entrevista

«La possible fusió del Banc Sabadell pot tenir conseqüències en la presa de decisions»

Vicenç Garcia és el secretari general de la Secció Sindical de la Intersindical-CSC al Banc Sabadell

per Albert Hernàndez , 25 de novembre de 2020 a les 08:00 |
El secretari general del sindicat al Banc Sabadell, Vicenç Garcia | Paz
Fa uns dies, el BBVA confirmava haver mantingut converses amb el Banc Sabadell per estudiar una fusió, la segona de gran volum en pocs mesos a l'Estat, després de la de CaixaBank i Bankia. Mica en mica, el panorama financer es va reconfigurant i concentrant en menys mans, després de l'època d'absorcions de caixes, que va suposar la desaparició d'emblemàtiques com la de Sabadell, Terrassa i Penedès, entre moltes altres. 

L'anunci ha arribat quan el Banc Sabadell havia manifestat, unes setmanes abans, la voluntat d'aplicar un Expedient de Regulació d'Ocupació (ERO) que podria afectar fins a 1.800 treballadors. Moviments als despatxos de les cúpules que portats a peu de carrer suposaran prejubilacions, jubilacions i baixes incentivades, a més de la incidència que pot tenir en el client. Vicenç Garcia (Sabadell, 1967) fa una mica més d'un any que exerceix com a secretari general de la Intersindical-CSC al Banc Sabadell, la segona força sindical a Catalunya a l'entitat financera, i porta més de 30 que hi treballa. Des de la perspectiva sindical explica tot el que envolta aquesta operació.


- Quin impacte tindrà en general aquesta possible fusió?

- Abans de tot cal dir que no està tancada, encara que és possible. Ara bé, el BBVA ja va adquirir Unnim i Catalunya Caixa al seu moment i li va servir per aconseguir molt de pes en el territori, per tant, hi haurà duplicitat d’oficines. A més, impactarà en tots els àmbits de l’entitat i al Banc Sabadell, en especial, perquè treballa amb les petites i mitjanes empreses. Hi haurà impacte, sí.

 
- Els hi ha arribat alguna inquietud d’aquestes petites i mitjanes empreses davant el possible escenari?
 
- No, el que sí preocupa és la vinculació amb el territori, malgrat el trasllat de la seu social a Alacant, els òrgans decisoris continuen estant a Barcelona i al Vallès. Ara, amb aquesta possible operació pot passar que es moguin i això voldrà que es prenguin decisions des de més lluny i, per tant, tenen una altra perspectiva.
 
El Banc Sabadell ha tingut un pes específic en la creació de petites i mitjanes empreses al Vallès i al seu voltant i al final a tot Catalunya i la distància a l'hora de prendre decisions pot tenir conseqüències.
 
- Una possible fusió que arriba quan el Banc Sababadell va anunciar un ERO.
 
- Ara està aturat, perquè les condicions que s’oferien són pitjors que les del BBVA i no té sentit que els sindicats que es mostraven disposats a pactar aconseguissin uns acords diferents, perquè potser la gent se’ls tiraria a sobre. Aquesta negociació sempre l’hem encarat amb dues voluntats, d’una banda la de l’empresa, que sembla té pressa, i, de l’altra, la intenció de molts treballadors d’acollir-s’hi, que hi ha un bon nombre.  
 
Com també, pensant en la gent que es queda, perquè la pèrdua d’un 12% de plantilla què passarà amb aquestes hores? Les hauran d’assumir la resta? Aquestes coses s’han de parlar, perquè no suposin una càrrega. Com es farà i que sigui de la millor manera. Això s’ha d’abordar.
 
- Els han dit alguna cosa des del Banc Sabadell sobre això que menciona?   
 
- No, ens han dit que hi haurà una transformació. Però fins i tot assumint que això és així, cal fer un període de transició, que aquestes persones que vulguin marxar hi siguin durant uns mesos més, perquè després la feina vagi més rodada quan hagin marxat. Però el Banc Sabadell en el fons el que ha buscat ha estat aprimar la seva despesa de salaris.
 
- I un altre element que influeix en aquestes negociacions: a Madrid s’estan modificant les condicions de la jubilació i les pensions.
 
- És rellevant, perquè en uns mesos hi haurà unes condicions per accedir a la jubilació o prejubilació que amb el criteri actual els hi quedaran pensions altes i, amb els nous acords, el càlcul pot suposar entre un 15% i 20 menys i demanem que això ho cobreixi el banc, que es tingui en compte en les negociacions, ja sigui amb una pòlissa, fent una previsió... hi ha moltes opcions, però, per ara, el banc es nega.   
 
- I els han dit quan pot haver-hi un possible acord entre BBVA i Banc Sabadell?  
 
- Ens diuen que la decisió estarà presa en un màxim de dos mesos. Si no és així, si finalment no hi ha operació, aleshores, quant a l'ERO caldrà que s'aconsegueixin sortides amb bones condicions i l’adquisició de compromisos per a la plantilla restant, que poden quedar en paper mullat si hi ha entesa amb el BBVA. Tot i així, t’haig de dir que considerem que el Banc Sabadell és viable, té futur sol.
 
És molt important, i això no només amb els bancs, amb totes les empreses, cal tenir una mirada diferent, més enllà dels guanys i en això el Banc Sabadell hi té un paper, per com va néixer, molt lligat a les petites i mitjanes empreses.
 
- Una mica contradictori, qualsevol banc va associat al guany.
 
- Sí, pot semblar un oxímoron però els bancs són eines necessàries, tothom necessita un compte bancari, cobrar, pagar... Durant la pandèmia hem estat oberts. És cert que la matèria prima dels bancs són els diners i equilibrar els comptes, amb dependència dels mercats. Per això em xoca que al Parlament de Catalunya la majoria de forces es neguin a fer un banc català públic, perquè al final es produirà una concentració bancària a l’Estat. A més del que suposarà en l’àmbit laboral, amb reducció de plantilles, i per això ens tocarà plantar cara.
 
-  Sé que defensen els interessos dels treballadors, però i els consumidors com es veuran afectats?
 
- Com a usuari tens menys oferta i, per tant, hi haurà menys condicions per negociar. El sector va cap a un oligopoli. A més, s’està estenent que el client s’ho gestioni tot i això per a la gent gran serà un problema.

"El trasllat de la seu social em recorda un altre episodi sentimental, quan es va treure la "de" de Banc de Sabadell"

- Davant d'aquests anuncis de fusions per esdevenir grans bancs, hi ha front comú entre els sindicats?
 
- En aquestes converses al final som dues parts: empresa i treballadors. Així ho entenc, sigui quin sigui el grau de representació de cadascú i al cap i a la fi, la voluntat és aquesta: defensar els drets dels treballadors. En la meva curta experiència, em decep que, de vegades, s’està en posicions que cadascú mira per les seves coses i de penjar-se medalles. Des d’Intersindical sempre hem pensat que la unitat estratègica és important i costa, perquè, de vegades, no tenim les converses que s’haurien de produir abans i després d’aquestes negociacions. Sobretot els grans busquen els rèdits personals i costarà.

- Per últim, que abans ha comentat el trasllat de la seu social. Passat el temps i vist amb perspectiva, quina afectació ha tingut?
 
- Té un impacte relatiu en l’àmbit econòmic i és més emocional que una altra cosa, perquè les decisions se segueixen prenent des de les seus de Barcelona i Sant Cugat. I això em porta a un altre episodi també sentimental, quan es va treure el “de” de Banc de Sabadell. Va causar molt rebombori i de fet, quan va acabar instal·lant-se amb el seu edifici principal a Sant Cugat, sempre m’he preguntat si l’Ajuntament de Sabadell no va plantejar que es quedés a la ciutat. Fins i tot et diria que podria tenir espai a la zona de Riu-sec, on hi ha l’Ikea. Doncs, això ha estat, més o menys, el mateix, no sé si va haver-hi pressions, però va ser una cosa simbòlica. 

 

Participació