entrevista

«Falta tolerància al soroll, cada cop ens molesten més les coses i recorrem més a l'administració»

Andreu Alay és tècnic del servei de Sostenibilitat i Medi Ambient de l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès i ha participat en el congrés del sector acústic català celebrat a la ciutat

per Anna Mira , Sant Cugat , 17 d'octubre de 2020 a les 18:00 |
Andreu Alay és tècnic del servei de Sostenibilitat i Medi Ambient de l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. | Anna Mira
Aquests dies a Sant Cugat se celebra el tercer Congrés de l'Acústica de Catalunya. Un certamen que s'ha hagut d'adaptar a la nova normalitat i fer-se en format virtual per la situació de la pandèmia. Després de Sabadell i Terrassa, que van acollir les primeres experiències, la ciutat ha divulgat debats sobre el soroll. 

A NacióSantCugat hem parlat amb Andreu Alay que ha moderat la conferència Gestió municipal del soroll de les infraestructures generals de transport i solucions. Ell és tècnic del servei de Sostenibilitat i Medi Ambient de l'Ajuntament i afirma que Sant Cugat té uns nivells de soroll molt baixos. De fet, l'entrevista, als Jardins del Monestir, ha estat agradablement amenitzada pel cant dels ocells.


- Hem de parlar de so o de soroll?

- És molt complicat. El que pugui ser per un so per una persona, pot ser un soroll per una altra. De tota manera, s'entén que allò que ens desagrada és un soroll.


- Per què és important saber l'impacte que té el soroll sobre les persones?

- Això és molt curiós perquè durant la pandèmia, moltes persones han descobert el paisatge sonor que tenia a casa seva. Aquells dies que estava tothom confinat es podien sentir sons que habitualment no s'escolten perquè el soroll residual -aquell provocat pels humans i vehicles- és molt alt.

- Ho van poder comprovar?

- Sí, tenim sensors distribuïts per la ciutat i es va notar molt que el soroll va baixar entre tres o quatre decibels respecte de la mitjana. Era molt curiós veure com a les vuit del vespre el soroll pujava, fruit dels aplaudiments al personal sanitari.

- El fet d'estar a casa durant el confinament, han augmentat els conflictes?

- Durant la pandèmia se'ns ha disparat el nombre de queixes perquè el fet d'estar a casa fa que sentis més el bar que tens a sota, l'aire condicionat del costat o el veí que toca el piano. Això passa quan hi ha situacions d'estrès com és la pandèmia però també amb la crisi econòmica, gent que es jubila, etc.

"És important que a l'hora de fer el planejament urbanístic d'un municipi, s'intenti no acostar-se massa a les infraestructures"


- Quines són les principals queixes que reben a l'ajuntament per temes de soroll?

- A Sant Cugat es viu molt bé i hi ha poc soroll ambiental. Sempre hi ha una remor present provinent de l'autopista AP-7, B-30 que de nit se sent a tot arreu però és una ciutat molt tranquil·la perquè no hi ha indústria. El que passa és que quan tens un soroll residual molt baix qualsevol cosa que t'incrementi aquest soroll, es percep molt. La normativa et marca uns límits de soroll estàndards però si parteixes d'un soroll residual molt baix, et molesta tot i complir amb la normativa.

- Falta tolerància per part de la ciutadania?

- Moltíssima. Fa deu anys que porto temes de soroll a Sant Cugat i en aquest temps l'evolució dels expedients de denúncia per soroll és exponencial. Cada cop ens molesten més les coses i cada cop recorrem més a l'administració a que ens resolgui els problemes. La pregunta que sempre faig a la persona que denuncia per soroll és: "Vostè ha parlat amb qui fa el soroll"? I la majoria de vegades és que no. Hi ha moltes coses que jo crec que abans es resolien perquè hi havia més tolerància al soroll -sense arribar a casos extrems-. I a vegades parlant amb la persona es pot resoldre i no cal que vingui l'Ajuntament al darrere a mesurar.
 

Andreu Alay és tècnic del servei de Sostenibilitat i Medi Ambient durant la conferència. Foto: Localpres


- Quina alternativa proposen?

- Doncs precisament al Congrés hi ha una ponència dedicada a la importància de la mediació. El millor és que es parlin les dues parts i arribin a un acord.

- També s'evitaria col·lapse burocràtic?

- Aquest és un altre tema. La saturació de l'ajuntament per la multi denuncia. Hi ha gent que ens col·lapsa perquè no para d'entrar instàncies pel mateix fet. No has pogut resoldre la primera que ja n'ha entrat cinc més. Això no és operatiu.

- La xerrada s'ha basat en els problemes que té Sant Cugat per les infraestructures. On es troben aquests problemes?

- Bàsicament a Mas Gener on els veïns tenen literalment l'autopista AP-7 a tocar i al carrer de l'Andana per on passa el vial de la línia S1 de FGC. A Mas Gener és fàcil de resoldre perquè les edificacions són baixes i és fàcil posar una pantalla. En aquest sentit, l'Ajuntament ha presentat els estudis en el Ministeri de Foment, que ha constatat la necessitat de posar pantalles però a hores d'ara no s'ha executat per la falta de pressupost del ministeri, administració competencial. En el cas del carrer de l'Andana, actualment FGC està fent obres per instal·lar unes pantalles protectores que han de minimitzar el soroll del gir del tren en el seu pas per aquest punt.

- Com es poden resoldre?

- Tal com s'ha explicat a la conferència, és important que a l'hora de fer el planejament urbanístic d'un municipi, s'intenti no acostar-se massa a les infraestructures.

- Quins altres punts conflictius hi ha a la ciutat?

- Principalment les zones van lligades a l'oci de les terrasses. Sant Cugat el model que té és de concentració en el nucli antic, que ho absorbeix tot. Ara sembla que el nou equip de govern té la voluntat de canviar-ho. Un altre cas és Volpelleres, que quan es va planificar, no fa massa anys, potser no es va pensar que hi hagués comerços, restauració, etc. Perquè si no, tens un sector purament residencial i per fer qualsevol cosa, s'anirà al centre. Cal intentar diversificar les activitats a diferents punts de la ciutat perquè no sempre siguin els mateixos veïns els que puguin tenir molèsties. Fa uns anys es van sobre ocupar alguns espais.
 

Andreu Alay és tècnic del servei de Sostenibilitat i Medi Ambient de l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Foto: Anna Mira


- Quins inconvenients té l'excés de soroll?

- Hi ha molts estudis que diuen que pot causar problemes cardiovasculars, estrès, falta de son, neguits, etc. Per tant, nosaltres intentem sempre ser empàtics quan rebem queixes de soroll perquè entenem que la persona està patint. És curiós perquè a Sant Cugat, tot i tenir unes dades de soroll bones en comparació a municipis del voltant, les denúncies per soroll són molt més elevades.

- Per què creu que és així?

- La gent reclama més o hi ha menys tolerància. Vindre a viure a Sant Cugat pensant que és un poble... som 91.000 habitants! Sant Cugat ja no és un poble. 

- Quina importància té un congrés com l'Acusticat?

- S'ha hagut de fer un canvi de format total però és important perquè no és tan purament tècnic, si no es busca més obert i enfocat als tècnics municipals. Últimament el debat sobre el soroll s'ha postat més d'actualitat i hi ha molta gent preocupada pel soroll i el paisatge sonor.

 

Participació