22
de desembre
del
2020
Nota sobre el mapa: Clicant al requadre inferior dret, s'amaga la llegenda. Picant sobre cada comarca o municipi, es desplega el seu nom i tota la informació sobre el risc de rebrot i la seva evolució, la velocitat de propagació, el nombre de contagis setmanals i altres dades sobre la situació de la pandèmia, entre l'11 i el 17 de desembre. També es pot desplaçar o fer més o menys gran el zoom de la imatge i seleccionar així millor els municipis.
L'impacte del pont en la situació de la pandèmia ha estat contundent i, a més, l'empitjorament de la situació ha estat molt generalitzat al país. La quantitat de contagis setmanals ha crescut des del 8 de desembre de 6.803 a 11.917 i el risc de rebrot s'ha enlairat dels 173 punts fins a 366. Aquest indicador, a més, ha pujat al 85,7% de comarques i al 93,5% de municipis de més de 20.000 habitants, així que no es pot considerar que es tracti de brots localitzats.
Sabadell és una de les poblacions dins aquests paràmetres. A la capital vallesana, després d'aquests dies festius de desembre, el risc de rebrot s'ha duplicat, passant de 202 a 412 punts. La velocitat de contagi (l'Rt) també ho ha canviat i s'ha situat a 1,6, una crescuda de mig punt en una setmana.
Una tendència que es va intuir en la primera quinzena d'aquest darrer mes de l'any, quan l'amenaça de rebrot es va enfilar per sobre dels 200 punts, per contra, l'Rt reculava fins a 0,88, quan al novembre es trobava per sobre de l'1%. Tot i així, l'augment no està sent (per ara) tan pronunciat com a la segona part d'octubre, quan va arribar a estar a prop del miler.
Aquestes dades les ofereix el Departament de Salut i, pel que fa al risc de rebrot, responen als càlculs de l'índex EPG. Això permet saber si el risc de rebrot és baix (menys de 30), moderat (entre 30 i 70), moderat-alt (entre 70 i 100) o alt (més de 100). Les dades s'ofereixen per comarques i per als 62 municipis de més de 20.000 habitants, a banda d'onze més d'especial atenció per haver patit brots recentment.
Afectació generalitzada
La situació és molt greu i 36 de les 42 comarques i 59 dels 63 municipis de més de 20.000 habitants dupliquen el llindar de risc alt de rebrot, 14 comarques i 35 ciutats més que fa una setmana, quan ja s'intuïa que la situació empitjoraria. En aquest període, només quatre comarques han reduït el risc de rebrot: el Solsonès (-249 punts EPG menys), el Pallars Sobirà (-116), el Moianès (-64) i l'Urgell (-32). Dos més s'han mantingut quasi inalterats, l'Alt Urgell i la Ribera d'Ebre.
En canvi, tota la resta han incrementat el risc sobretot la Cerdanya (+3.580), molt més que a la Terra Alta (+1.273), on l'augment també ha estat notable. Ha crescut menys -en termes comparatius- al Pla d'Urgell (+701), la Conca de Barberà (+499), el Priorat (+495), l'Aran (+436), l'Alt Empordà (+407) o el Gironès (+357). L'aspecte positiu és que algunes dades recents apunten a que el salt va ser just després del pont i que posteriorment la quantitat de contagis diaris no ha crescut massa, tot i que caldrà esperar uns dies per veure si això és així, si hi ha diferències territorials en aquest sentit i, sobretot, si l'impacte de les festes nadalenques és contundent.
El mapa inicial mostra quines comarques controlen més la pandèmia i quines ho fan menys i el color vermell intens és quasi hegemònic. La Rt no fa preveure bons auguris, però ara no és l'indicador més fiable a causa precisament de distorsions en el càlcul causades pel festiu del pont. Tenint en compte això, però, 37 de les 42 comarques tenen una velocitat de contagi superior a 1,2 i tan sols quatre la mantenen per sota d'1 (Alta Ribagorça, Pallars Sobirà, Ribera d'Ebre i Urgell).
Pel que fa a la situació actual, la Cerdanya és, després del recent ascens, la comarca amb un risc de rebrot més elevat, de 4.449 punts, clarament per damunt de la Terra Alta (1.723), el Ripollès (1.666) o el Priorat (1.139). Per contra, tal com es pot observar en el mapa inferior, només dues comarques no es troben en risc alt -la setmana passada n'eren cinc-: l'Alta Ribagorça (12), on no s'ha detectat cap cas l'última setmana, i el Pallars Sobirà (42). Tot seguit se situen la Ribera d'Ebre (113), el Montsià (146) i el Baix Ebre (161).
Si es posa el focus en els municipis, el risc de rebrot ha crescut a 58 dels 62 municipis de més de 20.000 habitants, mentre que ha caigut a només un, i als altres tres s'ha mantingut estable. La ciutat que pitjor estava fa set dies, Palafrugell, és l'única que ha aconseguit millorar la situació (-394 punts EPG), la qual quasi no ha variat a Lloret de Mar, Valls i Salou. En canvi, ha empitjorat molt a Manlleu (+890), Girona (+558), Rubí (+503) o Barberà del Vallès (+484).
Manlleu és, de fet, l'únic municipi de més de 20.000 habitants amb més de 1.000 punts EPG (1.125), superant Girona (752), Palafrugell (713), Manresa (712), Rubí (677), Banyoles (663) o Sant Vicenç dels Horts (657). Amposta (81), per contra, és l'únic sense risc alt, mentre que Tortosa (172) i Sitges (184) són els altres per sota dels 200 punts. Pel que fa a la Rt, no hi ha cap ciutat que la tingui per sota d'1, i 59 de les 62 superen el llistó de l'1,2.
L'impacte del pont en la situació de la pandèmia ha estat contundent i, a més, l'empitjorament de la situació ha estat molt generalitzat al país. La quantitat de contagis setmanals ha crescut des del 8 de desembre de 6.803 a 11.917 i el risc de rebrot s'ha enlairat dels 173 punts fins a 366. Aquest indicador, a més, ha pujat al 85,7% de comarques i al 93,5% de municipis de més de 20.000 habitants, així que no es pot considerar que es tracti de brots localitzats.
Sabadell és una de les poblacions dins aquests paràmetres. A la capital vallesana, després d'aquests dies festius de desembre, el risc de rebrot s'ha duplicat, passant de 202 a 412 punts. La velocitat de contagi (l'Rt) també ho ha canviat i s'ha situat a 1,6, una crescuda de mig punt en una setmana.
Una tendència que es va intuir en la primera quinzena d'aquest darrer mes de l'any, quan l'amenaça de rebrot es va enfilar per sobre dels 200 punts, per contra, l'Rt reculava fins a 0,88, quan al novembre es trobava per sobre de l'1%. Tot i així, l'augment no està sent (per ara) tan pronunciat com a la segona part d'octubre, quan va arribar a estar a prop del miler.
Aquestes dades les ofereix el Departament de Salut i, pel que fa al risc de rebrot, responen als càlculs de l'índex EPG. Això permet saber si el risc de rebrot és baix (menys de 30), moderat (entre 30 i 70), moderat-alt (entre 70 i 100) o alt (més de 100). Les dades s'ofereixen per comarques i per als 62 municipis de més de 20.000 habitants, a banda d'onze més d'especial atenció per haver patit brots recentment.
Afectació generalitzada
La situació és molt greu i 36 de les 42 comarques i 59 dels 63 municipis de més de 20.000 habitants dupliquen el llindar de risc alt de rebrot, 14 comarques i 35 ciutats més que fa una setmana, quan ja s'intuïa que la situació empitjoraria. En aquest període, només quatre comarques han reduït el risc de rebrot: el Solsonès (-249 punts EPG menys), el Pallars Sobirà (-116), el Moianès (-64) i l'Urgell (-32). Dos més s'han mantingut quasi inalterats, l'Alt Urgell i la Ribera d'Ebre.
En canvi, tota la resta han incrementat el risc sobretot la Cerdanya (+3.580), molt més que a la Terra Alta (+1.273), on l'augment també ha estat notable. Ha crescut menys -en termes comparatius- al Pla d'Urgell (+701), la Conca de Barberà (+499), el Priorat (+495), l'Aran (+436), l'Alt Empordà (+407) o el Gironès (+357). L'aspecte positiu és que algunes dades recents apunten a que el salt va ser just després del pont i que posteriorment la quantitat de contagis diaris no ha crescut massa, tot i que caldrà esperar uns dies per veure si això és així, si hi ha diferències territorials en aquest sentit i, sobretot, si l'impacte de les festes nadalenques és contundent.
El mapa inicial mostra quines comarques controlen més la pandèmia i quines ho fan menys i el color vermell intens és quasi hegemònic. La Rt no fa preveure bons auguris, però ara no és l'indicador més fiable a causa precisament de distorsions en el càlcul causades pel festiu del pont. Tenint en compte això, però, 37 de les 42 comarques tenen una velocitat de contagi superior a 1,2 i tan sols quatre la mantenen per sota d'1 (Alta Ribagorça, Pallars Sobirà, Ribera d'Ebre i Urgell).
Pel que fa a la situació actual, la Cerdanya és, després del recent ascens, la comarca amb un risc de rebrot més elevat, de 4.449 punts, clarament per damunt de la Terra Alta (1.723), el Ripollès (1.666) o el Priorat (1.139). Per contra, tal com es pot observar en el mapa inferior, només dues comarques no es troben en risc alt -la setmana passada n'eren cinc-: l'Alta Ribagorça (12), on no s'ha detectat cap cas l'última setmana, i el Pallars Sobirà (42). Tot seguit se situen la Ribera d'Ebre (113), el Montsià (146) i el Baix Ebre (161).
Si es posa el focus en els municipis, el risc de rebrot ha crescut a 58 dels 62 municipis de més de 20.000 habitants, mentre que ha caigut a només un, i als altres tres s'ha mantingut estable. La ciutat que pitjor estava fa set dies, Palafrugell, és l'única que ha aconseguit millorar la situació (-394 punts EPG), la qual quasi no ha variat a Lloret de Mar, Valls i Salou. En canvi, ha empitjorat molt a Manlleu (+890), Girona (+558), Rubí (+503) o Barberà del Vallès (+484).
Manlleu és, de fet, l'únic municipi de més de 20.000 habitants amb més de 1.000 punts EPG (1.125), superant Girona (752), Palafrugell (713), Manresa (712), Rubí (677), Banyoles (663) o Sant Vicenç dels Horts (657). Amposta (81), per contra, és l'únic sense risc alt, mentre que Tortosa (172) i Sitges (184) són els altres per sota dels 200 punts. Pel que fa a la Rt, no hi ha cap ciutat que la tingui per sota d'1, i 59 de les 62 superen el llistó de l'1,2.