recuperar l'alcaldia, que ara ostenta Marta Farrés. Veus del seu entorn apunten que Pellicer té una bona visió estratègica, i intenta sempre construir "des de la base", intentant canviar realitats del dia a dia per construir un canvi més gran.
Moviments socials i futbolista fins als 18 anys
Més enllà de la política institucional, Pellicer ha estat sempre vinculat als moviments socials. El seu activisme s'ha desenvolupat en bona part al Casal Independentista i Popular de Sabadell Can Capablanca -un espai que tindrà un paper rellevant en la campanya de la CUP del 14-F- i també al moviment estudiantil de l'institut i de la UAB, on va cursar la llicenciatura de Sociologia. També forma part del Moviment Popular de Sabadell.
Al llarg de la seva vida ha estat jutjat per assumptes relacionats amb la resistència política en tres ocasions. Dos per participar del moviment contra l'especulació i "alliberant espais", i un tercer per participar en una mobilització estudiantil al rectorat de la UAB. En tots tres casos ha quedat absolt. Potser el fet d'haver viscut la repressió de ben a prop va fer que cap a l'any 2002 s'impliqui encara més en l'àmbit antirrepressiu, amb el salt a Alerta Solidària.
Hi arriba a través de Can Capablanca, des d'on s'aposta per participar i reforçar altres espais de l'esquerra independentista, com el moviment feminista, antifeixista, la xarxa de casals o la pròpia CUP.
En el vessant més personal, Pellicer va jugar a futbol fins als 18 anys al Sabadell, i ara encara hi juga amb els amics en el seu temps lliure. Actualment, treballa de cooperativista en l'àmbit de la restauració. Els seus companys el defineixen com una persona "empàtica", amb bon humor i que intenta que tothom se senti a gust.
Contra la repressió de l'Estat... i de la Generalitat
La cara més visible de la repressió de l'Estat contra l'independentisme es va veure amb l'empresonament i l'exili del Govern de l'1-O, i amb el judici al Tribunal Suprem. La repressió, però, ni va començar aleshores ni molt menys s'ha aturat. Pellicer i Alerta Solidària ho saben bé. Ells han estat els encarregats de la defensa dels CDR, especialment en l'operació Judes del 23 de setembre de 2019. Pellicer ha estat el coordinador de l'estratègia defensiva en una causa que, com assegurava en una entrevista a NacióDigital, perseguia desmobilitzar l'independentisme a les portes de la sentència de l'1-O. L'operació Judes continua oberta, però els acusats es troben en llibertat condicional i la causa s'ha desinflat, malgrat que l'acusació de terrorisme continua.
En aquests últims mesos, Pellicer també ha denunciat activament la repressió que exerceix la Generalitat contra activistes i manifestants per participar en protestes o mobilitzacions. Alerta Solidària té comptabilitzades almenys una quarantena de persones que estan acusades pels serveis jurídics de la Generalitat per incidents en manifestacions. Els casos més paradigmàtics d'aquestes darreres setmanes són, entre d'altres, els d'Adrián Sas, condemnat a tres anys i mig de presó, o Marcel Vivet, per qui la Generalitat demana quatre anys i nou mesos de presó. Dos ciutadans desconeguts que han estat també víctimes de la repressió per exercir el dret de manifestació.