06
d'agost
del
2020
La direcció de Nissan i els sindicats han arribat a un acord definitiu aquesta tarda sobre l'ERO a 2.525 treballadors i el tancament de les plantes a Catalunya després de 25 hores de reunió telemàtica. L'empresa s'ha compromès a no executar cap acomiadament i que les baixes només siguin voluntàries o per prejubilacions fins a finals del 2021, quan la marca té previst tancar les plantes de la Zona Franca, Sant Andreu de la Barca i Montcada, segons fonts sindicals.
En un comunicat, la multinacional afirma que "intentarà evitar" que es produeixin baixes traumàtiques. A més, s'han obtingut millores en les indemnitzacions per al col·lectiu de treballadors d'entre 50 i 54 anys, després d'incloure'ls en el conveni especial de la Seguretat Social.
La plantilla celebrarà una assemblea aquest dijous al matí a Montcada per ratificar l'acord. Mentrestant, aquest vespre els advocats de les parts estan revisant el redactat del document.
Executius i treballadors s'han posat d'acord en allargar el tancament fins a finals del 2021, un any més tard de la data que va anunciar inicialment la companyia, per donar temps per trobar un nou inversor. Com a contrapartida, els sindicats hauran d'abandonar la vaga indefinida i tornar a la feina a finals d'agost. Els treballadors han fet 95 dies de vaga indefinida, centralitzada a Montcada i Reixac, per protestar, primer, per les incerteses de futur, i després per l'anunci de tancament.
"Pensem que és la millor decisió per a totes les parts (treballadors, empresa, proveïdors i administracions) perquè permet obtenir més temps per buscar projectes alternatius de reindustrialització i, en el cas que aquests no poguessin prosperar, ofereix condicions de sortida molt per sobre de les màximes establertes per la llei ", ha afirmat Frank Torres, vicepresident executiu de Nissan per a Rússia i responsable de la gestió el procés de consultes, en un comunicat enviat per l'empresa.
A la sortida de la reunió els sindicats han assegurat que ha sigut un acord "de picar pedra, de picar pedra i de picar més pedra", segons les paraules del president del comitè d'empresa, Juan Carlos Vicente. "Tots volíem un acord, els treballadors no volíem judicialitzar, tot i que estàvem disposats a fer-ho si ens obligaven (...) Això és una festa malgrat que és un tancament, que Nissan marxa i que el govern hauria de pressionar molt més perquè cap multinacional pugui fer això amb un treballador", ha lamentat Vicente.
Els sindicats han lamentat que l'empresa hagi "volgut dinamitar" l'acord i que les institucions no hagin derogat la reforma laboral, tal com demanaven. "Aquest acord culmina la lluita contra una multinacional que ens ha tancat sense donar-nos les causes, enganyant com sempre, hem aconseguit un acord just pels treballadors i una bombona d'oxigen per buscar la reindustrialització", ha afegit Miguel Ruiz, representant de Sigen-Usoc.
Tot i això entre els empleats hi havia un sentiment també de tristesta. "Qualsevol acord que haguem fet, pel simple fet de no haver pogut salvar la fàbrica no pot ser bo", ha recordat Javier Hernández, portaveu sindical de la UGT. Aquest dimecres els treballadors creuen que s'ha parat "el primer cop" evitant "sortides traumàtiques" i que "ara toca enfrontar la nova etapa de recol·locacions i la sortida de futur que ens donin", ha dit Javier Turrillo, delegat de la CGT.
Sortides
Un dels punts on més s'ha encallat la negociació ha estat com gestionar l'excedent de treballadors fins a finals del 2021, un any més tard de la data que va anunciar inicialment la companyia. Els sindicats han exigit des de l'inici evitar acomiadaments traumàtics mentre que hi hagués activitat industrial a les plantes. Finalment, la part de la plantilla que surti abans de l'empresa serà voluntàriament o per prejubilació, asseguren els sindicats, que han xifrat en prop de 800 les prejubilacions pactades.
Tot i això, l'empresa assegura en un comunicat que es "compromet a buscar de forma conjunta les alternatives, legals o convencionals, necessàries per intentar evitar que es produeixin baixes traumàtiques" abans que s'acabi l'activitat industrial.
A més, treballadors i empresa s'han compromès a crear una taula tripartita amb les administracions per afavorir la reindustrialització de les tres plantes i a incloure la contractació prioritària dels treballadors nascuts els anys 1970 i 1971 a la companyia que ocupi els terrenys de Nissan en el futur.
Indemnitzacions
Pel que fa a la sortida de la plantilla, s'han establert diferents grups en funció de l'edat. Els nascuts abans del 31 de desembre del 1966 cobraran el 90% del salari fins als 63 anys.
A més, els treballadors d'entre 51 i 54 anys podran prejubilar-se amb conveni especial fins als 63 o els 61 anys en diferents percentatges de sou (del 75% fins al 85%). Aquest ha sigut un dels punts de fricció de les reunions, ja que en un inici l'empresa no contemplava abonar-lo.
Pel que fa als més joves, de menys de 50 anys, garantiran una indemnització de 60 dies per any sense límits d'anualitats. Pels que empleats d'aquesta franja d'edat que optin a treballar a la nova empresa, la compensació serà equivalent a 50 dies sense límits d'anualitats i amb una percepció lineal de 750 euros per any d'antiguitat, cosa que deixa un total molt similar a una indemnització de 60 dies, apunten fonts sindicals.
La plantilla celebrarà una assemblea aquest dijous al matí a Montcada per ratificar l'acord. Mentrestant, aquest vespre els advocats de les parts estan revisant el redactat del document.
Quasi una setmana més de períodes de consultes
L'acord s'ha produït quasi una setmana més tard del final del període oficial de consultes, dijous passat. Des d'aleshores, però, s'han anat produint successives pròrrogues. La primera en la mateixa matinada de dijous a divendres, quan una indisposició de la mediadora va fer que les parts ajornessin la trobada fins a l'endemà a les onze del matí. La reunió va continuar i es va allargar 14 hores més, quan l'empresa es va plantar amb una proposta final.
Els sindicats la van rebutjar i van proposar una darrera contraoferta, que l'empresa va qualificar d'inassumible i va donar les negociacions per acabades, tot i que va demanar als treballadors que donessin una resposta a l'oferta de la companyia el dimarts 4 d'agost.
El directiu de Nissan responsable d'operacions industrials a Nissan Ibérica i encarregat del tancament de les plantes, Frank Torres, va deixar clar dissabte en una roda de premsa telemàtica que era la darrera oferta i l'endemà suggeria que no descartava la mediació del govern espanyol, unes funcions que són competència de la Generalitat, tal com va recordar aquest dimarts el secretari general de Treball, Josep Ginesta.
Per la seva banda, també dissabte, els sindicats celebraven una assemblea on la plantilla expressava el seu rebuig a la darrera oferta de l'empresa i va amenaçar en portar el conflicte als tribunals, a més de mantenir les seves demandes per unes indemnitzacions més justes, un pla de reindustrialització i cap acomiadament mentre continués l'activitat industrial a les plantes, entre d'altres.
Finalment, aquest dimarts la mediació va convocar per separat les dues parts i a partir de les sis de la tarda es va iniciar una darrera i definitiva trobada entre els treballadors i la direcció que ha acabat amb l'acord signat aquest vespre.
40 anys d'història
La companyia nipona va anunciar el 28 de maig que tancaria les tres fàbriques que té a Catalunya, argumentat que les instal·lacions no eren competitives. Els sindicats, però, han denunciat que la multinacional havia "ofegat" les instal·lacions, traient models sense substituir-los i permetent fugues de vehicles a fàbriques de Renault, soci de Nissan. Tot plegat ha deixat la Zona Franca amb una producció de menys del 25% de la seva capacitat i només tres models: la furgoneta e-NV200 i les pick-up Nissan Navara i Renault Alaskan.
Les instal·lacions de la multinacional -Zona Franca, Montcada i Reixac, Sant Andreu, el centre de distribució al port i la planta de recanvis- representen l'1,3% del PIB de Catalunya i el 7% del producte industrial català.
La marxa de Nissan posa fi a 40 anys d'història tot i que l'orígen de Motor Ibérica es remunta fa un segle, el 1920. amb la fàbrica que Henry Ford va decidir instal·lar a Cadis. El centre es va traslladar a la capital catalana al cap de tres anys i es va instal·lar al Poblenou. Trenta anys més tard i en plena dictadura, Ford va marxar d'Espanya, l'empresa es va nacionalitzar i va passar a anomenar-se Motor Ibérica. No va ser fins al 1967 que la producció es va traslladar a la Zona Franca. Nissan va adquirir part de la companyia el 1980.
El Govern valora positivament l'acord
Des del Govern, el vicepresident, Pere Aragonès, i el conseller de Treball, Chakir El Homrani, han valorat positivament l'acord. Aragonès ha assegurat a través del seu compte de Twitter que la resolució del conflicte interpel·la la Generalitat per "per avançar com a país en els reptes més immediats al sector industrial i l'automoció".
En un comunicat, la multinacional afirma que "intentarà evitar" que es produeixin baixes traumàtiques. A més, s'han obtingut millores en les indemnitzacions per al col·lectiu de treballadors d'entre 50 i 54 anys, després d'incloure'ls en el conveni especial de la Seguretat Social.
La plantilla celebrarà una assemblea aquest dijous al matí a Montcada per ratificar l'acord. Mentrestant, aquest vespre els advocats de les parts estan revisant el redactat del document.
Executius i treballadors s'han posat d'acord en allargar el tancament fins a finals del 2021, un any més tard de la data que va anunciar inicialment la companyia, per donar temps per trobar un nou inversor. Com a contrapartida, els sindicats hauran d'abandonar la vaga indefinida i tornar a la feina a finals d'agost. Els treballadors han fet 95 dies de vaga indefinida, centralitzada a Montcada i Reixac, per protestar, primer, per les incerteses de futur, i després per l'anunci de tancament.
"Pensem que és la millor decisió per a totes les parts (treballadors, empresa, proveïdors i administracions) perquè permet obtenir més temps per buscar projectes alternatius de reindustrialització i, en el cas que aquests no poguessin prosperar, ofereix condicions de sortida molt per sobre de les màximes establertes per la llei ", ha afirmat Frank Torres, vicepresident executiu de Nissan per a Rússia i responsable de la gestió el procés de consultes, en un comunicat enviat per l'empresa.
A la sortida de la reunió els sindicats han assegurat que ha sigut un acord "de picar pedra, de picar pedra i de picar més pedra", segons les paraules del president del comitè d'empresa, Juan Carlos Vicente. "Tots volíem un acord, els treballadors no volíem judicialitzar, tot i que estàvem disposats a fer-ho si ens obligaven (...) Això és una festa malgrat que és un tancament, que Nissan marxa i que el govern hauria de pressionar molt més perquè cap multinacional pugui fer això amb un treballador", ha lamentat Vicente.
Els sindicats han lamentat que l'empresa hagi "volgut dinamitar" l'acord i que les institucions no hagin derogat la reforma laboral, tal com demanaven. "Aquest acord culmina la lluita contra una multinacional que ens ha tancat sense donar-nos les causes, enganyant com sempre, hem aconseguit un acord just pels treballadors i una bombona d'oxigen per buscar la reindustrialització", ha afegit Miguel Ruiz, representant de Sigen-Usoc.
Tot i això entre els empleats hi havia un sentiment també de tristesta. "Qualsevol acord que haguem fet, pel simple fet de no haver pogut salvar la fàbrica no pot ser bo", ha recordat Javier Hernández, portaveu sindical de la UGT. Aquest dimecres els treballadors creuen que s'ha parat "el primer cop" evitant "sortides traumàtiques" i que "ara toca enfrontar la nova etapa de recol·locacions i la sortida de futur que ens donin", ha dit Javier Turrillo, delegat de la CGT.
Sortides
Un dels punts on més s'ha encallat la negociació ha estat com gestionar l'excedent de treballadors fins a finals del 2021, un any més tard de la data que va anunciar inicialment la companyia. Els sindicats han exigit des de l'inici evitar acomiadaments traumàtics mentre que hi hagués activitat industrial a les plantes. Finalment, la part de la plantilla que surti abans de l'empresa serà voluntàriament o per prejubilació, asseguren els sindicats, que han xifrat en prop de 800 les prejubilacions pactades.
Tot i això, l'empresa assegura en un comunicat que es "compromet a buscar de forma conjunta les alternatives, legals o convencionals, necessàries per intentar evitar que es produeixin baixes traumàtiques" abans que s'acabi l'activitat industrial.
A més, treballadors i empresa s'han compromès a crear una taula tripartita amb les administracions per afavorir la reindustrialització de les tres plantes i a incloure la contractació prioritària dels treballadors nascuts els anys 1970 i 1971 a la companyia que ocupi els terrenys de Nissan en el futur.
Indemnitzacions
Pel que fa a la sortida de la plantilla, s'han establert diferents grups en funció de l'edat. Els nascuts abans del 31 de desembre del 1966 cobraran el 90% del salari fins als 63 anys.
A més, els treballadors d'entre 51 i 54 anys podran prejubilar-se amb conveni especial fins als 63 o els 61 anys en diferents percentatges de sou (del 75% fins al 85%). Aquest ha sigut un dels punts de fricció de les reunions, ja que en un inici l'empresa no contemplava abonar-lo.
Pel que fa als més joves, de menys de 50 anys, garantiran una indemnització de 60 dies per any sense límits d'anualitats. Pels que empleats d'aquesta franja d'edat que optin a treballar a la nova empresa, la compensació serà equivalent a 50 dies sense límits d'anualitats i amb una percepció lineal de 750 euros per any d'antiguitat, cosa que deixa un total molt similar a una indemnització de 60 dies, apunten fonts sindicals.
La plantilla celebrarà una assemblea aquest dijous al matí a Montcada per ratificar l'acord. Mentrestant, aquest vespre els advocats de les parts estan revisant el redactat del document.
Quasi una setmana més de períodes de consultes
L'acord s'ha produït quasi una setmana més tard del final del període oficial de consultes, dijous passat. Des d'aleshores, però, s'han anat produint successives pròrrogues. La primera en la mateixa matinada de dijous a divendres, quan una indisposició de la mediadora va fer que les parts ajornessin la trobada fins a l'endemà a les onze del matí. La reunió va continuar i es va allargar 14 hores més, quan l'empresa es va plantar amb una proposta final.
Els sindicats la van rebutjar i van proposar una darrera contraoferta, que l'empresa va qualificar d'inassumible i va donar les negociacions per acabades, tot i que va demanar als treballadors que donessin una resposta a l'oferta de la companyia el dimarts 4 d'agost.
El directiu de Nissan responsable d'operacions industrials a Nissan Ibérica i encarregat del tancament de les plantes, Frank Torres, va deixar clar dissabte en una roda de premsa telemàtica que era la darrera oferta i l'endemà suggeria que no descartava la mediació del govern espanyol, unes funcions que són competència de la Generalitat, tal com va recordar aquest dimarts el secretari general de Treball, Josep Ginesta.
Per la seva banda, també dissabte, els sindicats celebraven una assemblea on la plantilla expressava el seu rebuig a la darrera oferta de l'empresa i va amenaçar en portar el conflicte als tribunals, a més de mantenir les seves demandes per unes indemnitzacions més justes, un pla de reindustrialització i cap acomiadament mentre continués l'activitat industrial a les plantes, entre d'altres.
Finalment, aquest dimarts la mediació va convocar per separat les dues parts i a partir de les sis de la tarda es va iniciar una darrera i definitiva trobada entre els treballadors i la direcció que ha acabat amb l'acord signat aquest vespre.
40 anys d'història
La companyia nipona va anunciar el 28 de maig que tancaria les tres fàbriques que té a Catalunya, argumentat que les instal·lacions no eren competitives. Els sindicats, però, han denunciat que la multinacional havia "ofegat" les instal·lacions, traient models sense substituir-los i permetent fugues de vehicles a fàbriques de Renault, soci de Nissan. Tot plegat ha deixat la Zona Franca amb una producció de menys del 25% de la seva capacitat i només tres models: la furgoneta e-NV200 i les pick-up Nissan Navara i Renault Alaskan.
Les instal·lacions de la multinacional -Zona Franca, Montcada i Reixac, Sant Andreu, el centre de distribució al port i la planta de recanvis- representen l'1,3% del PIB de Catalunya i el 7% del producte industrial català.
La marxa de Nissan posa fi a 40 anys d'història tot i que l'orígen de Motor Ibérica es remunta fa un segle, el 1920. amb la fàbrica que Henry Ford va decidir instal·lar a Cadis. El centre es va traslladar a la capital catalana al cap de tres anys i es va instal·lar al Poblenou. Trenta anys més tard i en plena dictadura, Ford va marxar d'Espanya, l'empresa es va nacionalitzar i va passar a anomenar-se Motor Ibérica. No va ser fins al 1967 que la producció es va traslladar a la Zona Franca. Nissan va adquirir part de la companyia el 1980.
El Govern valora positivament l'acord
Des del Govern, el vicepresident, Pere Aragonès, i el conseller de Treball, Chakir El Homrani, han valorat positivament l'acord. Aragonès ha assegurat a través del seu compte de Twitter que la resolució del conflicte interpel·la la Generalitat per "per avançar com a país en els reptes més immediats al sector industrial i l'automoció".
Aquest preacord entre sindicats i empresa, fruit del diàleg, la negociació i la mediació, ens interpel·la per avançar com a país en els reptes més immediats al sector industrial i l'automoció, i en la capacitat de generar projectes de valor afegit que aportin treball de qualitat. https://t.co/TTy7VzRutN
— Pere Aragonès