09
de novembre
del
2020
Actualitzat
a les
10:05h
Aquesta segona onada del coronavirus ha deixat clar, entre d'altres coses, que la mitjana d'edat de malats és de 40 anys, tal com assegurava fa uns dies el coordinador de la Unitat de Seguiment de la Covid-19 a Catalunya, Jacobo Mendioroz. Els joves han estat, i són, la diana de vàries acusacions pel repunt de contagis, especialment des de l'estiu.
A Sabadell, Creu Roja ha desplegat una iniciativa per conscienciar sobre la propagació del virus a la nit, inicialment a l'estiu per encàrrec de la Generalitat, i ara s'ha mantingut sota tutela de l'Ajuntament, amb la particularitat que són joves els que portaven el missatge. Laura Amorós (Sabadell, 2002) és una d'aquestes voluntàries que ha patrullat la ciutat i això és el que explica a NacióSabadell del que s'ha trobat:
- Què la fa fer-se voluntària?
- La meva mare treballa a Creu Roja i sempre m'ha explicat coses del que feien i sabia que algun dia m'agradaria provar-ho... i així ja porto dos anys col·laborant-hi, però per temes d'estudis no vinc molt seguit, tot i que ho intento. Vaig començar amb el projecte de la campanya de joguines i també he fet voluntariat amb la campanya de l'oci nocturn, recollida d'aliments i recollida de material escolar al Baricentro.
- I canvia molt el que s'imaginava, quan li explicava la seva mare, a un cop s'entra?
- Bé, el que impressiona és veure les persones que hi ha darrere els números. Per exemple, si diuen avui han vingut 50 persones a buscar menjar, es pot pensar: “D'acord, potser no és un gran nombre”, però quan veus aquesta cinquantena que arriben acompanyats dels seus fills, la seva família... impressiona. Al cap i a la fi, és humanitzar tot aquell ball de xifres.
- I la campanya nocturna de conscienciació per evitar la propagació de la Covid-19, què s'han trobat?
- De tot, coses bones i dolentes. La nostra tasca és corregir els mals hàbits de la ciutadania, sobretot entre el jovent, però tampoc m'agradaria apuntar-los a ells, perquè el missatge va adreçat a tothom. A la primera onada, diria que com que no hi havia toc de queda i acabàvem a l'una de la matinada, ens trobàvem grups enormes sense mascareta. Com que anem amb armilla, quan ens veuen es pensen que som la policia i tothom se la posa ràpid.
Bàsicament, quan arribem al lloc fem jocs interactius, perquè fotre'ls- hi el rotllo, especialment entre els joves, no té sentit, perquè ja ho saben. Simplement, fem recordatori de les mesures de distància de seguretat, l'ús correcte de la mascareta i el rentat de mans d’una altra manera.
- Quina classe de jocs interactius?
- Per exemple, demostrem la importància de l'ús correcte de la mascareta i ho fem amb les pompes de sabó, perquè amb mascareta quan es bufa no surten i sense, no. També amb un esprai d'aigua que simula ser les partícules que expulsem quan parlem i així es comprova l'abast de fins on arriba. I a la gent li agrada i participa.
- I fer aquests jocs de matinada...
- ... Ara ja no, pel tema del toc de queda. Però la primera onada va ser més divertida, també ens ho passàvem bé fent aquestes coses. M'he trobat amics meus de nit.
- Però, com és la resposta dels joves?
- També hi ha de tot, però escoltar sí escolten. Ara, un cop marxem, alguns tornen a abaixar-se les mascaretes, d'altres riuen... també algun que altre no vol que els molestis. Una mica de tot.
Entenc que la gent vulgui sortir, perquè a mi em va passar amb el confinament, treia tres hores el meu gos! I també és normal que ara, amb el toc de queda, es vulgui estar amb els amics, però et trobes cada botelló que sembla una discoteca.
- I no li sorprèn que malgrat les morts, els casos greus i aquests gairebé nou mesos de coronavirus, segueixen havent comportaments d'aquest tipus?
- És així, encara hi ha gent. Ara, també t'haig de dir que només ens quedem amb els casos negatius, perquè t'han fotut un moc i en canvi, segurament abans hi ha hagut moltes més persones que han corregit el seu comportament. Per això, en general, bé. Fem la nostra feina i ens ho agraeixen.
- I no li agradaria estar a l'altre banda i ser qui està amb els seus amics rebent els consells d'uns voluntaris?
- I tant! I ho faig, però bé. Tampoc m'agrada, i em sap molt de greu, que hagin tancat bars i discoteques, però no sortiré de casa perquè em posin una multa i sobretot, i primer de tot, per la meva família.
A Sabadell, Creu Roja ha desplegat una iniciativa per conscienciar sobre la propagació del virus a la nit, inicialment a l'estiu per encàrrec de la Generalitat, i ara s'ha mantingut sota tutela de l'Ajuntament, amb la particularitat que són joves els que portaven el missatge. Laura Amorós (Sabadell, 2002) és una d'aquestes voluntàries que ha patrullat la ciutat i això és el que explica a NacióSabadell del que s'ha trobat:
- Què la fa fer-se voluntària?
- La meva mare treballa a Creu Roja i sempre m'ha explicat coses del que feien i sabia que algun dia m'agradaria provar-ho... i així ja porto dos anys col·laborant-hi, però per temes d'estudis no vinc molt seguit, tot i que ho intento. Vaig començar amb el projecte de la campanya de joguines i també he fet voluntariat amb la campanya de l'oci nocturn, recollida d'aliments i recollida de material escolar al Baricentro.
- I canvia molt el que s'imaginava, quan li explicava la seva mare, a un cop s'entra?
- Bé, el que impressiona és veure les persones que hi ha darrere els números. Per exemple, si diuen avui han vingut 50 persones a buscar menjar, es pot pensar: “D'acord, potser no és un gran nombre”, però quan veus aquesta cinquantena que arriben acompanyats dels seus fills, la seva família... impressiona. Al cap i a la fi, és humanitzar tot aquell ball de xifres.
- I la campanya nocturna de conscienciació per evitar la propagació de la Covid-19, què s'han trobat?
- De tot, coses bones i dolentes. La nostra tasca és corregir els mals hàbits de la ciutadania, sobretot entre el jovent, però tampoc m'agradaria apuntar-los a ells, perquè el missatge va adreçat a tothom. A la primera onada, diria que com que no hi havia toc de queda i acabàvem a l'una de la matinada, ens trobàvem grups enormes sense mascareta. Com que anem amb armilla, quan ens veuen es pensen que som la policia i tothom se la posa ràpid.
Bàsicament, quan arribem al lloc fem jocs interactius, perquè fotre'ls- hi el rotllo, especialment entre els joves, no té sentit, perquè ja ho saben. Simplement, fem recordatori de les mesures de distància de seguretat, l'ús correcte de la mascareta i el rentat de mans d’una altra manera.
- Quina classe de jocs interactius?
- Per exemple, demostrem la importància de l'ús correcte de la mascareta i ho fem amb les pompes de sabó, perquè amb mascareta quan es bufa no surten i sense, no. També amb un esprai d'aigua que simula ser les partícules que expulsem quan parlem i així es comprova l'abast de fins on arriba. I a la gent li agrada i participa.
- I fer aquests jocs de matinada...
- ... Ara ja no, pel tema del toc de queda. Però la primera onada va ser més divertida, també ens ho passàvem bé fent aquestes coses. M'he trobat amics meus de nit.
- Però, com és la resposta dels joves?
- També hi ha de tot, però escoltar sí escolten. Ara, un cop marxem, alguns tornen a abaixar-se les mascaretes, d'altres riuen... també algun que altre no vol que els molestis. Una mica de tot.
Entenc que la gent vulgui sortir, perquè a mi em va passar amb el confinament, treia tres hores el meu gos! I també és normal que ara, amb el toc de queda, es vulgui estar amb els amics, però et trobes cada botelló que sembla una discoteca.
- I no li sorprèn que malgrat les morts, els casos greus i aquests gairebé nou mesos de coronavirus, segueixen havent comportaments d'aquest tipus?
- És així, encara hi ha gent. Ara, també t'haig de dir que només ens quedem amb els casos negatius, perquè t'han fotut un moc i en canvi, segurament abans hi ha hagut moltes més persones que han corregit el seu comportament. Per això, en general, bé. Fem la nostra feina i ens ho agraeixen.
- I no li agradaria estar a l'altre banda i ser qui està amb els seus amics rebent els consells d'uns voluntaris?
- I tant! I ho faig, però bé. Tampoc m'agrada, i em sap molt de greu, que hagin tancat bars i discoteques, però no sortiré de casa perquè em posin una multa i sobretot, i primer de tot, per la meva família.