OPERACIÓ JUDES

Concentració a Sabadell un any després de la detenció de CDR investigats per terrorisme

Es farà aquest dimecres a les 20 hores a les portes de l'Ajuntament vallesà

per NacióSabadell , 22 de setembre de 2020 a les 12:15 |
L'operatiu de la Guàrdia Civil, als voltants de la plaça de les Dones del Tèxtil | Juanma Peláez
Aquest dimecres 23 de setembre fa un any del matí que va canviar la vida de diversos membres del Comitès de Defensa de la República (CDR) quan la Guàrdia Civil va entrar casa seva i els va detenir acusats de terrorisme dins del marc de l'operació Judes. Ara, un any després i amb la vida marcada pel coronavirus, el CDR de Sabadell ha convocat una concentració de rebuig del que anomenen "una infame operació de segrest". Es farà a les 20 hores davant de l'Ajuntament vallesà. 
 
El passat mes de juny l'Audiència Nacional dictava llibertat amb càrrecs per a quatre membres dels CDR investigats per terrorisme, tinença d'explosius i conspiració per fer estralls en el marc de l'operació Judes. L'alt tribunal va descartar doncs la presó provisional. Els quatre investigats van declarar per videoconferència als jutjats de Sabadell i Mollet del Vallès.


L'operació Judes va sortir a la llum el 23 de setembre, quan la Guàrdia Civil va detenir nou CDR als seus domicilis. Set d'ells van ingressar a presó i van estar privats de llibertat fins al desembre o al gener. Els altres dos no havien passat a disposició judicial fins avui, que han declarat davant del jutge.


Les detencions a les portes de la sentència pel judici de l'1-O van anar seguides de filtracions del sumari judicial en què s'acusava els nou detinguts de pertànyer a una suposada organització terrorista batejada amb el nom d'Equip de Resposta Tàctica, vinculada amb uns CDR que la Guàrdia Civil catalogava d'organització criminal. La Fiscalia feia públic el mateix 23 de setembre que acusava els nou membres dels CDR detinguts de preparar actes "terroristes amb finalitats secessionistes".

Amb l'obertura del sumari, però, s'evidenciava que la investigació policial no havia pogut acreditar l'existència d'explosius, ni d'objectius concrets contra els quals atemptar. A finals d'any, la sapa penal de l'Audiència Nacional va contradir el criteri del jutge d'instrucció de la causa Manuel García Castellón, del mateix tribunal.


El canvi de criteri establia que només s'havien pogut trobar precursors d'explosius en els registres als domicilis i la sala penal reconeixia que no podia emetre un judici definitiu "suficientment fundat" sobre si els fets investigats són de naturalesa terrorista. El fet que fos un dubte i no una negativa ha permès que la causa no s'hagi mogut de l'Audiència Nacional, competent per investigar casos de presumpte terrorisme. Un terrorisme que la legislació espanyola permet investigar en delictes de desordres públics que no requereixin l'ús d'armes. 
 

 

Participació