16
de novembre
del
2020
Actualitzat
a les
11:27h
Polinyà compta amb una població d’una mica més de 8.000 habitants, 467 dels quals són nens de 0-4 anys i amb 79 naixements el 2019, segons dades de l’Idescat. En els últims deu, el municipi n'ha tingut una línia irregular i dispar, amb quatre anys incrementant-se i sis sent inferior respecte el darrer any. No així el 2019, quan la setantena ha estat superior als 67 de 2018.
Precisament, aquest és un dels arguments que fa servir el Departament d’Educació per tancar la línia de P3 a l’Escola Polinyà per al curs vinent, tal com sosté l’AMPA del centre. “S’ha insinuat que no invertirà més recursos en conservar en bon estat els mòduls prefabricats en els quals es troba”, assegura i això suposa tenir "data de caducitat", remarquen des del Centre.
L'AMPA recorda que el “projecte innovador i consolidat, de pedagogia viva i activa” té demanda de famílies d’una dotze de municipis fora de Polinyà com ara, Sabadell, Parets, Montmeló i la Llagosta, entre d’altres. Des d’aquest racó del barri de Can Serra de la localitat es fa acompanyament emocional, una pedagogia basada en la motivació i en la quotidianitat i un centre obert a la família. “Respectem el temps dels nens”, afegeixen des de l’Escola Polinyà.
L’AMPA retreu a Educació perquè “aposta des de fa anys per la innovació i la transformació educativa de l’escola catalana i el tancament de l’Escola Polinyà contradiu clarament aquesta visió de futur”.
Planificació del curs en estudi
Educació subratlla que “no hi ha res a comunicar” i que tampoc s’ha posat sobre la taula un tancament de l’equipament en qüestió i és que, com continua l’explicació, la planificació del curs 2021-2022 “encara s’està treballant a tots els territoris”.
En aquest sentit, l'Ajuntament de Polinyà emplaça a tractar el tema amb Serveis Territorials del Vallès Occidental "els escenaris" i reivindica el "respecte" que ha mostrat per les iniciatives educatives del municipi.
Fusió amb un altre centre
Des de l'Escola precisen que una altra de les opcions que se'ls va oferir va ser "una fusió" amb un altre centre educatiu, l'Escola Pere Calders. "No parlem el mateix llenguatge", diuen i l'AMPA defensa que es tracta d'un procés que "necessita temps, planificació, disseny, compromís i equilibri per tal d’assolir una fusió real que garanteixi un projecte educatiu de qualitat i amb coherència pedagògica".
Una opció que Serveis Territorials descarta i així ho corrobora el consistori "després dels conflictes" mostrats i en favor de la coexistència de tots. L'Escola Polinyà reclama "baixar les ràtios i donar més qualitat", d'aquesta manera, podrien conviure els dos projectes educatius al municipi.
Precisament, aquest és un dels arguments que fa servir el Departament d’Educació per tancar la línia de P3 a l’Escola Polinyà per al curs vinent, tal com sosté l’AMPA del centre. “S’ha insinuat que no invertirà més recursos en conservar en bon estat els mòduls prefabricats en els quals es troba”, assegura i això suposa tenir "data de caducitat", remarquen des del Centre.
L'AMPA recorda que el “projecte innovador i consolidat, de pedagogia viva i activa” té demanda de famílies d’una dotze de municipis fora de Polinyà com ara, Sabadell, Parets, Montmeló i la Llagosta, entre d’altres. Des d’aquest racó del barri de Can Serra de la localitat es fa acompanyament emocional, una pedagogia basada en la motivació i en la quotidianitat i un centre obert a la família. “Respectem el temps dels nens”, afegeixen des de l’Escola Polinyà.
L’AMPA retreu a Educació perquè “aposta des de fa anys per la innovació i la transformació educativa de l’escola catalana i el tancament de l’Escola Polinyà contradiu clarament aquesta visió de futur”.
Un del espais del centre educatiu Foto: AMPA Escola Polinyà
Planificació del curs en estudi
Educació subratlla que “no hi ha res a comunicar” i que tampoc s’ha posat sobre la taula un tancament de l’equipament en qüestió i és que, com continua l’explicació, la planificació del curs 2021-2022 “encara s’està treballant a tots els territoris”.
En aquest sentit, l'Ajuntament de Polinyà emplaça a tractar el tema amb Serveis Territorials del Vallès Occidental "els escenaris" i reivindica el "respecte" que ha mostrat per les iniciatives educatives del municipi.
Fusió amb un altre centre
Des de l'Escola precisen que una altra de les opcions que se'ls va oferir va ser "una fusió" amb un altre centre educatiu, l'Escola Pere Calders. "No parlem el mateix llenguatge", diuen i l'AMPA defensa que es tracta d'un procés que "necessita temps, planificació, disseny, compromís i equilibri per tal d’assolir una fusió real que garanteixi un projecte educatiu de qualitat i amb coherència pedagògica".
Una opció que Serveis Territorials descarta i així ho corrobora el consistori "després dels conflictes" mostrats i en favor de la coexistència de tots. L'Escola Polinyà reclama "baixar les ràtios i donar més qualitat", d'aquesta manera, podrien conviure els dos projectes educatius al municipi.
| Projecte nascut el 2011 |
|---|
| L’Escola Polinyà va néixer el curs 2011-2012 amb la idea d’esdevenir institut escola, tot i que posteriorment el Departament d’Educació va descartar la incorporació de la secundària al projecte. Des de fa deu cursos funciona en mòduls prefabricats, "hi estem bé", subscriuen des del entre. El 2009, l'Ajuntament va cedir uns terrenys municipals per a la construcció de l’edifici a la zona del Turó de la Creu, però no es va materialitzar. El febrer d'enguany, el consistori va oferir a Educació l’escola bressol Ginesta per instal·lar-hi la de Polinyà, però després d'estudiar-ho es va descartar, ja que l'ampliació i adequació suposava tres milions d'euros. Actualment, la comunitat educativa de del centre educatiu està formada per 167 famílies, 228 infants i una quarantena de professionals entre tot el personal. |