24
de setembre
del
2020
L'arribada virulenta de la Covid-19 a les nostres vides i el seu desconeixement ha fet focalitzar els experts en la investigació sobre aquest nou virus. Ara, un estudi internacional publicat a la revista Science, on han participat diversos hospitals catalans i liderat per lINSERM i la Universitat de Rockefeller, ha demostrat que el 10,2% de les persones que passa la infecció amb simptomatologia greu té anticossos -l'interferó tipus 1 (IFN)- que bloquegen una molècula pròpia del sistema immunitari.
La troballa ha sigut fruit d'un estudi realitzat per un consorci internacional (COVID Human Genetic Effort) de 987 mostres de sang, totes elles de persones que han estat ingressades degut a pneumònies greus causades pel nou coronavirus a hospitals d'arreu del món, entre ells l'Hospital Germans Trias i Pujol i l'Hospital Universitari MútuaTerrassa.
L'equip internacional d'investigadors ha comparat els resultats d'aquest estudi amb les dades de 663 persones asimptomàtiques, cap de les quals presentava aquests autoanticossos, i de 1.127 individus sans, dels quals només 4 sí que els presentaven. El descobriment permetrà identificar quines de les persones amb infecció pel SARS-CoV-2 és més probable que desenvolupi símptomes greus. També facilitarà l'adaptació dels tractaments destinats a aquestes persones amb autoimmunitat, bona part de les quals són homes.
"Aquests anticossos són previs a la infecció, és a dir, les persones ja n'eren portadores i, a conseqüència d'aquesta disfunció immunològica, presentaran unes manifestacions de la Covid-19 més severes i potencialment mortals", apunta un dels investigadors catalans.
Tractaments personalitzats
Amb aquest nou coneixement de l'existència d'anticossos que bloquegen el sistema immunitari, es podran tractar les persones de manera més personalitzada. En primer lloc, el simple fet de detectar aquests anticossos permetrà preveure alguns dels pacients que acabaran desenvolupant simptomatologia greu. A més a més, sempre que aquests pacients facin una donació de sang, caldrà comprovar si hi ha presència d'aquests autoanticossos.
L'estudi s'ha publicat a la revista Science i hi ha participat el Campus Can Ruti, amb l'Hospital Germans Trias i Pujol i l'IrsiCaixa –centre impulsat conjuntament per la Fundació "la Caixa" i el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya–, juntament amb l'Hospital Universitari MútuaTerrassa i la Fundació Docència i Recerca MútuaTerrassa, així com l'Hospital Universitari de Gran Canaria Dr Negrín.
El 3,5% de casos greus són per alteracions genètiques
Paral·lelament, Science també publica un estudi internacional del mateix consorci d'investigadors on, a més a més, també han participat l'IDIBELL i l'Hospital Universitari Vall d'Hebron, on es demostra que determinades alteracions genètiques que afecten la producció d'interferó explicarien el 3,5% dels casos greus de Covid-19.
Així, els investigadors han identificat la importància de l'IFN en la lluita contra el SARS-CoV-2 i poden justificar per què un 15% de les infeccions acaba desencadenant una clínica greu. "El que va despertar la nostra curiositat van ser tres pacients amb infecció per SARS-CoV-2 que van desenvolupar una pneumònia greu i que, a causa de una malaltia prèvia, sabíem que tenien anticossos que comprometien el seu propi sistema immunitari", expliquen els investigadors.
La troballa ha sigut fruit d'un estudi realitzat per un consorci internacional (COVID Human Genetic Effort) de 987 mostres de sang, totes elles de persones que han estat ingressades degut a pneumònies greus causades pel nou coronavirus a hospitals d'arreu del món, entre ells l'Hospital Germans Trias i Pujol i l'Hospital Universitari MútuaTerrassa.
L'equip internacional d'investigadors ha comparat els resultats d'aquest estudi amb les dades de 663 persones asimptomàtiques, cap de les quals presentava aquests autoanticossos, i de 1.127 individus sans, dels quals només 4 sí que els presentaven. El descobriment permetrà identificar quines de les persones amb infecció pel SARS-CoV-2 és més probable que desenvolupi símptomes greus. També facilitarà l'adaptació dels tractaments destinats a aquestes persones amb autoimmunitat, bona part de les quals són homes.
"Aquests anticossos són previs a la infecció, és a dir, les persones ja n'eren portadores i, a conseqüència d'aquesta disfunció immunològica, presentaran unes manifestacions de la Covid-19 més severes i potencialment mortals", apunta un dels investigadors catalans.
Tractaments personalitzats
Amb aquest nou coneixement de l'existència d'anticossos que bloquegen el sistema immunitari, es podran tractar les persones de manera més personalitzada. En primer lloc, el simple fet de detectar aquests anticossos permetrà preveure alguns dels pacients que acabaran desenvolupant simptomatologia greu. A més a més, sempre que aquests pacients facin una donació de sang, caldrà comprovar si hi ha presència d'aquests autoanticossos.
L'estudi s'ha publicat a la revista Science i hi ha participat el Campus Can Ruti, amb l'Hospital Germans Trias i Pujol i l'IrsiCaixa –centre impulsat conjuntament per la Fundació "la Caixa" i el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya–, juntament amb l'Hospital Universitari MútuaTerrassa i la Fundació Docència i Recerca MútuaTerrassa, així com l'Hospital Universitari de Gran Canaria Dr Negrín.
El 3,5% de casos greus són per alteracions genètiques
Paral·lelament, Science també publica un estudi internacional del mateix consorci d'investigadors on, a més a més, també han participat l'IDIBELL i l'Hospital Universitari Vall d'Hebron, on es demostra que determinades alteracions genètiques que afecten la producció d'interferó explicarien el 3,5% dels casos greus de Covid-19.
Així, els investigadors han identificat la importància de l'IFN en la lluita contra el SARS-CoV-2 i poden justificar per què un 15% de les infeccions acaba desencadenant una clínica greu. "El que va despertar la nostra curiositat van ser tres pacients amb infecció per SARS-CoV-2 que van desenvolupar una pneumònia greu i que, a causa de una malaltia prèvia, sabíem que tenien anticossos que comprometien el seu propi sistema immunitari", expliquen els investigadors.