10
d'octubre
del
2015
Txell Bragulat, membre de Sodepau, i Mohamed Bitari, a Sabadell. Foto: Albert Segura
Marxar de casa sempre deixa mal cos, perquè quan n’escapes perquè la teva vida està en joc, la situació s’eleva a la condició de drama. Mohamed Bitari és periodista palestí sirià, i va haver d’abandonar el seu país d’amagat. El règim de Bashar Al-Assad el va amenaçar de mort pels relats que va fer de la seva acció a Damasc. Ara viu a Sabadell, amb un visat a la butxaca i amb la condició d’asilat polític, i aquesta setmana ha participat en una taula de debat sobre el conflicte sirià organitzat per l'Entesa per Sabadell i de la mà de l'organització Sodepau.
“L’origen del conflicte es el règim sirià, i els mitjans d’Europa donen una imatge centrant-se en Estat Islàmic totalment incorrecta, perquè sí, és una organització terrorista, però el règim és el responsable del 90% de les morts dels darrers cinc anys”. Bitari va explicar l’horror a Damasc per la publicació libanesa As-Safir, i els seus relats li van fer valer dues detencions. “En la segona ja t’avisen que a la tercera no en sortiràs en vida, i ho fan, és així de cru”, explica.
Després de la segona detenció no s’ho va pensar dos cops i va fer allò que era al seu abast per sortir del país. “Un policia ens va ajudar a creuar la frontera a un grup de periodistes i activistes polítics, ho va fer fins que el van enganxar, i el 13 d’octubre de 2013 el van assassinar”, relata.
A Damasc va estudiar Filologia Hispànica, era un dels 30 sirians que es van acollir a un projecte impulsat pel govern de José Luís Rodríguez Zapatero per impulsar l’estudi de la llengua espanyola a Síria. El seu coneixement sobre la llengua i el país el van dur a optar a sol·licitar un visat per a poder-se desplaçar a l’Estat espanyol, on des de fa dos anys roman com a refugiat polític. Actualment resideix a Sabadell.
Buscant un futur
Enrere va deixar els pares i els dos germans. Mentre pare i mare van quedar-se a Damasc, els dos germans van haver de fugir, pressionats després de la fugida de Mohamed per salvar la vida. “Jo no podré tornar mai més a Síria, amb aquesta situació no, mentre hi hagi el règim al poder serà impossible”, explica.
“Estic condemnat a mort, igual que molts amics periodistes, i hi ha gent que cada dia envia informes enviats des d’Espanya, des d’Alemanya, des de França, des d’on sigui, per informar al règim sobre què fem i què escrivim”, detalla. Ara, des de Sabadell, contempla el drama humanitari a què estan sotmesos els seus compatriotes, molts dels quals es veuen obligats a agafar el que poden i fugir del país.
El drama humanitari
De fet, el flux migratori cap a Europa s’ha intensificat en els darrers anys, i si no fos pel cas sirià segurament la consciencia del vell continent no s’hauria despertat com ho ha fet. Amb l’esclat del conflicte a Síria, ara fa quatre anys, va provocar un moviment intern i un posterior èxode cap els països del voltant, però ara els refugiats han arribat a Europa buscant una solució i esperança.
Bitari espera que es trobin els mecanismes per resoldre un conflicte d’abast internacional, i on la irrupció en escena de Rússia pot encara empitjorar més les coses. Però la pregunta que es fa és si se sabrà respondre a l’arribada massiva de ciutadans refugiats: “Cada cop hi ha més gent, però els terminis de les ajudes són escassos i els diners també”, lamenta. Si es vol estar a l’alçada, caldrà fer un pla d’ajudes que vagi més enllà del curt termini, i que compti amb un mecanisme real per garantir no només el rescat sinó la integració dels refugiats.
Mentrestant, Bitari seguirà explicant la realitat des del seu punt de vista, aquest cop des de Sabadell i per al diari Alaraby Aljaded. Amb l’esperança d’un dia poder tornar a abraçar els seus pares a la seva Síria natal.