Denuncien que els imputats per ocupacions no tenen dret a advocat d’ofici

L'Assocació Lliure d'Advocats de Catalunya assegura que la reforma del Codi Penal deixa aquests individus en una situació d'indefensió i desigualtat

per Redacció , 5 d'octubre de 2015 a les 12:56 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 5 d'octubre de 2015 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
L'Associació Lliure d'Advocats i Advocades de Catalunya ha denunciat que amb la reforma del Codi Penal que va entrar en vigor l'1 de juliol de 2015, les persones acusades d'haver comès ocupacions d'habitatges abandonats no tenen dret a un advocat d'ofici i perden la possibilitat de demanar mesures cautelars o aportar proves de la situació d'exclusió social que pateixen.

L'Allac assegura que la reforma afecta 250 delictes i implica que els fets que abans eren qualificats com a falta, passen a considerar-se delictes lleus, o ser sancionats per via administrativa, aplicant l'anomenada llei mordassa. 


Així, en els cassos de les ocupacions d’habitatges que no són domicili de ningú ni com a segona residència, deixen de ser considerades un delicte ordinari, i entren en el grup dels delictes lleus, contemplant multes de 3 a 6 mesos més l’evident desallotjament de l’immoble ocupat. 

En conseqüència, els imputats per cassos d'aquesta mena "no tenen automàticament dret a la defensa d’un advocat d’ofici, sinó que s’han de defensar sols, o bé, buscar-se un advocat particular", asseguren els experts de l'Allac. A més, desapareix la fase d’instrucció, limitant la possibilitat fins ara existent de demanar mesures cautelars o d’aportar proves de la situació d’exclusió social que pot patir la família ocupant. "Es pot donar inclús el cas de que el judici es celebri el mateix dia en què l’atestat policial entra en el jutjat, limitant de forma evident els drets de defensa", apunten els advocats de l'Allac.


El col·lectiu ha denunciat aquesta situació, "en uns temps com els actuals, on milers de famílies s’han vist obligades, davant la incapacitat de les administracions públiques, a ocupar un immoble, que no tenia cap ús,  per poder garantir el seu dret a l’habitatge i tenir un sostre".

Per tot plegat l'Allac fa una crida a l’advocacia institucional (Col·legis d’advocats), Poder judicial, i a totes les administracions públiques, "per aturar aquesta situació, denunciar aquesta injustícia, i posar-se del costat de les famílies que no tenen garantit el seu dret a l’habitatge i ara tampoc el seu dret de defensa".

En aquesta línia demanen que en aquells municipis a on la problemàtica de l'ocupació d'immobles és més important s’estableixi un servei d’assessorament legal i de defensa judicial, amb la finalitat  que les persones sense recursos puguin defensar-se plenament i en igualtat. 

 

Participació