OPERACIÓ JUDES

Mig miler de persones demanen l'absolució dels investigats en el primer aniversari de l'operatiu policial

Ha tingut a la plaça Sant Roc

per Albert Hernàndez , Sabadell, 23 de setembre de 2020 a les 20:50 |
Els investigats del 23-S | Albert Hernàndez
"Absolució" i "llibertat" han estat les crides més pronunciades entre el mig miler de persones que s'ha aplegat aquest dimecres al vespre a la plaça Sant Roc per "la infame operació de segrest del 23-S", tal com qualificava el CDR Sabadell en la convocatòria de concentració en el primer any de l'operació Judes.

Un acte que ha recordat la matinada que "ens van segrestar" han dit des del CDR i, fins i tot, David Budria, un dels 13 investigats, present a l'acte juntament amb d'altres com ara els sabadellencs Jordi Ros i Xavier Duch, "m'atreviria a dir violats", quan els agents de l'institut armat van irrompre a les diferents cases. 


Un repàs cronològic d'aquelles hores, en les quals la plaça de les Dones del Tèxtil va ser el punt neuràlgic de les protestes, però va haver-hi escorcolls a dues cases més de la ciutat. "És absurd" tot plegat ha dit la portaveu dels detinguts i per això els han demanat persistir "i no defallir".
 

David Budria durant el seu parlament Foto: Albert Hernàndez


Les persones concentrades han aplaudit i en acabat cada parlament s'han fet proclames de "llibertat", "absolució", "llibertat presos polítics" i "totes som CDR", entre d'altres. Una concentració entre la qual s'ha barrejat la diputada al Congrés del PDECat, Laura Borràs, acompanyada de la portaveu de Junts per Sabadell, Lourdes Ciuró. 
  Budria ha insistit en "sortir al carrer" com a resposta i s'ha recordat amb "un record especial" de les paraules de precisament l'exdiputat d'ERC, Joan Tardà, en una entrevista a El Español, en què afirmava que a "Catalunya no hi ha violència; però si hi ha set bojos, que els fiquin a la presó i els jutgin".   


Sense acreditar explosius 

L'obertura del sumari del cas ha evidenciat que la investigació policial no ha pogut acreditar l'existència d'explosius, ni d'objectius concrets contra els quals atemptar. A finals d'any, la sala penal de l'Audiència Nacional va contradir el criteri del jutge d'instrucció de la causa Manuel García Castellón, del mateix tribunal.

El canvi de criteri establia que només s'havien pogut trobar precursors d'explosius en els registres als domicilis i la sala penal reconeixia que no podia emetre un judici definitiu "suficientment fundat" sobre si els fets investigats són de naturalesa terrorista. El fet que fos un dubte i no una negativa ha permès que la causa no s'hagi mogut de l'Audiència Nacional, competent per investigar casos de presumpte terrorisme. Un terrorisme que la legislació espanyola permet investigar en delictes de desordres públics que no requereixin l'ús d'armes.

Precisament, aquest dimecres també s'ha conegut que el jutjat d'instrucció de Sabadell ha admès la querella de Ros contra la Guàrdia Civil per coaccions, amenaces, irregularitats en els escorcolls al seu domicili i per haver-li impossibilitat en primera instància la possibilitat de triar advocat defensor.

 

Participació