05
d'octubre
del
2020
Actualitzat
el
06
d'octubre
a les
10:08h
Nota sobre el mapa: Clicant al requadre inferior dret, s'amaga la llegenda. Picant sobre cada comarca o municipi, es desplega el seu nom i tota la informació sobre la incidència del coronavirus, els contagis detectats, els PCR fets o, en el cas de les comarques, les hospitalitzacions o les defuncions, tot amb dades d'entre el 25 de setembre i l'1 d'octubre. L'Rt o velocitat de propagació mesura el nombre mitjà de persones infectades per cada persona infecciosa, mentre que el risc de rebrot es mesura per l'índex EPG, que combina l'Rt i la ràtio de positius recents. També es pot desplaçar o fer més o menys gran el zoom de la imatge i seleccionar així millor els municipis.
La situació del coronavirus no ha millora a Catalunya durant l'última setmana. De fet, ha empitjorat a la meitat de comarques i al 60% dels 62 municipis de més de 20.000 habitants, cosa que provoca que vuit de cada deu comarques i quasi nou de cada deu ciutats es trobin en risc alt de rebrot. El nombre de contagis detectats també creix al conjunt del país, tot i que hi ha una bona notícia: s'han fet més de 134.000 PCR -quasi 20.000 diàries- i això ha fet reduir el percentatge de positius al 5,9%, ja prop del 5% que recomana l'Organització Mundial de la Salut per controlar la pandèmia.
La setmana passada la regió sanitària de Sabadell tenia unes dades a la baixa pel que fa al risc de rebrot. La capital vallesana se situava en els 104,48 punts. Ara, l'índex s'ha disparat i a la ciutat actualment el risc s'eleva fins als 255,9.
Així ho apunten les dades del Departament de Salut que, pel que fa al risc de rebrot, responen als càlculs de l'índex EPG, el qual posa en relació la velocitat de propagació dels darrers set dies amb la incidència acumulada per 100.000 habitants de les últimes dues setmanes. Això permet saber si el risc de rebrot és baix (menys de 30), moderat (entre 30 i 70), moderat-alt (entre 70 i 100) o alt (més de 100). Les dades s'ofereixen per comarques i per als municipis de més de 20.000 habitants, a banda de nou més d'especial atenció per haver patit brots recentment (Balaguer, Canet de Mar, Canovelles, les Franqueses del Vallès, Mollerussa, Puigcerdà, Sant Just Desvern, Sant Pere de Ribes i Vilafant).
D'aquesta manera, 34 comarques i 64 dels 71 municipis analitzats es troben en risc elevat de rebrot, i quatre comarques i dos municipis més, en risc moderat-alt. Tres comarques i cinc municipis tenen un risc moderat i tan sols una comarca, baix. Tot això amb dades de l'1 d'octubre, per minimitzar l'impacte del retard en computar les xifres. La comarca en pitjor situació respecte el coronavirus és el Baix Ebre (índex EPG de 790,8), seguit de la Segarra (648), el Berguedà (566,9) i la Cerdanya (532,2), la qual liderava el rànquing les dues darreres setmanes. 16 comarques, però, tenen un índex per sobre de 200.
En canvi, la comarca amb millor situació és l'Alta Ribagorça, la qual, per segona consecutiva, no ha tingut cap positiu. Per darrere, se situen la Conca de Barberà (índex EPG de 34), el Pallars Jussà (39,2) i el Pallars Sobirà (43,8), els quals dibuixen un sector nord-oest en situació relativament bona, amb l'excepció de l'Aran (505,4). També es lliuren d'un risc de rebrot elevat l'Alt Camp (51), l'Alt Penedès (51,2), el Pla d'Urgell (83,5) i el Bages (91,8).
La Cerdanya ha frenat la seva situació crítica essent, per segona setmana consecutiva, la comarca on més cau el risc de rebrot (caiguda de 257,1 punts ara i de 1.163,1, la setmana anterior), tot i que també es troben millor que fa set dies la Ribera d'Ebre (-195,3), la Noguera (-185,5), el Solsonès (-169,1) i el Bages (-163,3). Per contra, tal com s'observa en el mapa inferior, on creix més el risc és al Baix Ebre (+545,8), la Segarra (+433,9), el Berguedà (+370,4), l'Aran (+282,7) i el Montsià (+187,9).
Si es posa el focus en els municipis, no n'hi ha cap amb risc de rebrot baix, però el que més s'hi acosta és Vilafranca del Penedès (índex EPG de 36), seguida per Valls (43,1), Olesa de Montserrat (48,7) i Vilassar de Mar (83,4). Com sempre, cal tenir en compte que la grandària petita d'un municipi pot fer variar molt el risc en termes relatius amb només pocs contagis. Així, mentre que, entre aquests quatre municipis citats, no n'hi cap amb més de 6 positius setmanals, a les Franqueses del Vallès, en risc alt (102,9), només n'hi ha hagut un. Tenint en compte això, la situació és complicada sobretot a Tortosa (1.609,7), Manlleu (1.085,7), Salt (768,8), Puigcerdà (727) i Vic (636,8).
Com en el cas de la Cerdanya, la seva capital és també el municipi que més ha millorat la situació tot i tenir encara un alt risc de rebrot. Puigcerdà ha reduït l'índex EPG 591,2 punts en una setmana, similar també a Canet de Mar (-568,5) o Balaguer (-507,4) o, més lluny, Palafrugell (-236,5). En canvi, Tortosa és el municipi analitzat que més augmenta el risc de rebrot (+1.097,5), molt per davant de Vilafant (+561,1), Castellar del Vallès (+405,2), Canovelles (+312,4), Amposta (+237,2) i Manlleu (+221,3).
La situació del coronavirus no ha millora a Catalunya durant l'última setmana. De fet, ha empitjorat a la meitat de comarques i al 60% dels 62 municipis de més de 20.000 habitants, cosa que provoca que vuit de cada deu comarques i quasi nou de cada deu ciutats es trobin en risc alt de rebrot. El nombre de contagis detectats també creix al conjunt del país, tot i que hi ha una bona notícia: s'han fet més de 134.000 PCR -quasi 20.000 diàries- i això ha fet reduir el percentatge de positius al 5,9%, ja prop del 5% que recomana l'Organització Mundial de la Salut per controlar la pandèmia.
La setmana passada la regió sanitària de Sabadell tenia unes dades a la baixa pel que fa al risc de rebrot. La capital vallesana se situava en els 104,48 punts. Ara, l'índex s'ha disparat i a la ciutat actualment el risc s'eleva fins als 255,9.
Així ho apunten les dades del Departament de Salut que, pel que fa al risc de rebrot, responen als càlculs de l'índex EPG, el qual posa en relació la velocitat de propagació dels darrers set dies amb la incidència acumulada per 100.000 habitants de les últimes dues setmanes. Això permet saber si el risc de rebrot és baix (menys de 30), moderat (entre 30 i 70), moderat-alt (entre 70 i 100) o alt (més de 100). Les dades s'ofereixen per comarques i per als municipis de més de 20.000 habitants, a banda de nou més d'especial atenció per haver patit brots recentment (Balaguer, Canet de Mar, Canovelles, les Franqueses del Vallès, Mollerussa, Puigcerdà, Sant Just Desvern, Sant Pere de Ribes i Vilafant).
D'aquesta manera, 34 comarques i 64 dels 71 municipis analitzats es troben en risc elevat de rebrot, i quatre comarques i dos municipis més, en risc moderat-alt. Tres comarques i cinc municipis tenen un risc moderat i tan sols una comarca, baix. Tot això amb dades de l'1 d'octubre, per minimitzar l'impacte del retard en computar les xifres. La comarca en pitjor situació respecte el coronavirus és el Baix Ebre (índex EPG de 790,8), seguit de la Segarra (648), el Berguedà (566,9) i la Cerdanya (532,2), la qual liderava el rànquing les dues darreres setmanes. 16 comarques, però, tenen un índex per sobre de 200.
En canvi, la comarca amb millor situació és l'Alta Ribagorça, la qual, per segona consecutiva, no ha tingut cap positiu. Per darrere, se situen la Conca de Barberà (índex EPG de 34), el Pallars Jussà (39,2) i el Pallars Sobirà (43,8), els quals dibuixen un sector nord-oest en situació relativament bona, amb l'excepció de l'Aran (505,4). També es lliuren d'un risc de rebrot elevat l'Alt Camp (51), l'Alt Penedès (51,2), el Pla d'Urgell (83,5) i el Bages (91,8).
La Cerdanya ha frenat la seva situació crítica essent, per segona setmana consecutiva, la comarca on més cau el risc de rebrot (caiguda de 257,1 punts ara i de 1.163,1, la setmana anterior), tot i que també es troben millor que fa set dies la Ribera d'Ebre (-195,3), la Noguera (-185,5), el Solsonès (-169,1) i el Bages (-163,3). Per contra, tal com s'observa en el mapa inferior, on creix més el risc és al Baix Ebre (+545,8), la Segarra (+433,9), el Berguedà (+370,4), l'Aran (+282,7) i el Montsià (+187,9).
Si es posa el focus en els municipis, no n'hi ha cap amb risc de rebrot baix, però el que més s'hi acosta és Vilafranca del Penedès (índex EPG de 36), seguida per Valls (43,1), Olesa de Montserrat (48,7) i Vilassar de Mar (83,4). Com sempre, cal tenir en compte que la grandària petita d'un municipi pot fer variar molt el risc en termes relatius amb només pocs contagis. Així, mentre que, entre aquests quatre municipis citats, no n'hi cap amb més de 6 positius setmanals, a les Franqueses del Vallès, en risc alt (102,9), només n'hi ha hagut un. Tenint en compte això, la situació és complicada sobretot a Tortosa (1.609,7), Manlleu (1.085,7), Salt (768,8), Puigcerdà (727) i Vic (636,8).
Com en el cas de la Cerdanya, la seva capital és també el municipi que més ha millorat la situació tot i tenir encara un alt risc de rebrot. Puigcerdà ha reduït l'índex EPG 591,2 punts en una setmana, similar també a Canet de Mar (-568,5) o Balaguer (-507,4) o, més lluny, Palafrugell (-236,5). En canvi, Tortosa és el municipi analitzat que més augmenta el risc de rebrot (+1.097,5), molt per davant de Vilafant (+561,1), Castellar del Vallès (+405,2), Canovelles (+312,4), Amposta (+237,2) i Manlleu (+221,3).