09
d'octubre
del
2020
"A Catalunya no tenim rei". Així de contundent s'ha mostrat el vicepresident en funcions de president, Pere Aragonès, el mateix dia que Felip VI visita Barcelona. Després que el monarca hagi apel·lat a "la unitat" per "sortir enfortits de la crisi", Aragonès li ha respost que "l'economia no entén de monarquies ni de símbols del passat". "On les institucions democràtiques funcionen que hi acostuma a haver creixement econòmic". I l'ha instat a "reflexionar" davant l'absència dels membres de l'executiu català i del Parlament.
"El 3 d'octubre el monarca va venir a certificar l'a por ellos", ha recordat després d'una visita a la facultat de Biociències de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), per fer balanç del Pla de fosses. Ho ha fet juntament amb la consellera de Justícia en funcions, Esther Capella, per veure de primera mà l’evolució dels treballs antropològics de restes recuperades d’excavacions de la Guerra Civil.
"L'1 d'octubre vam demostrar que Catalunya no som súbdits de ningú, sinó amos del nostre propi destí" ha asseverat Aragonès qui ha afegit que Felip VI simbolitza la continuïtat històrica d'una legitimació del règim franquista i d'una monarquia "que no pot presumir de transparència".
"Sense memòria no existeix la justícia" i la política de memòria a Catalunya fa molts anys que es duu a terme. De fet, han recordat la feina ingent que van fer els exconsellers Raül Romeva i Carles Mundó amb la posada en marxa precisament del Pla de fosses i de la Llei d'anul·lació dels judicis sumaríssims del franquisme.
Capella ha recordat que a Catalunya hi ha unes 20.000 persones enterrades en 500 fosses i ha anunciat que en les pròximes setmanes la Generalitat obrirà dues fosses més, una a Salomó (Alt Camp) i l'altra a Móra d'Ebre (Ribera d'Ebre). "Estem encara davant una feina ingent per tancar tots els dols, obrim fosses per tancar dols", ha conclòs. Actualment a Catalunya ja s'han obert 32 fosses, s'han recuperat 314 i vuit restes 8 restes trobades han pogut ser identificades i retornades als seus familiars.
Una llei per reconciliar-se amb el franquisme
La nova llei de memòria històrica que està treballant el govern espanyol és, segons Aragonès, una resposta a la normativa del 2007. "La gent la va trobar curta sobretot pel que fa a la restitució de la dignitat de les víctimes del franquisme". Per això, el vicepresident en funcions de president considera que "hauria de ser realment ambiciosa i reconciliar-se amb el seu passat més fosc".
Aragonès ha recordat les polítiques europees com l'alemanya "ha acceptat fer-se responsable de l'holocaust per frenar la nova extrema dreta i evitar la seva normalització institucional". Per això, la nova llei hauria d'incloure l'apologia del franquisme en el codi penal "per ser penada amb la presó. No són quatre nostàlgics sinó la llavor d'una extrema dreta que fa créixer Vox i que el PP i Cs ajuden a blanquejar".
A més a més, Capella ha demanat que la nova llei espanyola "no interfereixi amb aquells que ja ho estem fent". "Ni el cap de l'estat espanyol ni aquells que hi van tenir res a veure han demanat perdó. Nosaltres demanem respecte per les competències".
"El 3 d'octubre el monarca va venir a certificar l'a por ellos", ha recordat després d'una visita a la facultat de Biociències de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), per fer balanç del Pla de fosses. Ho ha fet juntament amb la consellera de Justícia en funcions, Esther Capella, per veure de primera mà l’evolució dels treballs antropològics de restes recuperades d’excavacions de la Guerra Civil.
"L'1 d'octubre vam demostrar que Catalunya no som súbdits de ningú, sinó amos del nostre propi destí" ha asseverat Aragonès qui ha afegit que Felip VI simbolitza la continuïtat històrica d'una legitimació del règim franquista i d'una monarquia "que no pot presumir de transparència".
"Sense memòria no existeix la justícia" i la política de memòria a Catalunya fa molts anys que es duu a terme. De fet, han recordat la feina ingent que van fer els exconsellers Raül Romeva i Carles Mundó amb la posada en marxa precisament del Pla de fosses i de la Llei d'anul·lació dels judicis sumaríssims del franquisme.
Capella ha recordat que a Catalunya hi ha unes 20.000 persones enterrades en 500 fosses i ha anunciat que en les pròximes setmanes la Generalitat obrirà dues fosses més, una a Salomó (Alt Camp) i l'altra a Móra d'Ebre (Ribera d'Ebre). "Estem encara davant una feina ingent per tancar tots els dols, obrim fosses per tancar dols", ha conclòs. Actualment a Catalunya ja s'han obert 32 fosses, s'han recuperat 314 i vuit restes 8 restes trobades han pogut ser identificades i retornades als seus familiars.
Una llei per reconciliar-se amb el franquisme
La nova llei de memòria històrica que està treballant el govern espanyol és, segons Aragonès, una resposta a la normativa del 2007. "La gent la va trobar curta sobretot pel que fa a la restitució de la dignitat de les víctimes del franquisme". Per això, el vicepresident en funcions de president considera que "hauria de ser realment ambiciosa i reconciliar-se amb el seu passat més fosc".
Pere Aragonès i Esther Capella durant la visita a un laboratori de la UAB sobre restes de fosses. Foto: Anna Mira
Aragonès ha recordat les polítiques europees com l'alemanya "ha acceptat fer-se responsable de l'holocaust per frenar la nova extrema dreta i evitar la seva normalització institucional". Per això, la nova llei hauria d'incloure l'apologia del franquisme en el codi penal "per ser penada amb la presó. No són quatre nostàlgics sinó la llavor d'una extrema dreta que fa créixer Vox i que el PP i Cs ajuden a blanquejar".
A més a més, Capella ha demanat que la nova llei espanyola "no interfereixi amb aquells que ja ho estem fent". "Ni el cap de l'estat espanyol ni aquells que hi van tenir res a veure han demanat perdó. Nosaltres demanem respecte per les competències".