entrevista

«He fet un TFM sobre un pla d'usos al castell de Can Feu, perquè ningú sap què fer»

Una estudiant de Sabadell fa una proposta d'aquest patrimoni de la ciutat en un treball acadèmic

per Albert Hernàndez , Sabadell, 28 d'agost de 2020 a les 08:00 |
Paula Solé treballant en el seu treball acadèmic | Cedida
A finals del segle XIX s'alçava al límit de Sabadell amb Sant Quirze el castell de Can Feu. De fet, es va refer l'edifici que hi havia, datat del segle XVII. Més de 120 anys després, aquest ja patrimoni de la ciutat -ho és des de 2018-, en un evident estat de degradació per estar en desús, una llicenciada en Conservació i Restauració de Béns Culturals per la Universitat de Barcelona (UB), Paula Solé (Sabadell, 1996), ha posat sobre la taula un pla d'usos. 

En el Treball de Fi de Màster (TFM) de Gestió del Patrimoni Cultural i Museologia ha presentat "un projecte estratègic", amb dates i pressupostos del que suposaria fer un rentat de cara, no només d'aquest emblema de Sabadell, també a la zona, perquè pot "contribuir a la cohesió social i l'accés a la cultura en igualtat". Una joia que podria brillar i així ho desgrana Solé a NacióSabadell


 
 

- Per què el castell de Can Feu o la Torre d’en Feu, el nom que volen recuperar des de l’associació cultural?
 
- Com un servei a la meva ciutat, perquè em semblava interessant. Tot i que també em vaig plantejar l’Artextil. Però, finalment, em vaig posar en contacte amb l’Associació Cultural Can Feu el curs passat, el 2019-2020, i així tenia tot un any per investigar i parlar amb persones de diverses fundacions i associacions.
 
- Què ha descobert, amb aquesta feina d’investigació, sobre aquest patrimoni de la ciutat?
 
- El treball acadèmic és una proposta del castell, no era la meva tasca aportar nous elements, ja està tot descobert. El que sí que m’he adonat és que hi ha molta gent amb idees per fer al castell de Can Feu. M’han arribat a dir des de fer-hi un alberg, al Museu d’Arqueologia de Sabadell. També hi ha d’altres que prefereixen esperar fins que abans no s’hagi fet una temàtica dels museus de la ciutat.
 
- Així doncs, quina és la proposta o propostes que recull el treball?
 
- El castell es troba en un punt mig entre quatre barris: Can Gambús, Can Feu, Merinals i Gràcia. I l’oferta cultural que tenen és mínima i només existeix la Biblioteca de Gràcia, que és l’única que hi ha, es troba a l’Institut Pau Vila. També hi ha un parell de teatres amateurs i la Capella, a Can Gambús. En aquest sentit, hi ha una centralització molt important a Sabadell. A més, i ho demostra que en les més de 100 enquestes que vaig fer hi havia ganes de tenir teatre, música i una casa-museu. Hi ha la idea que a la gent no li interessa la cultura, però des de les associacions es demostra tot el contrari, i que hi hagi aquesta concepció em sembla molt fort.
 
A més d’aquesta radiografia del castell, també vaig analitzar el potencial dels més de 5.000 metres quadrats, que també ve marcat pel seu entorn, com la reforma del passeig i l’enllaç amb l’estació de Ferrocarrils de la Generalitat (FGC). Tot plegat em va portar a proposar un pla d’usos, perquè ningú sap què fer.
 

La proposta de la divisió dels espais a l'interior del castell Foto: Paula Solé


- I què hi dibuixa?
 
- Una casa museu a la planta noble, la biblioteca ocuparia bona part de l’annex i les habitacions petites podrien servir d'aules per fer tallers, també espai per a oficines de districte del consistori i per tema de finançament, és necessari posar-hi un bar o un restaurant, amb terrassa, però també reservant espai per als veïns en aquesta àrea. A la zona dels jardins, en teoria, hauria de tenir un amfiteatre, on es podrien organitzar concerts i teatre tal com es fa a Can Gambús o als jardinets. A més, d’una part d’horts urbans, que es podria establir alguna mena d’acord per llogar-los o que hi fessin treball diversos col·lectius.    

- També pronostica diversos escenaris amb un calendari d'execució.
 
- Presento tres casos: un més optimista, un altre més moderat i el pessimista. Però el més tangible és el moderat, perquè és molt fàcil que l’Ajuntament aconsegueixi alguna subvenció de la Diputació i potser es podria aconseguir la seva restauració en menys de deu anys. Tot i així, com a base, seria una dècada.

Un exemple perfecte del que podria ser Can Feu és Can Mercader, a Cornellà de Llobregat. És un parc per passejar i al centre hi ha el palau, que és més casa museu i és on tenen el Museu de les Matemàtiques i està ple de nens. És molt bonic de veure. També hi ha l’antic escorxador de Mataró, on s’hi ha fet una biblioteca i està enmig de quatre barris. Aquest punt central és un nexe d’unió i de cohesió social.
 

La proposta de l'estudiant sobre el castell i el seu voltant Foto: Paula Solé


- El castell corre perill?
 
- Cap empresa de restauració s’hi ha posat en profunditat, però, pel que conec d’aquest àmbit, i amb el que he vist, la torre està una mica malmesa, estructuralment aguantada per uns puntals des de fa anys i no sé si ho faran gaire temps. També hi ha alguns sostres i això amenaça l’estructura. Si no s’actua en els propers cinc anys potser tenim un ensurt.
 
- Després de la feina feta, creu que la ciutadania de Sabadell el valora i el té entre les prioritats a recuperar?
 
- En parlo al projecte, perquè costa trobar un consens sobre el propi valor del castell i sí és cert que la gent del voltant el té vist, però, per exemple, la gent de Sant Oleguer i Torre-romeu? Potser no és un símbol, com ho és la Torre de l’Aigua. A més, si es fessin excavacions és possible que es trobessin restes romàniques, de l'època medieval... No dubto del valor històric, però aquí estem parlant del potencial de l’espai. Crec que si s’intenta fer campanya es pot aconseguir més implicació de la ciutadania.      

 

Participació