1 de 10
Sostenibilitat

L'ONU posa nota a Sabadell: quins són els punts forts i febles de la ciutat?

L'informe valora amb notes altes l'evolució que s'ha fet en els objectius per la salut i benestar de la població

per Sergi Baixas, 6 de desembre de 2020 a les 14:00 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 6 de desembre de 2020 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Sabadell ha estat una de les 14 ciutats catalanes escollides per l'ONU per analitzar el seu assoliment dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) en matèries de salut, educació, treball digne, reducció de les desigualtats, ciutats i comunitats sostenibles i accions pel clima. 

Aquestes dades recollides algunes abans de la pandèmia, es faran servir com "eina pràctica per a la gestió municipal", de manera que serveixi als ens locals a identificar les prioritats i dificultats en la implementació de l'Agenda 2030. La resposta aprovada el 2015 a la necessitat internacional de disposar d'un marc consensuat per afrontar els reptes globals de la humanitat.


Feina per fer a Sabadell

Així doncs, en clau local, l'informe puntua amb notes altes l'evolució que s'ha fet en els objectius per la salut i benestar de la població amb una esperança de vida de 83 anys -valorant la baixa ràtio de defuncions per causes de malalties o drogues-. També es destaca l'objectiu per una aigua neta i el seu tractament, considerant però que el preu podria ser una mica més baix.


En altres camps, s'apunta que la tendència és correcte però millorable. És el cas en la lluita per la reducció del tant per cent de la població en risc de pobresa que situen en un 16,3% elevant-se, això sí, amb certa alarma fins al 25,2% en el cas de la pobresa infantil; o en combatre la notable bretxa salarial i de pensions entre homes i dones. L'estudi també indica que es podrien dedicar més esforços per garantir una educació de qualitat, tenint en compte que només el 35% dels habitants tenen un nivell d'educació superior; i en l'aplicació de polítiques per reduir les xifres d'aturats (13.2%). 

Per altra banda, apunten a què cal destinar més recursos en implementar energies renovables i per a la construcció d'habitatges de protecció oficial. En aquest sentit, en referència a l'àmbit de les desigualtats, l'1% de la població més rica arreplega el 8,2% de la riquesa de la ciutat, malgrat haver-hi un nombre considerable de persones situats en l'índex de dependència. 

L'informe valora l'alta participació electoral en els comicis (68%) i la baixa taxa de criminalitat, tot i observar-se un lleuger repunt en delictes relacionats amb el tràfic de drogues. Pel que fa a les accions pel clima, s'apunta que la producció de CO2 per càpita és un pèl elevada; malgrat que es valora prou positivament, però amb marge de millora, les tasques de reciclatge a la ciutat. 

Un dels punts pitjors valorats és el de la "fam zero", que fa referència a la capacitat d'autoabastiment. L'informe apunta a un elevat preu general dels aliments i que la taxa de treballadors en el sector agrari (0.14%), les explotacions agràries i la superfície de cultius al municipi és molt baix. No obstant això, apunten a un bon índex d'agricultura ecològica.  

A més a més, també lamenten la falta de més projectes de cooperació i desenvolupament per aconseguir tots aquests objectius prèviament citats i per a la protecció de la biodiversitat dels ecosistemes de Sabadell.
 

Sabadell durant el toc de queda Foto: Juanma Peláez


Què és l'Agenda 2030? 

El 25 de setembre de 2015, l’Assemblea General de Nacions Unides va aprovar l’Agenda 2030 per al desenvolupament sostenible, un full de ruta amb 17 objectius (ODS) i 169 fites a assolir en l’horitzó de l’any 2030. L’Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible respon a la necessitat internacional de disposar d’un marc consensuat per afrontar els reptes globals de la humanitat. La complexitat, la globalitat i la complementarietat d’aquesta agenda va més enllà de les eines que s’han aprovat els darrers 50 anys.

L’Agenda 2030 aborda cinc grans àrees claus, conegudes com les cinc "P": persones, planeta, prosperitat, pau i partenariat (aliances). Els Objectius de Desenvolupament Sostenible cobreixen àmbits com la pobresa, la desigualtat, la seguretat alimentària, la salut, el consum i la producció sostenibles, el creixement, l'ocupació, les infraestructures, la gestió sostenible dels recursos naturals, els oceans, el canvi climàtic, i també la igualtat de gènere, la pau, la inclusió social, l'accés a la justícia i les institucions responsables. 

Les Nacions Unides han fet una crida directa a tots els estats membres a formular com més aviat millor unes respostes nacionals ambicioses per a la implementació general de l’Agenda, que facilitin la transició cap als ODS. Amb l’aprovació del Pla nacional per a l’Agenda 2030, Catalunya respon a aquest mandat i entoma el compromís amb el desenvolupament sostenible.

L'exministra espanyola Leire Pajín, actual presidenta de REDS -la branca espanyola de la xarxa de Nacions Unides Sustainable Development Solutions Network (SDSN)- assenyala que el "70,9% de la població de l'Estat viu en àrees urbanes" i per això considera que "els alcaldes han de tenir la capacitat de guiar-nos cap a un futur inclusiu i sostenible" ja que sense ells, "aconseguir l'assoliment de l'Agenda 2030, seria impossible". 

 

Participació