18
d'agost
del
2020
Nota sobre el mapa: Clicant al requadre inferior dret, s'amaga la llegenda. Picant sobre cada comarca o municipi, es desplega el seu nom i tota la informació sobre la incidència del coronavirus, els contagis detectats, els PCR fets o, en el cas de les comarques, les hospitalitzacions o les defuncions, tot amb dades d'entre el 7 i el 13 d'agost. L'Rt o velocitat de propagació mesura el nombre mitjà de persones infectades per una persona infecciosa, mentre que el risc de rebrot es mesura per l'índex EPG, que combina l'Rt i la ràtio de positius recents. També es pot desplaçar o fer més o menys gran el zoom de la imatge i seleccionar així millor els municipis.
Sabadell és una de les set ciutats catalanes -de més de 20.000 habitants- amb un risc de rebrot alt, compta amb una taxa de 286,92 -per sobre de 100 es considera alt-. Unes xifres que surten de les més de 4.200 proves PCR fetes, de les quals 246 han estat positius. L'índex d'infecció és d'1,6, quan l'objectiu hauria d'estar per sota d'1. L'evolució de rebrot segueix escalant i ho fa en 115,77, quan la taxa del 3 d'agost era 171,2.
Així ho apunten les dades del Departament de Salut i, pel que fa al risc de rebrot, responen als càlculs de l'índex EPG, el qual posa en relació la velocitat de propagació dels darrers set dies amb la incidència acumulada per 100.000 habitants de les últimes dues setmanes. Això permet saber si el risc de rebrot és baix (menys de 30), moderat (entre 30 i 70), moderat-alt (entre 70 i 100) o alt (més de 100). Les dades s'ofereixen per comarques i per als municipis de més de 20.000 habitants, a banda de quatre més d'especial atenció (Balaguer, Mollerussa, Sant Just Desvern i Vilafant).
A mesura que es controlen alguns dels principals i primerencs brots esclatats durant el juliol, en van apareixent de nous arreu del país. Això explica que el nombre de contagis s'hagi estabilitzat a l'alça, que les hospitalitzacions augmentin i que, malgrat tot, la situació global, en conjunt, no empitjori significativament a Catalunya. El cert, però, és que quasi la meitat de les comarques -20 de 42- i dos terços de les ciutats de més de 20.000 habitants -41 de 62- ja es troben en un risc de rebrot elevat, tal com s'observa en el mapa superior.
D'aquesta manera, 20 comarques i 44 dels municipis analitzats es troben en risc elevat de rebrot, i 9 comarques i 10 municipis més, en risc moderat-alt. Tres comarques i nou municipis tenen un risc moderat i tan sols deu comarques i dos municipis, baix. La comarca en pitjor situació respecte el coronavirus és la Noguera (índex EPG de 333), seguida del Pallars Jussà (323,7), l'Alt Urgell (298), el Segrià (261,2) i el Barcelonès (206,5), mentre que la resta es troben amb índex per sota dels 200.
És el cas del Vallès Occidental que compta amb una xifra de 193,1, situant-se a mitja taula de comarques catalanes, amb una taxa de contagis d'1,2 i una evolució de 43,6. I això és possible, per les bones dades que acumulen poblacions com Castellar, Cerdanyola i Sant Cugat.
Catalunya Central i l'àrea muntanyosa, lliures de virus
A diferència de fa unes setmanes, no hi ha zones clares lliures de coronavirus, però la millor situació regional es pot trobar en algunes comarques de la Catalunya central o diverses de muntanya. De fet, n'hi ha quatre que no han detectat cap contagi l'última setmana: l'Alta Ribagorça, l'Aran, el Priorat i el Solsonès. El risc de rebrots és igualment baix al Moianès (índex EPG de 9), la Cerdanya (9,2), la Terra Alta (10,5), el Ripollès (19,4), el Pallars Sobirà (19,5) i la Conca de Barberà (20,5).
Malgrat tot, les comarques amb major risc de rebrot no són necessàriament les que han empitjorat més la situació els últims dies. Les dades mostrades fan referència a la setmana del 7 al 13 d'agost -per minimitzar l'impacte del retard en computar les dades- i, si es compara amb les referents al 28 de juliol al 3 d'agost, els majors increments de l'índex EPG s'han patit al Pallars Jussà (+314,2), l'Alt Urgell (+252,2), el Pla de l'estany (+158,5), el Baix Camp (+90), el Baix Penedès (+87,6), l'Alt Camp (+62,6) i el Gironès (+60), fet que ha comportat que, com la Garrotxa (+37,9), entressin a situació de risc elevat, tot i no trobar-s'hi fa deu dies.
En canvi, cinc comarques han millorat les seves xifres i han aconseguit sortir d'aquest color vermell: l'Alt Empordà (-140,5), el Priorat (-131,8), la Ribera d'Ebre (-89,3), l'Urgell (-88,7) i el Garraf (-64). Les comarques que més han reduït l'índex EPG, però, han estat la Segarra (-280,6), les Garrigues (-256,2) i el Segrià (-161,7), tot i situar-se encara en risc alt. De fet, 12 comarques tenen ara un risc de rebrot menor, unes altres 12 el tenen major i, en 18 casos, quasi no ha variat. El mapa inferior mostra quina ha estat l'evolució a cada lloc.
Pel que fa als municipis, els que presenten un major risc de rebrot són Balaguer (579,9), Granollers (486,6), l'Hospitalet de Llobregat (475), Mollet del Vallès (406,3), Sant Adrià del Besòs (331,4), Terrassa (287,6) i Sabadell (286,9). Els únics dos d'entre els analitzats en bona situació són Blanes (26,8) i Sitges (28,3), tot i que el risc és limitat també a Tarragona (33,1), Castellar del Vallès (40,6), Vilafant (42,2), Molins de Rei (46,7) o Martorell (48,4).
Alguns d'aquests són precisament alguns dels que han millorat més la situació els darrers deu dies, com Molins de Rei (-346,8), Vilafant (-317,4) o Martorell (-195,7), però també s'ha reduït molt a Figueres (-325,5), Salou (-304,3) o Esplugues de Llobregat (-216,6). En canvi, l'índex EPG ha crescut especialment a Lloret de Mar (+220,7), Reus (+216,1), Salt (+184,4), Banyoles (+177) o el Vendrell (+170,1). Lleida (-135,8) o Barcelona (-19,8) han reduït també el risc de rebrot, i és que, tot i la pitjor situació de les ciutats, 32 d'aquests l'han millorada i 26 l'han empitjorada en el període analitzat.
Sabadell és una de les set ciutats catalanes -de més de 20.000 habitants- amb un risc de rebrot alt, compta amb una taxa de 286,92 -per sobre de 100 es considera alt-. Unes xifres que surten de les més de 4.200 proves PCR fetes, de les quals 246 han estat positius. L'índex d'infecció és d'1,6, quan l'objectiu hauria d'estar per sota d'1. L'evolució de rebrot segueix escalant i ho fa en 115,77, quan la taxa del 3 d'agost era 171,2.
Així ho apunten les dades del Departament de Salut i, pel que fa al risc de rebrot, responen als càlculs de l'índex EPG, el qual posa en relació la velocitat de propagació dels darrers set dies amb la incidència acumulada per 100.000 habitants de les últimes dues setmanes. Això permet saber si el risc de rebrot és baix (menys de 30), moderat (entre 30 i 70), moderat-alt (entre 70 i 100) o alt (més de 100). Les dades s'ofereixen per comarques i per als municipis de més de 20.000 habitants, a banda de quatre més d'especial atenció (Balaguer, Mollerussa, Sant Just Desvern i Vilafant).
A mesura que es controlen alguns dels principals i primerencs brots esclatats durant el juliol, en van apareixent de nous arreu del país. Això explica que el nombre de contagis s'hagi estabilitzat a l'alça, que les hospitalitzacions augmentin i que, malgrat tot, la situació global, en conjunt, no empitjori significativament a Catalunya. El cert, però, és que quasi la meitat de les comarques -20 de 42- i dos terços de les ciutats de més de 20.000 habitants -41 de 62- ja es troben en un risc de rebrot elevat, tal com s'observa en el mapa superior.
D'aquesta manera, 20 comarques i 44 dels municipis analitzats es troben en risc elevat de rebrot, i 9 comarques i 10 municipis més, en risc moderat-alt. Tres comarques i nou municipis tenen un risc moderat i tan sols deu comarques i dos municipis, baix. La comarca en pitjor situació respecte el coronavirus és la Noguera (índex EPG de 333), seguida del Pallars Jussà (323,7), l'Alt Urgell (298), el Segrià (261,2) i el Barcelonès (206,5), mentre que la resta es troben amb índex per sota dels 200.
És el cas del Vallès Occidental que compta amb una xifra de 193,1, situant-se a mitja taula de comarques catalanes, amb una taxa de contagis d'1,2 i una evolució de 43,6. I això és possible, per les bones dades que acumulen poblacions com Castellar, Cerdanyola i Sant Cugat.
Catalunya Central i l'àrea muntanyosa, lliures de virus
A diferència de fa unes setmanes, no hi ha zones clares lliures de coronavirus, però la millor situació regional es pot trobar en algunes comarques de la Catalunya central o diverses de muntanya. De fet, n'hi ha quatre que no han detectat cap contagi l'última setmana: l'Alta Ribagorça, l'Aran, el Priorat i el Solsonès. El risc de rebrots és igualment baix al Moianès (índex EPG de 9), la Cerdanya (9,2), la Terra Alta (10,5), el Ripollès (19,4), el Pallars Sobirà (19,5) i la Conca de Barberà (20,5).
Malgrat tot, les comarques amb major risc de rebrot no són necessàriament les que han empitjorat més la situació els últims dies. Les dades mostrades fan referència a la setmana del 7 al 13 d'agost -per minimitzar l'impacte del retard en computar les dades- i, si es compara amb les referents al 28 de juliol al 3 d'agost, els majors increments de l'índex EPG s'han patit al Pallars Jussà (+314,2), l'Alt Urgell (+252,2), el Pla de l'estany (+158,5), el Baix Camp (+90), el Baix Penedès (+87,6), l'Alt Camp (+62,6) i el Gironès (+60), fet que ha comportat que, com la Garrotxa (+37,9), entressin a situació de risc elevat, tot i no trobar-s'hi fa deu dies.
En canvi, cinc comarques han millorat les seves xifres i han aconseguit sortir d'aquest color vermell: l'Alt Empordà (-140,5), el Priorat (-131,8), la Ribera d'Ebre (-89,3), l'Urgell (-88,7) i el Garraf (-64). Les comarques que més han reduït l'índex EPG, però, han estat la Segarra (-280,6), les Garrigues (-256,2) i el Segrià (-161,7), tot i situar-se encara en risc alt. De fet, 12 comarques tenen ara un risc de rebrot menor, unes altres 12 el tenen major i, en 18 casos, quasi no ha variat. El mapa inferior mostra quina ha estat l'evolució a cada lloc.
Pel que fa als municipis, els que presenten un major risc de rebrot són Balaguer (579,9), Granollers (486,6), l'Hospitalet de Llobregat (475), Mollet del Vallès (406,3), Sant Adrià del Besòs (331,4), Terrassa (287,6) i Sabadell (286,9). Els únics dos d'entre els analitzats en bona situació són Blanes (26,8) i Sitges (28,3), tot i que el risc és limitat també a Tarragona (33,1), Castellar del Vallès (40,6), Vilafant (42,2), Molins de Rei (46,7) o Martorell (48,4).
Alguns d'aquests són precisament alguns dels que han millorat més la situació els darrers deu dies, com Molins de Rei (-346,8), Vilafant (-317,4) o Martorell (-195,7), però també s'ha reduït molt a Figueres (-325,5), Salou (-304,3) o Esplugues de Llobregat (-216,6). En canvi, l'índex EPG ha crescut especialment a Lloret de Mar (+220,7), Reus (+216,1), Salt (+184,4), Banyoles (+177) o el Vendrell (+170,1). Lleida (-135,8) o Barcelona (-19,8) han reduït també el risc de rebrot, i és que, tot i la pitjor situació de les ciutats, 32 d'aquests l'han millorada i 26 l'han empitjorada en el període analitzat.