01
de setembre
del
2020
Actualitzat
a les
9:29h
El codi ètic de la Crida per Sabadell, en el seu punt tercer (reapropiació col·lectiva i popular de l'acció política institucional) resa que els càrrecs electes i de confiança són "temporals", limitats a un període màxim de vuit anys. Un precepte que en el cas de Maties Serracant (Sabadell, 1976) situava el seu horitzó al gener de 2022. Una retirada que ha avançat una mica més d'un any.
Tancarà set anys a la primera línia política, que han estat especialment intensos els últims cinc, provocant un canvi històric a la ciutat, amb una coalició per apartar el PSC de l'alcaldia, que va ostentar dos anys, amb "l'1-O", una data marcada que repeteix en aquesta conversa amb NacióSabadell i les anades i vingudes als jutjats. Serracant, però, defensa que porta gairebé dues dècades fent activisme des de fora de les institucions i que és ara des d'on seguirà fent-ho.
- Abans de l'estiu va traslladar la proposta a l'assemblea de la Crida, però hi havia hagut un procés previ de meditació?
- Des del moment que la Crida va entrar a l’oposició, tenia clar des del primer dia que no acabaria aquesta etapa, encara que el codi ètic fixi vuit anys i, per tant, el gener de 2022. No cali arribar a l’últim dia, perquè forma part de la nostra idiosincràsia, en no apalancar-nos en el sou i la responsabilitat. I fer-ho, més o menys, a mitjans de mandat era un moment òptim. Tot plegat, amb naturalitat i en el moment que vagi millor personalment i col·lectivament.
- Fa un pas al costat. I ara, què?
- La idea és no tenir la continuïtat dels últims temps. No ho sembla, però la feina derivada de la Covid-19 és molt intensa, perquè hem d’estar pendent de moltíssimes coses i coincideix amb una etapa que vull reprendre la meva activitat professional. I en aquests moments requereix de molta dedicació i l’entrada del Lluís permetrà estar tant a sobre com és necessari, juntament amb la feina de la Nani Valero i l’Anna Lara.
- Potser és un pas que va dirigit cap a la seu de la CUP, de cara a les eleccions catalanes que sonen?
- No hi ha cap voluntat. Vull recuperar el meu ofici i si m’hi estigués més temps fora, seria molt difícil el meu reingrés. Entenem l’exercici polític des de fora i, crec, que he d’aportar des de la manera d’entendre la meva professió, que també és una forma de comprendre la política.
- I si fa una mirada enrere d'aquest temps...
- ... Primer, vaig estar sis mesos apartat per la denúncia del PSC i la tècnica. A més, també un mes i mig de baixa, per un tema personal. Vaig tornar, l’1-O... Realment, ha estat una etapa de quatre anys, dins del govern municipal, amb molts alts i baixos, mandats canviants i insisteixo, l’1-O, amb totes les denúncies. Des de la Crida podem estar molt satisfets de la feina feta i personalment també ho estic.
- I el partit com queda sense Maties Serracant?
- Continua el projecte encara que les cares canviïn. Per aquí hi han passat, les exregidores Míriam Diéguez i Glòria Rubio i l’exregidor Albert Boada... I torna el Lluís. En realitat, el projecte no ha canviat, és el mateix.
- Quina és l'empremta que considera ha deixat a la ciutat del seu mandat?
- Vam fer un esforç políticament poc visible, però tècnicament molt important: vam posar ordre. Quan vam entrar, la casa estava desendreçada, no hi havia procediments, eficiència. Tot això genera una forma de fer i s’anirà veient amb el temps, i no crec que ningú en tregui rèdit polític. I l’altre empremta, més vinculat a la meva àrea de Territori, vam fer un nombre molt important d’estudis de planificació, que no es veuen, però són la referència de tot el que passarà a la ciutat en els propers anys.
- Com ara?
- Uns van anar més ràpids com el soterrament de les vies de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) a Can Feu-Gràcia i d’altres s’han hagut de quedar encallats algun temps, com els parcs infantils i l’asfaltat de carrers, però s’acabaran fent. I estem orgulloses que així sigui. Això ens agrada que les coses acabin passant, portin el segell de qui el portin.
- Quina lectura creu que pot fer la ciutadania del fet que els dos darrers alcaldes de Sabadell hagin marxat.
- És el més normal. No vull males interpretacions, però tots alabem, jo ho faig, l’alcalde Farrés, pilotant la ciutat durant molts anys. Això forma part d’una forma d’entendre la política que als anys 20 del segle XXI ja no considerem com l'òptima. Des de la Crida hem fixat vuit anys de la vida a la política i ho entenem així. Potser per a nosaltres és estrany que porti 20 anys. Allò òptim és que hi hagi organitzacions ben assentades amb molta gent i entengui que és una etapa i que tothom pot fer-ho, això és el que és important. Ningú és imprescindible, tothom és necessari.
En aquest sentit, no s’ha de veure com una cosa estranya ni anormal, el que no és normal és que la gent estigui en política, perquè s'agafen unes dinàmiques que no són bones. Després tornar al teu lloc de treball és més difícil. En política pots entrar més o menys preparat, el mateix pot passar quan en surts. És un pas. Porto 27 anys vinculat d’alguna manera o altra amb allò que és col·lectiu, territorial i ambiental, des de molt llocs diferents, només set vinculat a un càrrec electe. Això vol dir que puc continuar com ho he fet fins ara.
- I en aquesta tornada a la seva vida, com està la situació judicial?
- Només queda l’1-O i podríem tenir notícies properament. Cal Balsach i Smatsa, que en realitat són dues querelles, una per danys contra l’honor i l'altra per prevaricació pel contracte de l'aplicació de la Instrucció Tècnica de Facturació (ITF), arxivades. Resta la denúncia de l’advocat de Múrcia, vinculat a Vox, que encara té recorregut. Veurem com va.
Tancarà set anys a la primera línia política, que han estat especialment intensos els últims cinc, provocant un canvi històric a la ciutat, amb una coalició per apartar el PSC de l'alcaldia, que va ostentar dos anys, amb "l'1-O", una data marcada que repeteix en aquesta conversa amb NacióSabadell i les anades i vingudes als jutjats. Serracant, però, defensa que porta gairebé dues dècades fent activisme des de fora de les institucions i que és ara des d'on seguirà fent-ho.
- Abans de l'estiu va traslladar la proposta a l'assemblea de la Crida, però hi havia hagut un procés previ de meditació?
- Des del moment que la Crida va entrar a l’oposició, tenia clar des del primer dia que no acabaria aquesta etapa, encara que el codi ètic fixi vuit anys i, per tant, el gener de 2022. No cali arribar a l’últim dia, perquè forma part de la nostra idiosincràsia, en no apalancar-nos en el sou i la responsabilitat. I fer-ho, més o menys, a mitjans de mandat era un moment òptim. Tot plegat, amb naturalitat i en el moment que vagi millor personalment i col·lectivament.
- Fa un pas al costat. I ara, què?
- La idea és no tenir la continuïtat dels últims temps. No ho sembla, però la feina derivada de la Covid-19 és molt intensa, perquè hem d’estar pendent de moltíssimes coses i coincideix amb una etapa que vull reprendre la meva activitat professional. I en aquests moments requereix de molta dedicació i l’entrada del Lluís permetrà estar tant a sobre com és necessari, juntament amb la feina de la Nani Valero i l’Anna Lara.
- Potser és un pas que va dirigit cap a la seu de la CUP, de cara a les eleccions catalanes que sonen?
- No hi ha cap voluntat. Vull recuperar el meu ofici i si m’hi estigués més temps fora, seria molt difícil el meu reingrés. Entenem l’exercici polític des de fora i, crec, que he d’aportar des de la manera d’entendre la meva professió, que també és una forma de comprendre la política.
- I si fa una mirada enrere d'aquest temps...
- ... Primer, vaig estar sis mesos apartat per la denúncia del PSC i la tècnica. A més, també un mes i mig de baixa, per un tema personal. Vaig tornar, l’1-O... Realment, ha estat una etapa de quatre anys, dins del govern municipal, amb molts alts i baixos, mandats canviants i insisteixo, l’1-O, amb totes les denúncies. Des de la Crida podem estar molt satisfets de la feina feta i personalment també ho estic.
Cuixart votant a una de les meses electorals de l'Escola Industrial Foto: Juanma Peláez
- I el partit com queda sense Maties Serracant?
- Continua el projecte encara que les cares canviïn. Per aquí hi han passat, les exregidores Míriam Diéguez i Glòria Rubio i l’exregidor Albert Boada... I torna el Lluís. En realitat, el projecte no ha canviat, és el mateix.
- Quina és l'empremta que considera ha deixat a la ciutat del seu mandat?
- Vam fer un esforç políticament poc visible, però tècnicament molt important: vam posar ordre. Quan vam entrar, la casa estava desendreçada, no hi havia procediments, eficiència. Tot això genera una forma de fer i s’anirà veient amb el temps, i no crec que ningú en tregui rèdit polític. I l’altre empremta, més vinculat a la meva àrea de Territori, vam fer un nombre molt important d’estudis de planificació, que no es veuen, però són la referència de tot el que passarà a la ciutat en els propers anys.
"Porto 27 anys vinculat d’alguna manera o altra amb allò que és col·lectiu, territorial i ambiental, des de molt llocs diferents, només set vinculat a un càrrec electe"
- Com ara?
- Uns van anar més ràpids com el soterrament de les vies de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) a Can Feu-Gràcia i d’altres s’han hagut de quedar encallats algun temps, com els parcs infantils i l’asfaltat de carrers, però s’acabaran fent. I estem orgulloses que així sigui. Això ens agrada que les coses acabin passant, portin el segell de qui el portin.
- Quina lectura creu que pot fer la ciutadania del fet que els dos darrers alcaldes de Sabadell hagin marxat.
- És el més normal. No vull males interpretacions, però tots alabem, jo ho faig, l’alcalde Farrés, pilotant la ciutat durant molts anys. Això forma part d’una forma d’entendre la política que als anys 20 del segle XXI ja no considerem com l'òptima. Des de la Crida hem fixat vuit anys de la vida a la política i ho entenem així. Potser per a nosaltres és estrany que porti 20 anys. Allò òptim és que hi hagi organitzacions ben assentades amb molta gent i entengui que és una etapa i que tothom pot fer-ho, això és el que és important. Ningú és imprescindible, tothom és necessari.
En aquest sentit, no s’ha de veure com una cosa estranya ni anormal, el que no és normal és que la gent estigui en política, perquè s'agafen unes dinàmiques que no són bones. Després tornar al teu lloc de treball és més difícil. En política pots entrar més o menys preparat, el mateix pot passar quan en surts. És un pas. Porto 27 anys vinculat d’alguna manera o altra amb allò que és col·lectiu, territorial i ambiental, des de molt llocs diferents, només set vinculat a un càrrec electe. Això vol dir que puc continuar com ho he fet fins ara.
L'alcalde Maties Serracant sortint de l'Ajuntament de Sabadell Foto: Juanma Peláez
- I en aquesta tornada a la seva vida, com està la situació judicial?
- Només queda l’1-O i podríem tenir notícies properament. Cal Balsach i Smatsa, que en realitat són dues querelles, una per danys contra l’honor i l'altra per prevaricació pel contracte de l'aplicació de la Instrucció Tècnica de Facturació (ITF), arxivades. Resta la denúncia de l’advocat de Múrcia, vinculat a Vox, que encara té recorregut. Veurem com va.